Ginebre de Virgínia
Juniperus virginiana  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Dades | |
| Font de | Juniperus virginiana twig (en)  , eastern redcedar (en) i smell of Virginia cedarwood (en) |
| Edat màxima | 940 anys |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus virginiana L., 1753 Juniperus virginiana |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sabina virginiana
|
| Distribució | |
 Àrea de distribució natural de Juniperus virginiana J. virginiana var. virginiana (verd) J. virginiana var. silicicola (vermell) | |
.svg){kind=icon}
El ginebre o cedre de Virgínia (Juniperus virginiana)[1] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies nativa de l'est d'Amèrica del Nord, del sud-est del Canadà al golf de Mèxic i a l'est de les Grans Planes. És un arbre molt longeu, l'espècimen més antic conegut, de Virgínia Occidental, tenia 940 anys.[2]
Característiques
[modifica]Juniperus virginiana és un arbre dens de fulla perenne de creixement lent que en pobres creix en forma d'arbust, però normalment fa de 5 a 20 metres d'alçada, amb un tronc curt de 30 a 100 centímetres de diàmetre, rarament fins a 27 m d'alçada i 170 cm de diàmetre.
L'escorça és de color marró vermellós, fibrosa i es desprèn en tires estretes. Les fulles són de dos tipus; fulles juvenils afilades i esteses en forma d'agulla de 5 a 10 mil·límetres de llarg, i fulles adultes en forma d'escates estretament adprimides de 2 a 4 mm de llarg; es disposen en parelles decussades oposades o, ocasionalment, en verticils de tres. Les fulles juvenils es troben en plantes joves de fins a 3 anys, i com a brots dispersos en arbres adults, generalment a l'ombra. Els cons femenins fan de 3–7 mm de llarg, semblants a baies, de color blau morat fosc amb una coberta de cera blanca que dona un color global blau cel (tot i que la cera sovint es frega); contenen d'una a tres (poques vegades fins a quatre) llavors i maduren entre 6 i 8 mesos des de la pol·linització. La baia de ginebre és un important aliment d'hivern per a molts ocells, que dispersen les llavors amb els seus excrements. Els cons masculins tenen 2–3 mm de llarg i 1,5 mm d'ample, i desprenen pol·len a finals d'hivern o principis de primavera. Els arbres solen ser dioics, amb pol·len i cons de llavors en arbres separats, però alguns són monoics.[3][4][5]
Usos
[modifica]El duramen de color rosat suau a marró vermellós, de gra fi i suau, és perfumat, molt lleuger i molt durable, fins i tot en contacte amb el sòl. A causa de la seva resistència a la putrefacció, la fusta s'utilitza per a pals de tanca. La fusta aromàtica és evitada per les arnes, per la qual cosa s'utilitza com a revestiment de cofres de roba i armaris. Si està preparat correctament, es poden realitza excel·lents arcs. Les millors porcions del duramen són de les poques bones per fer llapis, però a partir de la dècada de 1940 va ser reemplaçada en gran manera per cedre d'encens.
L'oli de ginebre es destil·la de la fusta, les branques i les fulles. L'oli essencial conté cedrol, que té propietats tòxiques i possiblement cancerígenes. Els cons es fan servir per a donar sabor a la ginebra.
Les tribus natives americanes han utilitzat històricament vares de fusta de ginebre per marcar els territoris de caça tribals acordats. Els comerciants francesos van anomenar Baton Rouge, Louisiana, (que significa "bastó vermell") pel color vermellós d'aquestes vares. Encara s'utilitza en cerimònia per algunes nacions.
