Ginesta de flor blanca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGinesta de flor blanca
Retama monosperma Modifica el valor a Wikidata
Retama monosperma.JPG
Retama monosperma
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereRetama
EspècieRetama monosperma Modifica el valor a Wikidata
(L.) Boiss.
Nomenclatura
BasiònimSpartium monospermum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Retama de flors blanques. Espècie molt típica de les costes del sud-est ibèric i nord-est marroquí. De vegades se l'empra per fixar dunes i en ornamentació en altres regions de la Península ibèrica. Associada al margalló, altabaca (Dittrichia viscosa), tamariu i camarina.

Vista de la planta
En el seu hàbitat
Detall de les flors
Retama monosperma, Agave americana i Aloe Vera. Mezraya, Djerba

Descripció[modifica]

Té tiges que arriben a una grandària de fins a 3,5 m d'alçada, abundants, ramificades. Les fulles són linears, caduques i pubescents. Les inflorescències en penjolls laxos. El calze de 4 mm, campanulat, glabre; el llavi superior amb 2 dents ben marcats; l'inferior amb 3 grans mucronulats petits. La corol·la fa de 9-13 mm, blanca, pubescent. El llegum de 12-16 mm, de forma ovoide, amb un mucró uncinat. Floreix i fructifica de gener a abril.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troba en savinars, ginebrars i pinedes de les dunes mòbils o semifixes costaneres; 0-300 m a la península ibèrica i nord-oest de Marroc. Al sud-oest de la Península Ibèrica (des de Setúbal fins a Gibraltar); naturalitzada en diversos punts de la Península.

Propietats[modifica]

Les llavors contenen citisina, un alcaloide tòxic. Quinze quinolizidínics i tres dipiperidina alcaloides també es poden aïllar de diferents parts de la planta. En particular, la presència de (+) - esparteïna , α-y β- isosparteïna, (+) -17 - oxosparteïna, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina poden ser detectades.[2]

Taxonomia[modifica]

Retama monosperma va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat a Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]

Etimologia

Retama: nom genèric que deriva de Retàma, -ae f. – de l'àrab andalusí ratama (àr. cult ratam).[4]

monosperma: epítet llatí que significa "amb una sola llavor".[5]

Sinonímia
Citologia

Els nombres cromosomàtics de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=48[6][7]

Sinonímia
  • Retama rhodorhizoides Webb & Berthel.[8]
  • Lygos monosperma (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968)
  • Genista monosperma (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788)
  • Spartium monospermum L., Sp. Pl. 708 (1753)
  • Spartium clusii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 290 tab. 16, fig. 3 (1843)
  • Retama webbii (Spach) Webb, Otia Hispan. ed. 2 24 (1853)
  • Spartium webbii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 291 tab. 16, fig. 4 (1843)[7]

Referències[modifica]

  1. Retama monosperma a Flora Vascular
  2. Alkaloids from Retama monosperma ssp. eumonosperma. Touati D, Allain P, Pellecuer J, Fkih-Tetouani S and Agoumi A, Fitoterapia, 1996, volume 67, number 1, pages 49-52, INIST-3027852
  3. «Retama monosperma». Tropicos.org. Jardí Botànic de Missouri. [Consulta: 14 març 2014].
  4. A Flora Vascular
  5. A Epítets Botànics
  6. Algumas contagens de cromosomas nos género Genista L. e Cytisus L. Santos, A. Bol. Soc. Brot. ser. 2 19: 519-521 (1945).
  7. 7,0 7,1 «Retama monosperma». Reial Jardí Botànic: Flora Ibérica. [Consulta: 11 diciembre 2010].[Enllaç no actiu]
  8. Retama monosperma a EOL
  • Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2:144. 1840
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Bibliografia[modifica]

  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  2. Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrid No. 72
  3. Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
  4. Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.
  5. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  6. Chen, Te-chao & Wu, Te-lin (1986) Typed Script (MO) 14pp Enumeration Chinese Caesalpinioideae
  7. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  8. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  9. Pignatti, S. (1982) Flora Italica. Edagicole, Bologna.
  10. Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Las Leguminosas Argentinas
  11. Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et des regions desertiq. merid. 1
  12. Negre, R. (1961) Petite flore des regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS.
  13. Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
  14. Dominguez, E. (1987) Pap. in Flora Vasc. de Andalucia Occ. Ketres, Barcelona
  15. Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press
  16. Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Argentina de Agr. y Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires