Giaros
 Giaros | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Regió | Egeu Meridional | ||||
| Unitat perifèrica | Syros Regional Unit (en)  | ||||
| Municipi | Syros-Ermoupoli Municipality (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 0 (2011) | ||||
| • Densitat | 0 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Cíclades | ||||
| Superfície | 23 km² | ||||
| Mesura | 4,5 km ( ) × 8,5 km ( ) default | ||||
| Banyat per | mar Egea | ||||
| Altitud | 489 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Giaros o Gíaros (en grec Γυάρος, «Gyáros» [ʝáɾos]; antigament Γύαρος, «Gýaros» [gýaɾos])[a] és una petita illa de la mar Egea, a les Cíclades, al sud-oest d'Andros i al nord-oest de Siros, que depèn de la municipalitat d'Ano Siros i forma part de la província de Siros i de la regió de l'Egeu Meridional. Té 37 km² i la seva màxima altura és de 489 m. És una illa de gran importància ecològica ja que acull la població de foques monjo més gran de la Mediterrània.[2]
Mitologia i història[modifica]
Segons l'obra Περὶ θαυμασίων ἀκουσμάτων (en llatí De mirabilibus auscultationibus 'Sobre les coses meravelloses sentides a dir') atribuïda a Aristòtil però en realitat del Pseudo-Aristòtil, a l'illa de Giaros els ratolins s'alimenten de ferro. Virgili diu a l'Eneida[3] que Giaros i Míkonos van ser les dues illes a les que Zeus va lligar l'illa de Delos per aturar el seu vagabundeig pel mar. També ho explica Plini el Vell[4]
Antigament era habitada i tenia una petita ciutat de pescadors, on Estrabó hi va fer una estada de camí cap a Corint. La població de l'illa va enviar, l'any 30 aC un delegat a Corint, on es trobava August, per demanar-li la reducció del tribut de 150 dracmes, ja que els illencs amb prou feines en podien pagar cent. Durant l'Imperi Romà era un lloc de desterrament, molt temut, degut a la pobresa del territori. Entre d'altres, el filòsof Gai Musoni Rufus hi va ser desterrat en temps de Neró.
Plini el Vell diu que l'illa, només amb una ciutat, tenia una circumferència de 24 km i es trobava a uns 100 km d'Andros. També explica que els habitants de Giaros van haver de marxar de l'illa per una plaga de ratolins.[5][6]
Durant l'Imperi Romà d'Orient hi havia una pobra colònia de pescadors. De l'any 1206 al 1566 va formar part del Ducat de Naxos encara que temporalment la va ocupar Khayr al-Din el 1537. Després va formar part d'un petit estat marítim italià fins que els otomans la van conquerir el 1617. Els turcs l'anomenaren Sheytanlik ('Terra del Diable'). En la Guerra de la Independència Grega (1821) era la base de pirates grecs que atacaven vaixells europeus.
Modernament va tornar a ser lloc de desterrament i entre 1948 i 1974 unes 22.000 persones de l'esquerra grega van ser deportades a l'illa. El lloc on vivien els desterrats, equivalent a una presó, és al sud-est de l'illa. El govern grec hi manté el record pels que hi van patir la repressió.[7]
Notes[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giaros |
- ↑ En grec modern Γυάρος té dues síl·labes i la seva transcripció, Giaros o de vegades Yiaros, és la forma més corrent en català. En grec antic, era un mot esdrúixol de tres síl·labes, i la seva transcripció, Gíaros,[1] s'usa per referir-se a l'illa a l'antiguitat.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari Grec-Català, p. 468.
- ↑ Karamanlidis, A. A «The Mediterranean monk seal Monachus monachus: status, biology, threats, and conservation priorities». Mammal Review, 46, 2, 2016, pàg. 92-105. DOI: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/mam.12053.
- ↑ Virgili. Eneida, III, 73-77
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, IV, 12
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, IV, 69; VIII, 104
- ↑ Smith, William (ed.). «Gyaros». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ «Red Rocks of the Aegean: Greece’s Prison Islands». New Histories. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 13 gener 2023].
