Giganotosaure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Giganotosaure
(Cretaci mitjà)
Giganotosaurus AustMus email.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Superordre: Dinosauria
Ordre: Saurischia
Subordre: Theropoda
Infraordre: Carnosauria
Superfamília: Allosauroidea
Família: Carcharodontosauridae
Subfamília: Giganotosaurinae
Gènere: Giganotosaurus
Nom binomial
Giganotosaurus carolinii
Coria & Salgado, 1995

Gigantosaure (Giganotosaurus) és un gènere de dinosaure carcharodontosàurid que visqué fa 96 milions d'anys aproximadament, durant el Cenomanià del període del Cretaci superior en l'actual Sud-America. El seu nom prové del grec: γίγας (gigas)"gegant" νότος(notos)"vent del sud" i σαύρος(saurus)"llagardaix". És un dels carnívors terrestres més grossos coneguts." Tenien unes mandíbules molt fortes i braços curts i fluixos. Giganotosaurus carolinii fou anomenat per Ruben Carolini, un caçador de fòssils amateur, que descobrí els fòssils en els dipòsits de la formació Rio Limay de Patagònia, al sud de l'Argentina, l'any 1993. La descripció d'aquest animal fou publicada per Rodolfo Coria i Leonardo Salgado a la revista Nature l'any 1995.

Giganotosaurus carolinii

Les seves preses més comunes eren els Argentinosaures (els dinosaures més grossos coneguts fins avui), que eren aproximadament 16 vegades més grosses que ells. Caçaven solitàriament, però s'està estudiant l'acte que tindria la capacitat de caçar en grup. Encara amb les seves mandíbules fortes no podien matar cap de les preses que es pensa que caçaven, totes molt més grosses que ells. Des de néixer tenien unes genes agressives i que en madurar l'impedien de menjar cap altra cosa que carn. Maduraven a 20 anys i vivien uns cent anys. Les mares protegien els ous i les cries durant un any.

DESCRIPCIÓ

Basant-nos en les restes trobades mesurava aproximadament 14m de llarg i uns 5m d'altura i pesava prop de 10 tones. S'han trobat restes d'una mandíbula que confirma la hipòtesi que podrien arribar a tenir unes mides més grans i, en conseqüència, més pes. La reconstrucció del crani d'aquestes restes donaren les mides d'1,8m, bastant més gros que l'1,56m aproximat abans.

El Giganotosaurus era un depredador bípede, amb un crani gegant sostingut per un fort coll, extremitats superiors curtes respecte a la seva mida, proveïdes de 3 dits acabats en urpes corbades i esmolades, extremitats inferiors llargues i fortes i un cua llarga que seria de contrapés i d'equilibri. En el Giganotosaure destaquen els fèmurs més llargs que les tíbies, és a dir cames dotades de força i suport però no de velocitat. Això suggereix que eren depredadors d'emboscada o que caçava preses lentes com els sauròpodes. Les restes trobades corresponen a una gran part del cos d'aquests animals, però no donen informació sobre la postura corporal. Com en molts altres animals bípedes, no s'ha trobat una posició concreta i per tant no en tenim una representació correcta.