Gilad Erdan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGilad Erdan
Gilad Erdan.jpg
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) גלעד ארדן Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Ascaló (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Kenésset
16 març 2020 – 5 juliol 2020 – Osnat Mark →
Membre de la Kenésset
3 octubre 2019 – 16 març 2020
Membre de la Kenésset
30 abril 2019 – 3 octubre 2019
Information Minister of Israel (en) Tradueix
25 maig 2015 –
← Aharon Yariv
Ministre d'Afers Estratègics d'Israel
25 maig 2015 –
← Ze'ev Elkin
Minister of Public Security of Israel (en) Tradueix
25 maig 2015 –
← Yariv Levin
Membre de la Kenésset
31 març 2015 – 30 abril 2019
Ministre de l'Interior d'Israel
5 novembre 2014 – 14 maig 2015
← Gideon Sa'arSilvan Shalom →
Membre de la Kenésset
9 juliol 2014 – 31 març 2015
Home Front Defense Minister (en) Tradueix
18 març 2013 – 30 juny 2014
← Avraham Moshe Dichter
Ministre de Comunicacions d'Israel
18 març 2013 – 5 novembre 2014
← Moshe KahlonBenjamin Netanhayu →
Membre de la Kenésset
5 febrer 2013 – 9 juliol 2014
Minister of Environmental Protection (en) Tradueix
31 març 2009 – 18 març 2013
← Gideon EzraAmir Peretz →
Membre de la Kenésset
24 febrer 2009 – 5 febrer 2013
Membre de la Kenésset
17 abril 2006 – 24 febrer 2009
Membre de la Kenésset
17 febrer 2003 – 17 abril 2006 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Bar-Ilan
Universitat de Tel Aviv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitLikud Modifica el valor a Wikidata

Facebook: gilad.erdan Twitter: giladerdan1 Modifica el valor a Wikidata

Gilad Menashe Erdan (en hebreu: גִּלְעָד מְנַשֶּׁה אֶרְדָן; AFI: [ɡilˈʔad eʁˈdan]) (Ascaló, 30 de setembre de 1970) és un polític israelià, que exerceix de membre del Kenésset pel partit Likud, així com Ministre de Seguretat Pública, d'Afers Estratègics i d'Informació d'Israel. Anteriorment ostentà els càrrecs de Ministre de Protecció Mediambiental, de Comunicacions, de Defensa Interior i de l'Interior.

Orígens[modifica]

Nasqué el 30 de setembre de 1970 a la ciutat d'Ascaló sent descendent de jueus romanesos i jueus hongaresos. Assolí el grau de capità durant el servei militar a les Tropes Adjunts de les Forces de Defensa d'Israel. Després de complir amb l'exèrcit, estudià Dret a la Universitat Bar-Ilan, obtenint la llicenciatura i començant a treballar com a advocat. Erdan viu a Qiryat Ono, casat i amb quatre fills.

Carrera política[modifica]

Erdan amb el cap de personal de les FDI Benny Gantz

Treballà com a assessor del Primer ministre Binyamín Netanyahu i fou director del Departament de Peticions Públiques a l'oficina del Primer ministre entre 1996 i 1998. També treballà com a assessor del líder del Likud Ariel Sharon a la dècada de 1990.

Fou escollit per primera vegada a la Kenésset a les eleccions generals de 2003. Conservà l'escó a les eleccions generals de 2006, malgrat l'esfondrament del Likud, passant de 40 a 12 representants, després d'haver guanyat el quart lloc de la llista a les primàries del partit. De cara als següents comicis de 2009, obtingué el tercer lloc de la llista a les primàries del partit, celebrades el 8 de desembre de 2008,[1] i posteriorment reelegit diputat. Fou aleshores quan fou nomenat Ministre de Protecció Mediambiental i responsable encarregat de coordinar el govern i el Knesset al gabinet de Netanyahu.[2] Quan el govern prengué possessió l'any 2009, manifestà el seu suport al discurs d'Avigdor Lieberman contrari a la Conferència d'Annapolis i a la pressió internacional. Comentà que «Israel no segueix ordres d'Obama» i que «els ciutadans d'Israel han decidit que no es convertiran en el cinquanta primer estat dels Estats Units».[3][4]

