Gilles (Antoine Watteau)
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Antoine Watteau |
| Creació | 1718-1720 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre tela |
| Gènere | retrat |
| Moviment | rococó |
| Dimensions | 184.5 ( ) × 149.5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu del Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MI 1121 |
Gilles és un dels últims quadres del pintor Antoine Watteau (1684-1721), pintor que tingué una curta carrera en morir als 37 anys.
Representa un pallasso que mira al públic amb una trista expressió, un possible eco de la melangia del pintor. A França s'anomenava Gilles a qualsevol pallasso, probablement per Gilles le Niais, un acròbata i còmic molt popular del segle xvii.
En l'època de Watteau aquest personatge s'assemblava força amb el de Pierrot, el principal pallasso de la Commedia dell'arte (una tradició teatral italiana d'enorme èxit a França). Tant l'una com l'altra encarnaven el ximplet innocent, figura que es convertí en la favorita del públic (i en el prototipus, segles després, de Charles Chaplin i Buster Keaton).
El més probable és que aquest quadre servis de cartell d'un espectacle, amb la funció d'atreure els transeünts. Potser estava destinat a l'estrena de Danae, comèdia en què un dels protagonistes es convertia en un ase. Altra possibilitat és que anuncies parades, petites farses en forma d'entremès que precedien a l'obra principal, i en moltes de les quals si passejava un ase per l'escenari per a simbolitzar la supina estupidesa de Gilles.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilles |
- Grijalbo 1001 pinturas que hay que ver antes de morir, pag. 294 de Stephen Farthing i J. F. Ivars (ISBN 978-84-253-4111-3)