Gino Fano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGino Fano
Gino Fano.jpg
Biografia
Naixement5 de gener de 1871
Màntua (Itàlia)
Mort8 de novembre de 1952 (81 anys)
Verona (Itàlia)
FormacióUniversitat de Torí
Activitat
Tesi doctoralSopra le curve di dato ordine e dei massimi generi in uno spazio qualunque (1893)
Director de tesiCorrado Segre
Camp de treballMatemàtiques
OcupacióMatemàtic
OcupadorUniversitat de Torí (1901–1938)
Universitat de Messina (1899–1901)
Universitat de Roma La Sapienza (1894–1899)
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRosetta Cassin
FillsUgo Fano
Robert Fano
ParesUgo i Angelica Fano
Modifica les dades a Wikidata

Gino Fano (Màntua, 5 de gener de 1871 Verona, 8 de novembre de 1952) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra[modifica]

Fano va néixer en una família jueva benestant. El seu pare havia estat un voluntari amb Garibaldi i era un ferm partidari de la unificació italiana.[1] Després dels seus estudis a Mantua, va ingressar a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1892 amb una tesi dirigida per Corrado Segre.[2] El curs 1892-1893 va ser assistent del professor Enrico D'Ovidio i el curs següent va fer una estança a la universitat de Göttingen per estudiar amb Felix Klein. Fano, el 1890, ja havia publicat, traduït a l'italià, el Programa d'Erlangen de Klein a instàncies de Segre;[3] per això tenia una gran admiració per les idees geomètriques de Klein.

Des de 1894 fins a 1899 va ser assistent de Guido Castelnuovo a la universitat de Roma i, aquest darrer any, va obtenir la plaça de professor titular de geometria a la universitat de Messina, on només va romandre fins al 1901, quan va obtenir plaça a la universitat de Torí. El 1938, d'acord amb les lleis antijueves del govern feixista italià, va haver d'abandonar la universitat i el seu país, anant a viure a Lausana (Suïssa) on va estar fins al final de la guerra mundial, vivint dels seus recursos personals.[4] El 1946 va retornar a Itàlia i li van ser restituïts tots els seus drets, però per la seva edat va ser professor emèrit.[5]

El 1911 es va casar i els seus dos fills, Ugo i Robert, van ser professors i científics destacats als Estats Units.[6] Va ser membre de l'Acadèmia de les ciències de Torí.

Els treballs de recerca de Fano van ser en geometria, aplicant estrictament el mètode axiomàtic i posant especial cura en assegurar-se de la independència dels postulats.[7][8] A ell es deuen conceptes com els de pla de Fano,[9] rigidesa birracional de determinades 3-varietats,[10], varietats de Fano,[11] etc. La seva obra es compon d'uns dos cents articles publicats entre 1890 i 1953.[12]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gino Fano» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Struik, Dirk J. «Fano, Gino». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 agost 2019]. (anglès)
  • Lerda, Francesco. «Fano, Gino». Dizionario Biografico degli Italiani, 1994. [Consulta: 3 agost 2019]. (italià)