A la Kenésset, donà suport a impulsar els llaços entre Israel i els cristians evangèlics,[5] a més de presentar projectes de llei per a fer complir les lleis antitabac,[6] revocant definitivament les llicències de conduir dels infractors de tràfic reincidents,[7] i permetent als tribunals revocar la ciutadania israeliana per "deslleialtat a l'Estat".[8] Abans de presentar aquest últim projecte de llei, estigué involucrat en una discussió amb el diputat àrab israelià Azmi Bishara. Durant una reunió del Comitè de la Llei i la Constitució de la Kenésset per a discutir una proposta similar del diputat Zevulun Orlev (PNR), interrompé el discurs de Bishara cridant «Per què no te'n tornes a Síria?», en referència al viatge que Bishara hi feu l'estiu anterior. La resposta no es feu esperar i Bishara li contestà «Per què no et fas fotre?», creant així una important crisi al comitè.[9]

L'any 2011, rebutjà una oferta per a convertir-se en ambaixador israelià a les Nacions Unides i manifestà el seu compromís amb el medi ambient i el desig de continuar les reformes mediambientals.[10] Al novembre de 2014 fou nomenat Ministre de l'Interior després de la dimissió de Gideon Sa'ar.

El 24 de maig de 2015, el Primer Ministre Netanyahu el nomenà Ministre de Seguretat Pública, d'Afers Estratègics i d'Informació. A l'endemà la Kenésset el ratificà en els càrrecs per 58 a 55 vots. El seu nomenament arribà onze dies després que, inicialment, es negués a unir-se al nou govern de Netanyahu, al considerar que les ofertes ministerials inicials del primer ministre eren insuficients.[11] Dos ministres, Yariv Levin i Ze'ev Elkin, renunciaren a les seves carteres i el ministre sense cartera Benny Begin renuncià a participar en el govern per tal de facilitar el nomenament d'Erdan.[12]

En la seva funció com a Ministre de Seguretat Pública Erdan i el seu company de gabinet, el Ministre de Justícia Ayelet Shaked, proposaren l'anomenada "llei Facebook" que permet als tribunals especials israelians emetre decrets contra empreses, com Facebook o Google, per tal d'eliminar contingut públic considerat una amenaça per la seguretat nacional, la seguretat pública o una violació del Dret. La llei fou criticada per sobrepassar la legislació vigent, en la què primer un tribunal ha de decidir si un contingut específic coincideix amb les acusacions.[13][14]

Activitats públiques[modifica]

Erdan és president d'Al Sam, una organització que tracta assumptes de fàrmacs, i dins del Parlament israelià forma part del Comitè sobre Abusos de Fàrmacs. També és president del "Grup de pressió pels soldats perduts en combat", entitat que ell mateix establí. Finalment, també és membre integrant de l'Assemblea General de l'Autoritat de Radiodifusió d'Israel.

Referències[modifica]

  1. «Likud primary results for February 10th national elections» (en anglès). Haaretz.com, 09-12-2008. [Consulta: 9 desembre 2008].
  2. «Netanyahu sworn in as Israel's prime minister» (en anglès). Haaretz.com, 01-04-2009. [Consulta: 26 agost 2019].
  3. «Israel does not take orders from Obama» (en anglès). Hindu.com, 07-04-2009. [Consulta: 26 agost 2019].
  4. «Erdan: We're Not the 51st State». Israel National News, 06-04-2009.
  5. «MK Erdan: Let's boost Evangelical ties» (en anglès). The Jerusalem Post, 10-05-2007. [Consulta: 26 agost 2019].
  6. «Knesset panel to discuss 'red cards' for smokers» (en anglès). The Jerusalem Post, 26-02-2007. [Consulta: 26 agost 2019].
  7. «MK proposes permanently revoking licenses of serial traffic offenders» (en anglès). Haaretz, 09-10-2006. [Consulta: 26 agost 2019].
  8. «'Disloyalty' bill passes first hurdle» (en anglès). The Jerusalem Post, 10-01-2007. [Consulta: 26 agost 2019].
  9. «Bishara flings obscenities at Erdan» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-12-2006. [Consulta: 26 agost 2019].[Enllaç no actiu]
  10. «Minister Gilad Erdan turns down post of UN ambassador» (en anglès). Haaretz.com, 08-02-2011. [Consulta: 26 agost 2019].
  11. Beck, Jonathan. «Erdan stayed out of gov’t because he wasn't offered tools for ‘real change’» (en anglès). The Times of Israel, 15-05-2015. [Consulta: 26 maig 2015].
  12. Hofmann, Gil. «Israel's answer to the BDS movement - Gilad Erdan» (en català). Jerusalem Post, 25-05-2015. [Consulta: 26 maig 2015].
  13. Goichman, Rafaela. «Will Israeli Internet Censorship Law Prevent the Next Terror Attack?» (en anglès). Haaretz.com, 27-12-2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
  14. Lis, Jonathan. «Minister back bill that would allow court to censor Internet» (en anglès). Haaretz.com, 30-12-2016. [Consulta: 25 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilad Erdan