Entre moltes cultures natives americanes, el fum del cedre ardent s'utilitza per expulsar els esperits malignes abans de dur a terme una cerimònia, com una cerimònia curativa.[6]
Durant la sequera del Dust Bowl dels anys 1930, el Projecte Forestal dels Estats de la Prada va animar els agricultors a plantar cinturons protectors (tallavents) de cedre a través de les Grans Planes. Creixn sota condicions adverses, són tant tolerants a la sequera com al fred, creixen bé en substrats rocosos, sorrencs i argilosos. La competència entre arbres és mínima, de manera que es poden plantar en files ben separades, i els arbres creixen fins l'alçada màxima, creant un trencament sòlid en poc temps.[7]
S'han seleccionat diverses cultivars per a la plantació de jardineria, incloent 'Canaertii' (estret cònic, femella) 'Corcorcor' (amb una corona densa i erecta, femella), 'Goldspire' (estreta cònica amb fullatge groc) i 'Kobold' (nana). Algunes cultivars anteriorment classificades sota aquesta espècie, en particular 'Skyrocket', són en realitat cultivars de J. scopulorum.[8]
Als Ozarks de Missouri, Oklahoma i Arkansas, el cedre de Virgínia s'utilitza comunament com a arbre de Nadal.
Taxonomia
[modifica]Juniperus virginiana va ser descrita per Carl Linné i publicat a Species Plantarum 2: 1039, a l'any 1753.[9]
Juniperus: nom genèric que procedeix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebre.[10]
virginiana: epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a Virgínia.
- Varietats
Hi ha dues varietats:,[11] que hibriden entre elles quan es troben:[3][12][4]
- Juniperus virginiana var. virginiana es troba a l'est d'Amèrica del Nord, des de Maine, cap a l'oest fins a assolir el sud d'Ontàrio i Dakota del Sud, cap al sud fins a l'extrem septentrional de Florida i al sud-oest fins a la sabana del centre-est de texas. Els cons són més grans, 4-7 mm; les fulles esquamiformes són agudes al vèrtex i l'escorça és de color marró vermellosa.
- Juniperus virginiana var. silicicola (Small) A.E.Murray (sin. Sabina silicicola Small, Juniperus silicicola (Small) L.H.Bailey) té el seu hàbitat al llarg de les costes de l'Atlàntic i del Golf de Mèxic, des de Carolina del Nord, cap al sud fins al centre de Florida i cap a l'oest fins al sud-est de Texas. Els cons són més petits, 3-4 mm; les fulles escuamidormes són romes a l'àpex i l'escorça és marró ataronjada. Alguns autors la tracten com el rang inferior de varietat, mentre que d'altres la consideren una espècie diferent.
- Sinonímia
- Juniperus alba Knight ex-Carrière
- Juniperus arborescens Moench
- Juniperus argentea Gordon
- Juniperus bedfordiana Loudon
- Juniperus cannartii K.Koch
- Juniperus caroliana Mill.
- Juniperus caroliniana Du Roi
- Juniperus chamberlaynii Carrière
- Juniperus cinerascens K.Koch
- Juniperus dioica Carrière
- Juniperus foetida var. virginiana (L.) Spach
- Juniperus fragrans Knight
- Juniperus glauca Cels ex-Link
- Juniperus gossainthanea Lodd. ex-Lindl. & Gordon
- Juniperus gossainthanea C.Lawson
- Juniperus hermannii (Pers.) Spreng.
- Juniperus nutans Beissn.
- Juniperus polymorpha Beissn.
- Juniperus schottii Gordon
- Juniperus smithipendula Beissn.
- Juniperus tripartita (Lavallée) Beissn.
- Sabina alba (Knight ex Carrière) Antoine
- Sabina fragrans (Knight) Antoine
- Sabina glauca Antoine
- Sabina gossainthanea (Lodd. ex Lindl. & Gordon) Antoine
- Sabina virginiana (L.) Antoine
- Sabina virginiana var. crebra (Fernald & Griscom) Moldenke
Referències
[modifica]- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ «Juniperus virginiana». [Consulta: 24 febrer 2023].
- 1 2 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- 1 2 Adams, R. P. (2004). Junipers of the World. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
- ↑ «Juniperus virginiana (eastern redcedar) description». [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ Lyon, William S. Encyclopedia of Native American Healing. W.W. Norton & Company, Inc., 1998, p. 173. ISBN 0-393-31735-8.
- ↑ USDA Fact Sheet
- ↑ Welch, H. ; Haddow, G. The World Checklist of Conifers. Landsman's, 1993. ISBN 0-900513-09-8.
- ↑ «Juniperus virginiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus» (en castellà). [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus virginiana» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus virginiana». Arxivat de l'original el 5 de febre de 2007. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus virginiana». The Plant List. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus virginiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 26 desembre 2025].