Gil d'Assís

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBeat Gil d'Assís
GilAssisMurillo.JPG
Gil d'Assís en èxtasi, levitant davant el papa Gregori IX, per B. E. Murillo, 1645-1646 (North Carolina Art Museum)
Biografia
Naixement Egidio di Assisi
ca. 1190
Assís? (Úmbria, Itàlia)
Mort 23 d'abril de 1262
Monteripido (Perusa, Úmbria)
Lloc d'enterrament Oratori de San Bernardino (Monteripido, Perusa) 
Activitat
Ocupació Religiós cristià
Orde religiós Frares menors conventuals
frare
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1777 , Roma nomenat per Pius VI
Festivitat 23 d'abril
Esdeveniment significatiu Tercer company de Francesc d'Assís
Iconografia Com a frare franciscà; levitant davant el papa
Modifica les dades a Wikidata

Gil d'Assís (Assís, Úmbria, ca. 1190 - Monteripido, Perusa, 23 d'abril de 1262) fou un dels primers companys de Francesc d'Assís. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Gil o Egidi, fou el tercer company que marxà amb Francesc d'Assís, després de Bernardo di Quintavalle i Pietro Cattani. Mentre que aquests eren de família benestant i ben educats, i deixaren llurs fortunes per unir-se al Poverello i viure com ell, retirats a la Porziuncola en una cabana, menjant pà i olives i dedicats a la pregària i la predicació, Gil era de família humil i analfabet, i només posseïa la capa que duia.

S'uní a Francesc el 23 d'abril de 1208; amb Francesc, va destacar per la seva passió per predicar, viatjar i treballar: sempre que podia predicava als pagesos de la regió i cercava aliments per als altres germans. Volgué instruir-se i n'aprengué acompanyant Bernat en la predicació. La primavera del 1209, amb altres companys, acompanyà Francesc a Roma, on el papa Innocenci III aprovà la primera regla dels frares menors. En 1212-1213 féu un pelegrinatge a Santiago de Compostela, a San Michele al Gargano, a San Nicola de Bari i a Terra Santa.

Per dur a terme el precepte de Francesc de predicar mitjançant les accions i el comportament, Gil predicava amb l'ajut de la mímica, especialment quan ho feia a persones d'altres llengües; el mètode sorprenia i en alguns casos va provocar incomprensió de les autoritats eclesiàstiques. L'octubre de 1226, ell i Bernat acompanyaren Francesc al llit de mort i aquest, ja cec, el beneí abans que a Bernat (que l'havia de precedir per ésser el franciscà més antic, ja que Cattani era mort). Gil morí al convent franciscà de Monteripido, a Perusa.

En les cròniques franciscanes, Gil era el germà treballador i clar, portador de joia. Una llegenda sense fonament, que es troba als Fioretti, diu que el rei Lluís IX de França anà a Perusa com a pelegrí expressament per conèixer-lo, i que un cop el trobà, s'estigué amb ell una bona estona, sense que ningú parlés. En 1777, Pius VI en confirmà com a beat.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gil d'Assís