Ginestola de les Canàries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ginestola de les Canàries
Tagasaste
Tagasaste

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Tribu: Genisteae
Gènere: Chamaecytisus
Espècie: C. palmensis
Nom binomial
Chamaecytisus palmensis
Sinònims
  • Chamaecytisus prolifer (L. f.) Link subsp. prolifer var. palmensis (H. Christ) A. Hansen & Sunding.

La ginestola de les Canàries, localment anomenada Tagasaste (Chamaecytisus palmensis o més correctament Chamaecytisus prolifer (L. f.) Link subsp. prolifer var. palmensis (H. Christ) A. Hansen & Sunding. ), és un petit arbre de fulla perenne que fa fins a 5-6 metres d'alt.[1] És una planta nativa i endèmica dels vessants secs volcànics de les Illes Canàries, concretament d l'illa se La Palma, però actualment es cultiva també a Austràlia, Nova Zelanda i moltes altres parts del món com a farratge.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Arbust d de Tagasaste al municipi de El Paso, La Palma

És una planta que pot presentar un port més o menys arbori, segons el seu hàbitat o l'esporga que se li apliqui. Les fulles són trifoliades de color verd blavós - les flors són de color blanc cremós, els llegums són pilosos de color negre quan maduren i les 8 a 16 llavors són de color negre. No té espines. Les llavors germinen amb dificultat i els hi cal un tractament tèrmic previ.[3][4]

Com altres lleguminoses, té la capacitat d'establir simbiosi amb diverses soques de Rhizobium, i aprofitar la fixació del nitrogen.

El tagasaste prefereix els sols sorrencs i lleugers ben drenats però també prospera en graves, margues, calcàries i laterites.[5]

Resisteix molt la secada, pot sobreviure amb una pluviometria anual de només 200 mm, malgrat que li calen uns 600 mm per a donar una bona producció. En estatadult pot suportar glaçades de fins -9 °C. A les Canàries és un cultiu farratger que ocupa unes 5.000 hectàrees.[6]


Interès farratger[modifica | modifica el codi]

Flor de Tagasaste al municipi de El Paso, La Palma

Se n'aprofiten sobretot els brots i és un farratge ric en proteïna (20-28%), sense problemes de toxicitat (que tenen altres lleguminoses) i molt palatable encara que menys que Medicago arborea.[7]

El seu farratge té una composició similar a la de l'alfals. És important adobar-lo amb fòsfor. S'ha d'evitar que floreixi, ja que amb la florida disminueix la qualita farratgera de la fulla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Perennial shrub or small tree of the Fabaceae family which grows to a height of 5-6 m and almost to the same diameter». FAO [Consulta: 23 de març de 2012].
  2. «El tagasaste es una leguminosa arbustiva originaria de la isla de La Palma. Su cultivo se ha extendido a Nueva Zelanda y Sur de Australia». Bol. San. Veg. Plaga [Consulta: 23 de març de 2012].
  3. Gónzalez Duque, J.A.. Estudio del Tagasaste en el Suroeste de España (Huelva). 1a ed. (en español). Spain: Diputación Provincial de Huelva, 2000. ISBN 8481632414. 
  4. «Consiste en sumergir las semillas en agua hirviendo seguida de una inmersión en agua helada de manera que provoque un choque térmico». Infojardin [Consulta: 23 de març de 2012].
  5. Chinea Correa, Eduardo A.. «Tesis que pone a punto la metodología para la selección de especies arbustivas de interés potencial para Canarias Leguminosas arbustivas endémicas de Canarias. Interés como recurso forrajero y para la conservación del suelo.]». Falta indicar la publicació [La Laguna, Tenerife], 2008, pàg. 133. ISSN: 34394975 [Consulta: 27/03/2012].
  6. Gónzalez Duque, J.A.. Estudio del Tagasaste en el Suroeste de España (Huelva). 1a ed. (en español). Spain: Diputación Provincial de Huelva, 2000, p. 123. ISBN 8481632414. 
  7. Julia Avendaño, R.. «Agricultura Técnica Ovinos Alimentados con Raciones que Incluyen Tagasaste (Chamaecytisus proliferus subsp. palmensis) en Reemplazo de Heno de Alfalfa. II. Digestibilidad y Consumo de Nutrientes]». Falta indicar la publicació [Chillán], 64, 3, 2004. DOI: 10.4067/S0365-28072004000300007. ISSN: 0365-2807 [Consulta: 27/03/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginestola de les Canàries Modifica l'enllaç a Wikidata