Gianni Vattimo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGianni Vattimo
Vattimo, Gianni (1936-vivente) - Foto di Giovanni Dall'Orto - Como 22-5-99.jpg
Biografia
Naixement 4 gener 1936 (83 anys)
Torí
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

14 juliol 2009 – 30 juny 2014
Circumscripció electoral: Itàlia


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Circumscripció electoral: Itàlia

Dades personals
Educació Universitat de Torí
Activitat
Ocupació Filòsof, polític, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Torí
Partit Itàlia dels Valors
Influències

Lloc web Blog oficial
Modifica les dades a Wikidata
Vattimo a Lima, Perú, el 2010

Gianni Vattimo (Torí, 4 de gener de 1936) és un important filòsof i polític italià.[1] Professor de Filosofia de la Universitat de Torí i diputat al Parlament Europeu, és un dels filòsofs italians més reconeguts. Ha estat professor invitat en diverses universitats nord-americanes (Yale, Los Angeles, New York University, State University de Nova York) i ha rebut diversos doctorats honoris causa. Sempre vinculat estretament amb la vida pública, va iniciar la seva trajectòria política l’any 1999 com a diputat del Parlament d’Estrasburg. És un dels principals autors del post-modernisme i considerat el filòsof del “pensament dèbil”. La seva proposta teòrica busca una interpretació del món tardo-modern en les formes de la secularització, l'evolució dels règims democràtics, el pluralisme i la tolerància. Entre les seves publicacions destaquen Ecce Comu (Paidós, 2009), ¿Ateos o creyentes? (Paidós, 2009), Adiós a la verdad (Gedisa, 2010), Verdad o fe débil (Paidós, 2011) i El socialismo, o sea, Europa (Edicions Bellaterra, 2011). És vicepresident de l’Acadèmia de la Llatinitat.[2]

El juny del 2016 va fer cessió del seu arxiu personal a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[3] Aquest arxiu recull documents, molts d’ells inèdits, per una banda de la seva activitat acadèmica, docent i investigadora, i també gestora. I per l'altra la relativa a la seva activitat política i personal.[4]

Referències[modifica]

  1. «Gianni Vattimo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Gianni Vattimo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  3. «La UPF es converteix en la casa del "pensament dèbil" de Gianni Vattimo». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 07-06-2016. [Consulta: 27 gener 2019].
  4. «De Torí a Barcelona: la UPF obre al públic els arxius de Gianni Vattimo». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 17-01-2019. [Consulta: 27 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Wolfgang Sützl, Emancipación o violencia. Pacifismo estético en Gianni Vattimo, (castellà) Barcelona, Icaria, 2007

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gianni Vattimo Modifica l'enllaç a Wikidata