Gilbert du Motier de La Fayette

Gilbert du Motier de La Fayette

Nom original	(fr) Gilbert du Motier (fr) Gilbert du Motier de La Fayette
Biografia
Naixement	6 setembre 1757 Chavaniac-Lafayette
Mort	20 maig 1834 (76 anys) former 1st arrondissement of Paris
Causa de mort	Pneumònia
Lloc d'enterrament	cementiri de Picpus
Diputat al Parlament Francès
Dades personals
Educació	Universitat de París Liceu Louis-le-Grand College Duplessis
Activitat
Ocupació	Oficial i polític
Partit	Feuillant
Branca militar	Exèrcit Continental i Exèrcit de Terra francès
Rang militar	General Major
Conflicte	Guerra d'Independència dels Estats Units
Participà en
14 juliol 1789	Revolució Francesa
Altres
Títol	Marcgravi
Família	House of La Fayette
Cònjuge	Adrienne de La Fayette
Fills	Georges Washington de La Fayette Henriette du Motier Anastasie Louise Pauline du Motier Marie Antoinette Virginie du Motier
Pares	Michel du Motier, Marquis de La Fayette, Marie Louise Jolie de La Rivière
Premis  Cavaller de l'orde reial i militar de sant Lluís  Padrí de Promoció de l'Escola Especial Militar de Saint-Cyr  Ciutadà Honorífic dels Estats Units  Noms inscrits sota l'Arc del Triomf  membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Signatura

Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette (castell de Chavaniac, Alvèrnia, 6 de setembre de 1757 - París, 20 de maig 1834), fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.

Amic dels revolucionaris americans com Benjamin Franklin o Thomas Jeffeson, va participar en la Guerra d'Independència dels Estats Units, arribant a ser general i aconseguí l'ajut oficial de França a la causa americana. Va participar, de manera puntual, en la vida política francesa, de la Revolució Francesa a la Monarquia de Juliol, on es va distingir com a un dels grans notables liberals, del partit patriota a "la Charbonnerie", passant pel grup dels constitucionals i el "Club des Feuillants". Mirabeau, que era el seu principal adversari en el partit patriota, li va posar el malnom de «Gilles César», en referència al dictador romà.

Vegeu també

• Setge de Charleston