Gideon Ståhlberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gideon Ståhlberg

Gideon Ståhlberg, el 1961
Naixement Gideon Ståhlberg
26 de gener de 1908
Göteborg, Suècia
Defunció 26 de maig de 1967 (als 59 anys)
Leningrad, URSS
Nacionalitat Suècia Suècia
Argentina Argentina
Ocupació Jugador d'escacs i enginyer
Títol Gran Mestre d'escacs (1950)
Àrbitre Internacional
Tres cops campió de Suècia
Tres cops campió nòrdic

Gideon Ståhlberg (o Stahlberg) (Göteborg, 26 de gener de 1908 - Leningrad, 26 de maig de 1967) fou un jugador d'escacs suec, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1950, i fou també un Àrbitre Internacional que va exercir d'àrbitre d'escacs en diversos encontres pel campionat del món. El varen fer molt conegut les seves victòries en matxs els anys 1930s contra Aaron Nimzowitsch i Rudolf Spielmann. Amb Gösta Stoltz i Erik Lundin, estigué a l'avantguarda dels escacs a Suècia al segon terç del segle XX.[1] Tot i que va assolir un elevat nivell de joc, probablement hauria obtingut millors resultats si no s'hagués dedicat, parcialment, a altres ocupacions com el bridge i el tennis de taula. Era una persona de gran cultura, poliglota, i va escriure diversos llibres sobre escacs.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Ståhlberg va guanyar el Campionat d'escacs de Suècia el 1927,[2] i fou campió d'Escandinàvia el 1929 a Göteborg (14è Campionat Nòrdic). Guanyà el campionat suec, posteriorment, els anys 1932 i 1939,[3][4] i va guanyar el campionat nòrdic dos cops més, el 1938 a Örebro i el 1939 a Oslo.[5][6] Era un molt bon jugador de matxs, i el 1933 va obtenir una sonada victòria sobre Rudolf Spielmann (+3 -1 =4). El 1934, va guanyar a Göteborg a Aaron Nimzowitsch (+4 -2 =2).[1] El 1938 empatà amb Paul Keres, a Estocolm (+2 -2 =4)[7]

La seva carrera com a jugador es va partir en dos mentre participava en l'Olimpíada d'escacs de 1939[8] i després al Torneig d'escacs de Buenos Aires 1939, quan va esclatar la II Guerra mundial, i Ståhlberg fou un dels jugadors que decidiren de quedar-se a l'Argentina,[9] país del qual acabà adoptant la nacionalitat,[3] i on va establir una gran rivalitat amb Miguel Najdorf.[1]

El 1945 va guanyar el torneig Quilmes superant entre d'altres Carlos Skalicka, René Letelier, i Moshe Czerniak.

En tornar a Europa el 1948 va obtenir uns resultats excel·lents: va disputar l'Interzonal de Saltsjöbaden de 1948,[10] on hi quedà 8è i es classificà per al Torneig de Candidats; guanyà el torneig de Trenčianske Teplice 1949, i va participar en el Torneig de Candidats de Budapest l'abril-maig de 1950, on hi fou 7è.[11][1] El mateix any 1950 la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre.[12] L'única nota negativa del període fou la derrota en un matx el 1949 contra Svetozar Gligoric a Belgrad (+1 -2 =9),[1]

A l'Interzonal d'Estocolm-Saltsjöbaden de 1952 hi acabà 5è (ex-aequo) (el campió fou Aleksandr Kótov)[13][14] i es va classificar així per al Torneig de Candidats de Neuhausen-Zuric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi acabà 15è i últim (el guanyador fou Vassili Smislov).[15][3][1] A partir d'aquest moment, la seva carrera com a jugador va començar a decaure, però en canvi, es va dedicar més temps a la tasca d'àrbitre. Va arbitrar els matxs pel Campionat del Món entre Botvínnik-Bronstein 1951 i Botvínnik-Smislov 1954, encontres sobre els quals en va editar un llibre. El 1956 tingué un darrer gran èxit, en guanyar el Torneig Hoogovens a Beverwijk, amb 6½/9 punts, per davant de Herman Pilnik.[16]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Ståhlberg va publicar més de deu llibres d'escacs, alguns originalment en suec i d'altres en castellà, com per exemple:

  • Partidas clasicas de Capablanca – la perfeccion en ajedrez (Partides clàssiques de Capablanca - la perfecció en escacs, 1943)
  • I kamp med världseliten (En lluita contra l'elit mundial, 1948, 1958)
  • Schack och schackmästare (Escacs i mestres d'escacs, 1937, 1959)
  • Strövtåg i schackvärlden (Excursions al món dels escacs, 1965)

