Ginesta de tintorers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGinesta de tintorers
Genista tinctoria Modifica el valor a Wikidata
Dyer's Greenweed. Genista tinctoria (49208501383).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dedyer’s greenweed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereGenista
EspècieGenista tinctoria Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Sinònims
  • Cytisus tinctoria (L.) Vis.
  • Genista alpestris Bertol.
  • Genista anxantica Ten.
  • Genista borysthenica Kotov
  • Genista campestris Janka
  • Genista donetzica Kotov,
  • Genista elata (Moench) Wender.
  • Genista elatior Koch
  • Genista humilis Ten.
  • Genista hungarica A.Kern.
  • Genista lasiocarpa Spach
  • Genista mantica Pollini
  • Genista marginata Besser
  • Genista mayeri Janka
  • Genista oligosperma (Andrae) Simonk.
  • Genista ovata Waldst. i Kit.
  • Genista patula M.Bieb.
  • Genista perreymondii Loisel.
  • Genista ptilophylla Spach
  • Genista pubescens O.Lang
  • Genista rupestris Schur
  • Genista sibirica L.
  • Genista tanaitica P.A.Smirn.
  • Genista tenuifolia Loisel.
  • Genista virgata Willd.
  • Genistoides elata Moench
  • Genistoides tinctoria (L.) Moench[1][2]

La ginesta de tintorers o ginestola tinctòria (Genista tinctoria) és una espècie del gènere Genista pertanyent a la família de les fabàcies.

Descripció[modifica]

Petit arbust camèfit i nanofaneròfit de fins a 60 cm d'alçada, ramificat des de la base en tiges amb 5 costelles longitudinals. Les fulles són simples i lanceolades. Les inflorescències són raïms terminals de 3-15 flors, més o menys densos. El calze és campanulat i bilabiat, amb els dos llavis iguals. El fruit és un llegum oblong i aplanat. La seua època de floració va des d'abril fins a juliol.

Hàbitat[modifica]

Creix en llocs humits o entollats amb qualsevol vegetació: pastures mesòfiles, prats de dall, marges de rius o de basses, boscos de ribera, etc.

Distribució[modifica]

Aquesta espècie és originària del centre i oest d'Àsia, i va ser cultivada com a tintòria durant l'edat mitjana a tota Europa. Per aquesta raó, és difícil saber si les poblacions que es poden trobar són natives o són les restes d'antics cultius. La seua distribució és eurosiberiana. Podem trobar aquesta espècie als territoris dels Països Catalans a Barcelona, Girona i Lleida. També existeixen poblacions al País Valencià, encara que només a València.

Usos[modifica]

Va ser a partir d'aquesta planta que la isoflavona genisteïna va ser aïllada per primera volta l'any 1899, i d'ací el nom del compost químic. Les parts medicinals són les rames de floració.

És un laxant, estimulant diürètic, vasoconstrictor. El te actua com un purgant suau. Estimula el sistema nerviós central, la seua acció és comparable a la de la nicotina. També eleva la pressió sanguínia per constricció dels vasos sanguinis i consegüentment no deu ser utilitzat per persones amb pressió arterial alta. La tintura o l'extracte pot ser utilitzat externament contra l'herpes.[3][4]

Citologia[modifica]

Nombre cromosomàtic de Genista tinctoria (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista tinctoria L.: n=24; 2n=48.[5]

Genista tinctoria var. elata L.: n=48; 2n=96.[6][2]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.ildis.org/LegumeWeb/6.00/taxa/9890.shtml
  2. 2,0 2,1 «Genista tinctoria». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica. [Consulta: 10 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
  3. Walter ED «Genistin (an isoflavone glucoside) and its aglucone, genistein, from soybeans». J Am Chem Soc, 1941, pàg. 3273–3276. DOI: 10.1021/ja01857a013.
  4. The Herb Book, John Lust pg. 176
  5. Acerca de la cariológia de algunas genisteas del centro-occidente español. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988)
  6. Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relacción con su ecología. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).