Ginesta de tintorers
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Genista tinctoria
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Genista tinctoria L. |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
La ginesta de tintorers o ginestola tinctòria (Genista tinctoria) és una espècie del gènere Genista pertanyent a la família de les fabàcies.
Descripció[modifica | modifica el codi]
Petit arbust camèfit i nanofaneròfit de fins a 60 cm d'alçada, ramificat des de la base en tiges amb 5 costelles longitudinals. Les fulles són simples i lanceolades. Les inflorescències són raïms terminals de 3-15 flors, més o menys densos. El calze és campanulat i bilabiat, amb els dos llavis iguals. El fruit és un llegum oblong i aplanat. La seua època de floració va des d'abril fins a juliol.
Hàbitat[modifica | modifica el codi]
Creix en llocs humits o entollats amb qualsevol vegetació: pastures mesòfiles, prats de dall, marges de rius o de basses, boscos de ribera, etc.
Distribució[modifica | modifica el codi]
Aquesta espècie és originària del centre i oest d'Àsia, i va ser cultivada com a tintòria durant l'edat mitjana a tota Europa. Per aquesta raó, és difícil saber si les poblacions que es poden trobar són natives o són les restes d'antics cultius. La seua distribució és eurosiberiana. Podem trobar aquesta espècie als territoris dels Països Catalans a Barcelona, Girona i Lleida. També existeixen poblacions al País Valencià, encara que només a València.
Usos[modifica | modifica el codi]
Va ser a partir d'aquesta planta que la isoflavona genisteïna va ser aïllada per primera volta l'any 1899, i d'ací el nom del compost químic. Les parts medicinals són les rames de floració.
És un laxant, estimulant diürètic, vasoconstrictor. El te actua com a un purgant suau. Estimula el sistema nerviós central, la seua acció és comparable a la de la nicotina. També eleva la pressió sanguínia per constricció dels vasos sanguinis i consegüentment no deu ser utilitzat per persones amb pressió arterial alta. La tintura o l'extracte pot ser utilitzat externament contra l'herpes.[3][4]
Citologia[modifica | modifica el codi]
Nombre cromosomàtic de Genista tinctoria (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista tinctoria L.: n=24; 2n=48.[5]
Genista tinctoria var. elata L.: n=48; 2n=96.[6][2]
Galeria[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ http://www.ildis.org/LegumeWeb/6.00/taxa/9890.shtml
- ↑ 2,0 2,1 «Genista tinctoria». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica. [Consulta: 10 desembre 2010].
- ↑ Walter ED «Genistin (an isoflavone glucoside) and its aglucone, genistein, from soybeans». J Am Chem Soc, 1941, pàg. 3273–3276. DOI: 10.1021/ja01857a013.
- ↑ The Herb Book, John Lust pg. 176
- ↑ Acerca de la cariológia de algunas genisteas del centro-occidente español. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988)
- ↑ Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relacción con su ecología. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).
- Species Plantarum 2:710. 1753.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. «Genista tinctoria information from NPGS/GRIN».
- Http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/7052.html.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