També va publicar (conjuntament amb Jostein Westberg) un llibre sobre Bobby Fischer (1962), i alguns llibres sobre teoria d'obertures, un dels quals en castellà (sobre el Gambet de Dama), escrit durant la seva estada a l'Argentina. També fou l'editor de diversos llibres de torneigs, com els de Saltsjöbaden 1948, Estocolm 1952, Zurich 1953, i Göteborg 1955.[17]

Participació en Olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Ståhlberg va jugar com a primer tauler de Suècia a les Olimpíades d'escacs disputades entre 1928 i 1964, inclosa l'Olimpíada no oficial de Munic 1936 (totes les olimpíades disputades en aquest període, llevat de les edicions de 1950 i 1962). Hi féu un total de 122 punts de 200 partides, un 61.0%). La seva millor puntuació fou un 76,9% a l'Olimpíada d'escacs de 1952 a Hèlsinki. A les edicions entre 1928 i 1939 hi participà sense títol internacional, i a partir de 1952 com a Gran Mestre.[18] En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues d'individuals (bronze el 1935 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935). El 1936 fou medalla de bronze al primer tauler a l'Olimpíada no oficial de Munic.

Ståhlberg, Gösta Stoltz, i Erik Lundin es forjaren el renom de ("els tres mosqueters suecs"), degut a les seves bones actuacions a Folkstone 1933 i a Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze (ambdues olimpíades les guanyà l'equip americà.[17]

Taula d'actuacions en Olimpíades
Any Olimpíada[19] Ciutat Tauler Guanyades Taules Perdudes  % Posició
indiv.
Posició
equip
1928 II Olimpíada Països Baixos La Haia 3r 6 6 3 60,0 13
1930 II Olimpíada Alemanya Hamburg 1r 6 7 4 55,9 9
1931 IV Olimpíada Txecoslovàquia Praga 1r 7 9 2 63,9 5 7
1933 V Olimpíada Regne Unit Folkestone 1r 3 9 2 53,6 7 Medalla de bronze
1935 VI Olimpíada Polònia Varsòvia 1r 8 7 2 67,6 Medalla de bronze Medalla de plata
1936 III Olimpíada no oficial Alemanya nazi Munic 1r 9 5 3 67,6 Medalla de bronze[20]
1937 VII Olimpíada Suècia Estocolm 1r 7 4 4 60,0 6 10
1939 VIII Olimpíada Argentina Buenos Aires 1r 7 8 1 68,8 6 4
1952 X Olimpíada Finlàndia Hèlsinki 1r 8 4 1 76,9 Medalla de plata 7
1954 XI Olimpíada Països Baixos Amsterdam 1r 4 8 3 53,3 13 11
1956 XII Olimpíada Unió Soviètica Moscou 1r 6 9 1 65,6 4 15
1958 XIII Olimpíada RFA Munic 1r 3 10 1 57,1 12 20
1960 XIV Olimpíada RDA Leipzig 1r 4 9 2 56,7 13 12
1964 XVI Olimpíada Israel Tel Aviv 1r 5 6 4 53,3 20 16

El 1967, va anar a Leningrad per disputar-hi un obert internacional, però va morir abans de començar el torneig.

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

  • Keres – Stahlberg Partida Keres, Paul – Stahlberg, Gideon, [D41] Göteborg, 1938, (0-1). Una victòria sonada contra una de les estrelles emergents del moment. Keres era llavors, en opinió de molts, un dels ferms candidats al Campionat del Món.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Golombek, Harry. «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12 de febrer de 2005. (castellà)
  2. «Historial dels Campionats de Suècia» (en castellà). Ajedrezdeataque.com. [Consulta: 22 juliol 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 Petita biografia a Chessgames.com
  4. De fet, va retenir el títol durant 11 anys consecutius, ja que el campionat nacional va deixar de celebrar-se de forma oficial
  5. Historial del Campionat d'escacs Nòrdic
  6. ShakkiNet - Historial del campionat al lloc web de la Federació Finesa d'escacs
  7. Partides del matx de Göteborg contra Keres
  8. Taula de participants i resultats del torneig de Buenos Aires (Círculo de Ajedrez) 1939, per Roger Paige (anglès)
  9. «Llista de jugadors asilats a l'Argentina el 1939 (notes en castellà)».
  10. Interzonal de Saltsjöbaden de 1948: Quadre de resultats
  11. Torneig de Candidats de Budapest 1950: Quadre de resultats
  12. Gideon Ståhlberg fou un dels 27 Grans Mestres originals; vegeu: GM originals
  13. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 de març de 2014].
  14. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 de març de 2014].
  15. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014].
  16. Quadre de resultats, Beverwijk 1956
  17. 17,0 17,1 Comentaris biogràfics sobre Ståhlberg
  18. Olimpbase:: Fitxa de Gideon Ståhlberg Competicions per equips [Consulta 6 de setembre de 2010]
  19. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
  20. Medalla de bronze al primer tauler

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Golombek, Harry. «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12 de febrer de 2005. (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gideon Ståhlberg