Gilbert Grellet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGilbert Grellet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgence France-Presse Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgilbertgrellet.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): GilbertGrellet Modifica el valor a Wikidata

Gilbert Grellet (Bordeus, 30 de juny de 1946) és un periodista i escriptor occità. Va realitzar tota la seva carrera professional a l'Agence France-Presse (AFP) i ha publicat diversos llibres de caràcter històric.

Trajectòria professional[modifica]

Fill d'un diplomàtic i graduat de l'Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París (HEC), va començar a treballar el 1972 per a l'AFP després de passar dos anys, de 1969 a 1971, a Mauritània treballant pel Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental.

A l'AFP, va ser corresponsal econòmic i financer a Nova York de (1972-1977), cap de l'oficina de Brasília (1977-1979), cap de la taula econòmica a París (1979-1983) i cap de l'oficina de Washington. El 1987, fou nomenat director comercial de l'AFP, càrrec que va exercir fins al 1995 quan va ser nomenat director per a Europa i Àfrica. El 2001, fou designat director de Relacions Exteriors fins al 2005 que es mudà a Madrid.[1] Finalment, el 2010, tornà a París per a dirigir el departament de publicacions de l'AFP fins a la seva jubilació el 2016.[2][3][4][5] Entre 1995 i 2001 va ser President d'AFX News, una companyia de notícies financeres amb seu a Londres i filial de l'AFP i del Grup Financial Times.

Obra literària[modifica]

El seu primer llibre, Le Souffle Austral, va ser escrit a Washington en col·laboració amb un altre periodista de l'AFP, Hervé Guilbaud, i publicat el 1988 per Flammarion. Va obtenir el premi al millor llibre de suspens publicat a França i va ser traduït a diversos idiomes. El 1990, publicà, en col·laboració juntament amb René Centassi, Tous les jours de mieux en mieux, un llibre sobre el farmacèutic francès Emile Coué, el pare del pensament positiu modern. Entre els seus altres llibres, destaca Aux Frontières du Monde, un assaig sobre les últimes grans exploracions de finals del segle xix i principis del segle xx, basat en els articles d'una coneguda revista geogràfica francesa de l'època: Le Tour du Monde. La seva última obra, Un été impardonnable, va ser publicada al febrer de 2016 per Albin Michel. En ella relata els tres primers mesos de la Guerra Civil espanyola el 1936 i denúncia la política de no-intervenció seguida per les grans democràcies occidentals (França, Regne Unit i EUA) que es van negar a ajudar la República Espanyola atacada per militars amb el suport de Hitler i Mussolini.[6][7][8] El prefaci va ser escrit per Manuel Valls, Primer Ministre de França.

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Europa Press. «RSF presenta un álbum de fotografías de fútbol para recaudar fondos para la lucha por la libertad de prensa». europapress.es, 31-05-2006. [Consulta: 13 abril 2016].
  2. Héctor Mendal. «“Fútbol en libertad” se inaugura en Zaragoza reivindicando mayor libertad de prensa en el mundo». aragondigital.es, 14-09-2006. Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 13 abril 2016].
  3. LA NACION. «El lector, un desafío para los fotógrafos». LANACION.com.ar, 23-05-2007. [Consulta: 13 abril 2016].[Enllaç no actiu]
  4. Europa Press. «Said Ida Hassan, presidente de la Asociación de Corresponsales en España». elmundo.es, 01-10-2009. [Consulta: 13 abril 2016].
  5. Gilbert Grellet. «El imperdonable abandono de la República española». ctxt.es, 17-07-2016. [Consulta: 19 juliol 2016].
  6. Gabriela Cañas. «Gilbert Grellet: “No ayudar a la República en 1936 fue un error”». elpais.com, 18-03-2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  7. Gabriela Cañas. «Franco no se lo merece». elpais.com, 27-04-2016. [Consulta: 29 abril 2016].
  8. Carlos Guerrero. «La historia de cada día». rtve.es, 17-07-2016. [Consulta: 19 juliol 2016].
  9. «El búnker franquista está muy vivo en España y resiste toda idea de hablar sobre las fosas comunes y los crímenes», 06-12-2017. [Consulta: 17 febrer 2020].