Gil d'Assís

Gil d'Assís
	; Gil d'Assís en èxtasi, levitant davant el papa Gregori IX, per B. E. Murillo, 1645-1646 (North Carolina Art Museum)
Biografia
Naixement	Egidio di Assisi; 1190 (Gregorià) ; Assís (Itàlia)
Mort	23 abril 1262 (Gregorià) (71/72 anys); Perusa (Itàlia)
Sepultura	Oratori de San Bernardino (Monteripido, Perusa)
Activitat
Ocupació	religiós cristià
Orde religiós	Frares menors conventuals
frare
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	1777 , Roma nomenat per Pius VI
Festivitat	23 d'abril
Iconografia	Com a frare franciscà; levitant davant el papa

Gil d'Assís (Assís, Úmbria, ca. 1190 - Monteripido, Perusa, 23 d'abril de 1262) fou un dels primers companys de Francesc d'Assís. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Gil o Egidi, fou el tercer company que marxà amb Francesc d'Assís, després de Bernardo di Quintavalle i Pietro Cattani. Mentre que aquests eren de família benestant i ben educats, i deixaren llurs fortunes per unir-se al Poverello i viure com ell, retirats a la Porziuncola en una cabana, menjant pà i olives i dedicats a la pregària i la predicació, Gil era de família humil i analfabet, i només posseïa la capa que duia.

S'uní a Francesc el 23 d'abril de 1208; amb Francesc, va destacar per la seva passió per predicar, viatjar i treballar: sempre que podia predicava als pagesos de la regió i cercava aliments per als altres germans. Volgué instruir-se i n'aprengué acompanyant Bernat en la predicació. La primavera del 1209, amb altres companys, acompanyà Francesc a Roma, on el papa Innocenci III aprovà la primera regla dels frares menors. En 1212-1213 feu un pelegrinatge a Santiago de Compostela, a San Michele al Gargano, a San Nicola de Bari i a Terra Santa.

Per dur a terme el precepte de Francesc de predicar mitjançant les accions i el comportament, Gil predicava amb l'ajut de la mímica, especialment quan ho feia a persones d'altres llengües; el mètode sorprenia i en alguns casos va provocar incomprensió de les autoritats eclesiàstiques. L'octubre de 1226, ell i Bernat acompanyaren Francesc al llit de mort i aquest, ja cec, el beneí abans que a Bernat (que l'havia de precedir per ésser el franciscà més antic, ja que Cattani era mort). Gil morí al convent franciscà de Monteripido, a Perusa.

En les cròniques franciscanes, Gil era el germà treballador i clar, portador de joia. Una llegenda sense fonament, que es troba als Fioretti, diu que el rei Lluís IX de França anà a Perusa com a pelegrí expressament per conèixer-lo, i que un cop el trobà, s'estigué amb ell una bona estona, sense que ningú parlés. En 1777, Pius VI en confirmà com a beat.