Gilbert Bécaud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGilbert Bécaud
Gilbert Bécaud.jpg
Biografia
Naixement Gilbert Léopold Silly
22 d'octubre de 1927
Toló, Provença,
Mort 18 de desembre de 2001(2001-12-18) (als 74 anys)
París,
Causa de mort Càncer de pulmó
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 45
Altres noms Gilbert Bécaud
Nacionalitat França
Formació Conservatori de Niça
Activitat
Ocupació Compositor, pianista, cantant, actor i cantautor
Activitat 1936 –  2001
Gènere Chanson i òpera
Instrument Piano i veu
Discogràfica Capitol Records
Obra
Obres destacables
Família
Parella Brigitte Bardot
Janet Woollacott

IMDB: nm0126713 Allocine: 9978 Allmovie: p81131 IBDB: 11360
Musicbrainz: e9a4b76a-cf82-46f5-a166-e93473624189 Songkick: 483178 Discogs: 282608 Allmusic: mn0000661756 Find a Grave: 6521418
Modifica les dades a Wikidata

Gilbert Bécaud (Toló, Provença, 24 d'octubre de 1927 - París, 18 de desembre de 2001) fou un cantant francès, també conegut com El senyor dels cent mil volts, que va compondre moltes de les cançons que interpretava.

A París cursà estudis de solfeig i piano, en el Conservatori Nacional, i el 1952 realitzà una gira pels Estats Units acompanyant com a pianista la cantant Édith Piaf, la màxima estrella del gènere lleuger. Això li va permetre conèixer els àmbits musicals del jazz i, a Nova Orleans, debutà com a chansonnier, malgrat que la seva consagració definitiva no es produí fins al 1954, en el seu propi país, quan es presentà en l'Olympia parisenc amb un recital que assolí un gran èxit.

Dotat d'una veu abaritonada i amb un gran domini del fraseig, Bécaud es convertí aviat en un dels millors representants de la cançó francesa, junt amb Juliette Gréco, Charles Aznavour, Jacques Brel, Yves Montand, Georges Brassens i altres, encara que intentà allunyar-se dels continguts polititzats i de compromís social que caracteritzaren algun d'ells.

En els anys 1960 aconseguí els èxits més sonats, amb cançons que definitivament s'han incorporat al classicisme de la música lleugera, tals com Et maintenant, Mes mains, L'important c'est la rose, Les croix i Une voix. Amb una sòlida fama, realitzà nombroses gires arreu d'Europa. El 1961 va compondre una cantata lleugera per a orquestra, que ell mateix estrenà amb el títol de L'enfant à l'étoile, i una òpera, estrenada el 1962 i revisada el 1974, amb el títol de L'opéra d'Aran.[1] El més gran èxit de la seva carrera l'aconseguí com a autor de Quand tu danses que li valgué el gran premi del Disc de 1963.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Éditions, 2015, p. 206. ISBN 978 2 3505 5192 0