Giacomo Durando

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiacomo Durando
Pistolesi Saverio - generale Giacomo Durando - litografia - 1860.jpg
Litografia de Durando (1860)
 Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Italy 

1 abril 1862 - 8 desembre 1862
Urbà Rattazzi - Giuseppe Pasolini
 Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia 

3 març 1862 - 8 desembre 1862
Bettino Ricasoli - Ubaldino Peruzzi
 Minister of War of the Kingdom of Sardinia 

2 abril 1855 - 16 gener 1856
Alfonso La Marmora - Alfonso La Marmora
Dades biogràfiques
Naixement 4 de febrer de 1807
Mondovì
Mort 21 d'agost de 1894(87 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Polític, diplomàtic i militar
Rang General
Dades familiars
Germans Giovanni Durando
Modifica dades a Wikidata

Giacomo Durando (Mondovì, Piemont, 1807 — Roma, 1894) va ser un general i polític italià.[1]

Va estudiar dret a Torí i va participar en un complot contra el Rei de Sardenya Carles Fèlix I motiu pel qual va exiliar-se a França i els Estats Units. Va participar en la Revolució belga i al servei de Pere de Portugal i del Regne d'Espanya.

A la seva tornada a Itàlia va participar en la Primera Guerra de la Independència italiana contra l'Imperi Austrohongarès i va exercir de senador i ambaixador a Constantinoble el 1856. El 1859 va ser nomenat ministre de la guerra i el 1862 va esdevenir ministre d’afers estrangers. També va ser president del Senat d'Itàlia (1884-87). Va escriure Della nazionalità italiana (1846), en la qual defensà la centralització política del país i l’abolició del poder del papa.

Era germà del també general Giovanni Durando.

Referències[modifica]

  1. «Giacomo Durando». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.