Gianmaria Testa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGianmaria Testa
Gianmaria Testa-47.jpg
En viu el 2013 a Rudolstadt
Naixement 17 d'octubre de 1958
Cavlimor, província de Cuneo
Mort 30 de març de 2016 (57 anys)
Alba
Residència Castion Falèt
Nacionalitat piemontesa
Ciutadania italiana
Ocupació cantautor, treballador ferroviari, arreglista, guitarrista i productor discogràfic
Període en actiu vint-i-cinc temporades (de 1990 a 2015)
Obres notables
  • 1995: Montgolfières
  • 1996: Extra-muros
  • 1999: Lampo
  • 2000: Valzer di un giorno
  • 2003: Altre latitudini
  • 2006: Da questa parte del mare
  • 2011: Vitamia
Gènere cançó italiana
Instrument guitarra, tiorba i Fender Telecaster
Àlies Gianmarìa Testa
Cònjuge Paola Farinetti
Activitat professional
Agent Produzioni Fuorivia
Influències de Fabrizio De André, Giuseppe Ungaretti, Léo Ferré, Neil Young
Influí en Fiorella Mannoia, Hugo Mas
Artistes relacionats Enrico Rava, Enzo Pietropaoli, Erri de Luca, Gabriele Mirabassi, Paolo Fresu, Piero Ponzo, Riccardo Tessi, Rita Marcotulli, Stefano Bollani[1]
Guardons
Primer Premi del Festival de la Cançó de Recanati (1993 i 1994)

Lloc web www.gianmariatesta.com/
Facebook gianmariatestaofficial
Twitter gianmariatesta
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Gianmaria Testa (1958-2016) era un cantautor piemontés en italià, assai popular a França, Itàlia, Alemanya o l'Amèrica del Nord.[2]

« Pens en piemontés, molt més que abans. Sols sé comptar en piemontés. A part d'una cançó dels inicis, «La ca sla colin-a» (la casa sobre el turó), he deixat d'usar-lo perque per una llarga temporada los dialectes del nord eren esdevinguts una altra cosa. »
— Gianmaria Testa[3]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Naixut en una família de campanyols en la qual només se parlava piemontés,[4] Gianmaria Testa començà la sua carrera artística quan encara era el cap de l'estació de ferrocarril de Cuneo, un empleo que va mantendre fins a 2007,[3] i programava los concerts quan los sous companys no feien vacances.[5] Després de formar part de qualqui grups de rock, Testa obtengué lo primer premi del Festival de Cançó de Recanati de 1993, on un any pus tard coneixeriva la productora francesa Nicole Courtois, la qual produiriva lo sou primer disc, Montgolfières (1995).[6] Lego d'un concert a l'Olympia (París), el diari Le Monde li dedicà mig full ple d'elogis.[7]

Xu Gianmaria Testa actuà per primera vegada a Catalunya en 1999 en lo Festival de Teatre de Sitges, acompanyat per Paco Ibáñez; en 2004 actuà en L'Espai i en 2006 i 2010 en Luz de Gas, dins la programació del festival Barnasants:[8] en aqueixa ocasió féu lo repertori de Solo dal vivo amb «Biancaluna», «Gli amanti di Roma» (los amants de Roma) o «Come al cielo gli aeroplani» (com al cel los avions) a més d'«Hotel Supramonte» de Fabrizio De André i «Miniera».[9] El 2011 féu lo darrer concert a Espanya en la catedral de Cartagena, dins del festival Mar de Músicas, retransmés per la Radio 3:[10] acompanyat de Piero Ponzo i Nicola Negrini, com a bis féu «Tus ojos me recuerdan» d'Antonio Machado, musicada per xu Ibáñez.[11]

Més avant, també es dedicà al teatre, amb un homenatge a Fred Buscaglione o en col·laboració amb l'escriptor Erri De Luca.[12]

Diagnosticat d'un tumor en 2015, Testa tingué de cancel·lar qualcuns concerts de la sua gira.[13] L'anada següent, lego d'uns dies ingressat al Centre de Rehabilitació Ferrero d'Alba, Gianmaria Testa morí en presència de la sua muller i del sou cunyat, Oscar Farinetti:[14]

« Gianmaria se n'és anat sense fer soroll. Resten les sues cançons, les sues paraules. Resta l'ésser estat un home recte, pare, fill, marit, germà, amic.[15] »

Lo ministre de cultura italià, Dario Franceschini, se llastimà de la mort de Testa: «Amb gran dolor he coneixut la mort prematura de Gianmaria Testa. Lo país i lo món de la música perden un extraordinari cantautor que, a través de les sues cançons, va relatar amb extrema delicadesa i poesia la sua terra i l'univers dels immigrants.»[16]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lutto nel mondo della musica: è morto il cantautore Gianmaria Testa. Aveva 57 anni» (en italià). Unione Sarda, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  2. «Gianmaria Testa». Mercat de Música Viva de Vic. [Consulta: 29 març 2017].
  3. 3,0 3,1 Michele Serra «Gianmaria Testa: "Ho un tumore ma non mi fa paura, ora penso a guarire poi torno sul palco"» (en italià). La Repubblica, 11-05-2015 [Consulta: 29 març 2017].
  4. Gabriele Ferraris «È morto Gianmaria Testa, il cantautore degli ultimi ha perso la battaglia contro il tumore» (en italià). La Stampa, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  5. Marisa Brown. «Gianmaria Testa» (en anglés). All Music. [Consulta: 29 març 2017].
  6. Stefano Landi «Morto Gianmaria Testa, lo chansonnier piemontese» (en italià). Corriere della Sera, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  7. Mario Luzzatto Fegiz «A Gianmaria Testa, bastavano voce e chitarra per trasmettere emozioni» (en italià). Corriere della Sera, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  8. Jordi Bianciotto «Gianmaria Testa exhibe su interiorismo en Luz de Gas» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 29-01-2010 [Consulta: 29 març 2017].
  9. Jordi Bianciotto «Gianmaria Testa, la Itàlia dissident a Luz de Gas». El Periodico de Catalunya, 31-01-2010 [Consulta: 29 març 2017].
  10. Europa Press «Gianmaria Testa y Enzo Avitabile & Bottari ofrecen este lunes en La Mar de Músicas sus únicos conciertos en España» (en castellà). EP Murcia. Europa Press, 11-07-2011 [Consulta: 30 març 2017].
  11. Jam Albarracín «Testa rossa (crítica Gianmaria Testa)» (en castellà). Murcia Rock, 13-07-2011 [Consulta: 29 març 2017].
  12. «Cinque canzoni di Gianmaria Testa» (en italià). Internazionale, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  13. Stéphane Deschamps «Décès du chanteur italien Gianmaria Testa» (en francés). Les Inrockuptibles, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  14. «Morre aos 57 anos cantor e compositor Gianmaria Testa» (en portugués). ANSA Brasil, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  15. «Gianmaria se n'è andato senza fare rumore. Restano le sue canzoni, le sue parole. Resta il suo essere stato uomo dritto, padre, figlio, marito, fratello, amico.» (en italià). Facebook, 30 arç 2016. [Consulta: 29 març 2017].
  16. Efe «Muere el cantautor italiano Gianmaria Testa a los 57 años» (en castellà). Última Hora. Efe, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gianmaria Testa Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Cancioneros Gianmaria Testa, grande entre los grandes per Xavier Pintanel (castellà)
  • RTVE.esGianmaria Testa desde la Catedral