Gimnèsies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Les Illes Gimnèsiques (en gris fosc).

Les Gimnèsies[1] o illes Gimnèsiques és com es denominen les dues illes més grans de les Balears (amb els illots adjacents):

Etimologia del nom[modifica]

L'origen del nom Gimnèsies rau en un antic nom grec. Segons alguns autors, així és com denominaven els grecs les illes habitades pels talaiòtics. Els grecs reclutaven els foners mallorquins i menorquins per a formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa "nu"), al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com Licofront, les illes dels gymnetes varen rebre el nom de Gimnèsies.

Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies o Gimnèsiques,[2] sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual de recórrer a les arrels grecollatines per a elaborar cultismes i tecnicismes.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Belenguer, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. (volum I) ISBN 84-297-5506-3.

Coord.: 39° 48′ 46″ N, 3° 34′ 34″ E / 39.8128°N,3.5761°E / 39.8128; 3.5761