Giacomo Albanese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiacomo Albanese
Biografia
Naixement11 juliol 1890 Modifica el valor a Wikidata
Geraci Siculo (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1947 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1909–1913) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSistemi continui di curve sopra una superficie algebrica  (1913 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEugenio Bertini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i geometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pisa
Catània
Pàdua
Florència
Liorna
Palerm
São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de São Paulo (1936–1947)
Universitat de Pisa (1929–1936)
Universitat de Palerm (1927–1929)
Universitat de Catània (1925–1927)
Acadèmia Naval de Livorno (1920–1925)
Universitat de Pàdua (1919–1920)
Scuola Normale Superiore de Pisa (1913–1919) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Giacomo Albanese (Geraci Siculo, 11 de juliol de 1890 - São Paulo, 8 de juny de 1947) va ser un matemàtic italià.

Vida i Obra[modifica]

Albanese va fer els estudis secundaris a Palerm abans d'entrar a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1909. El 1913 es va graduar amb una tesi dirigida per Eugenio Bertini.[1]

Els anys següents va ser professor a diferents institucions: a la Scuola Normale Superiore (1913-1919, excepte els anys que va ser mobilitzat per la Primera Guerra Mundial), a la universitat de Pàdua (1920), a l'Acadèmia Naval de Livorno (1920-1925), a la universitat de Catània (1925-1927) i a la universitat de Palerm (1927-1929). El 1929 va retornar a la universitat de Pisa per ocupar la càtedra de geometria.[2] El 1936, a instàncies de Luigi Fantappié, va emigrar al Brasil, per a fer-se càrrec dels curso de geometria projectiva, analítica i diferencial de la universitat de São Paulo[3] que s'havia fundat uns anys abans. Durant uns anys de la Segona Guerra Mundial va haver de tornar a Itàlia,[4] però en acabar la guerra va tornar a Sao Paulo on va morir el 1947.

Albanese va ser l'introductor dels estudis de geometria algebraica al Brasil i també va ser l'iniciador de la biblioteca de matemàtiques de la universitat de Sao Paulo.[3] Durant els últims anys (1946-1947) va coincidir a la universitat amb André Weil qui, segons sembla, va ser qui va batejar la varietat d'Albanese.[5]

El 1996, la Queen's University del Canadà, va publicar les seves obres escollides.[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]