Línia Ginza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ginza Line)

logo

銀座線
Color al mapa Taronja
Obertura 1927
Tipus de línia Ferrocarril subterrani
Material rodant Tokyo Metro Series 01
Estacions 19
Longitud 14.3 km (km)
Cotxeres i tallers Shibuya, Ueno

Ginza Line (銀座線 Ginza-sen) és una línia del metro de Tòquio, Japó.

Història[modifica]

Comboi antic (1000) de la línia Ginza.

La Ginza Line va començar amb la idea d'un home de negocis, Noritsugu Hayakawa (早川徳次?), qui va visitar Londres el 1914, va veure el Metro de Londres, fet que li va fer arribar a la conclusió que Tòquio necessitava el seu propi sistema de ferrocarril subterrani. Va fundar la Tokyo Underground Railway (東京地下鉄道 , Tōkyō Chika Tetsudō?) el 1920, i es començà la construcció el 1925.

El tros entre Ueno i Asakusa es va completar el 30 de desembre de 1927, i es va promocionar com "el primer ferrocarril subterrani a l'Orient". Després de la seva obertura, la línia era tan popular que els usuaris havien d'esperar sovint més de 2 hores per pujar al tren i fer un recorregut de 5 minuts.

1 de gener de 1930: La línia creix 1.7 km fins a l'estació temporal de Manseibashi, abandonada el 21 de novembre del 1931, quan la línia arribà a Kanda, 500 metres més enllà. La Gran Depressió va alentir la construcció, però la línia finalment va arribar al final de línia planejat, Shimbashi, el 21 de juny de 1934.

El 1938, la Tōkyō Rapid Railway (東京高速鉄道 , Tōkyō Kōsoku Tetsudō?), una companyia lligada a la predecessora de l'actual Tokyu Corporation, va començar el servei entre Shibuya i Toranomon, més endavant ampliada fins a Shinbashi el 1931. Les dues línies van començar la interoperabilitat el 1939, i es van fusionar en la coneguda Teito Rapid Transit Authority ("Eidan Subway" or "TRTA") el juliol de 1941.

El nom de "Ginza Line" es va aplicar el 1953, per diferenciar-la de la nova Marunouchi Line. Al boom econòmic de després de la guerra la Ginza Line es va anar col·lapsant a causa de la creixent utilització de la línia per part dels toquiotes. La nova Hanzōmon Line va alleujar una mica el trànsit de la línia als anys 1980, però avui encara la línia es troba força col·lapsada, ja que connecta els barris residencials, comercials i de negocis centrals de Tòquio. D'acord amb un estudi de la Tokyo Metropolitan Bureau of Transportation, la Ginza Line és la setena línia més col·lapsada, superant (168%) la seva capacitat entre Akasaka-Mitsuke i Tameike-Sannō.[1]

L'estació més recent de la línia, Tameike-Sannō, va ser oberta el 1997, per establir connexió amb la nova Namboku Line.

Material rodant[modifica]

Per la línia circulen fins a 38 trens (amb 6 vagons cadascun) de la 01 series, amb una velocitat màxima de 80 km/h. Cada vagó té una longitud de 16 m i 2.6 m d'amplada, amb 3 portes a cada costat. Els trens de la Ginza Line i la Marunouchi Line utilitzen l'amplada de via estàndard (1,435 mm), amb un tercer rail electrificat amb 600 V, però les altres línies del Metro utilitzen l'amplada estreta (1,067 mm) i utilitzen 1,500 V.

La nova 1000 series serà introduïda a la línia a partir de la primavera del 2012.[2]

Els trens romanen i s'inspeccionen al Ueno Inspection Division (上野検車区 , Ueno-kensha-ku?), unes instal·lacions situades al nord-est de l'estació de Ueno. Les cotxeres poden albergar fins a 20 trens de 6 cotxes cadascun. Per inspeccions amb més importància, els trens es porten a les cotxeres de Nakano, de la Marunouchi Line, a través d'una connexió a l'estació d'Akasaka-Mitsuke.

Material rodant passat[modifica]

Cotxeres d'Ueno
  • 100 series (1938–1968)
  • 1000 series (1927–1968)
  • 1100 series (1930–1968)
  • 1200 series (1934–1986)
  • 1300 series (1949–1986)
  • 1400 series (1953–1985)
  • 1500 series (1954–1986)
  • 1500N series (1968–1993)
  • 1600 series (1955–1986)
  • 1700 series (1956–1986)
  • 1800 series (1958–1986)
  • 1900 series (1958–1987)
  • 2000 series (1958–1993)

Estacions[modifica]

Com que és la línia més vella (1927), no és molt profunda.

Estació
Número
Estació Imatge Japonès Distància (km) Enllaç Situació
Entre
Estacions
Total
Shibuya Shibuya Shibuya 渋谷 - 0.0 Shibuya
Omotesandō Omotesandō Omotesandō 表参道 1.3 1.3 Minato
Gaienmae Gaienmae Gaienmae 外苑前 0.7 2.0  
Aoyama-itchōme Aoyama-itchōme Aoyama-itchōme 青山一丁目 0.7 2.7
Akasaka-mitsuke Akasaka-mitsuke Akasaka-mitsuke 赤坂見附 1.3 4.0

A Nagatachō:

Tameike-Sannō Tameike-Sannō Tameike-Sannō 溜池山王 0.9 4.9

A Kokkai-gijidōmae:

Chiyoda
Toranomon Toranomon Toranomon 虎ノ門 0.6 5.5   Minato
Shimbashi Shimbashi Shimbashi 新橋 0.8 6.3
Ginza Ginza Ginza 銀座 0.9 7.2 Chūō
Kyōbashi Kyōbashi Kyōbashi 京橋 0.7 7.9  
Nihombashi Nihombashi Nihombashi 日本橋 0.7 8.6
Mitsukoshimae Mitsukoshimae Mitsukoshimae 三越前 0.6 9.2

A Shin-Nihombashi:

Kanda Kanda Kanda 神田 0.7 9.9 Chiyoda
Suehirochō Suehirochō Suehirochō 末広町 1.1 11.0  
Ueno-hirokoji Ueno-hirokoji Ueno-hirokoji 上野広小路 0.6 11.6 A Naka-okachimachi:

A Ueno-okachimachi:

Taitō
Ueno Ueno Ueno 上野 0.5 12.1

A Keisei Ueno:

Inarichō Inarichō Inarichō 稲荷町 0.7 12.8  
Tawaramachi Tawaramachi Tawaramachi 田原町 0.7 13.5  
Asakusa Asakusa Asakusa 浅草 0.8 14.3
Mapa geogràfic aproximat de la Ginza Line

Referències[modifica]

  • Shaw, Dennis and Morioka, Hisashi, "Tokyo Subways", published 1992 by Hoikusha Publishing
  1. Metropolis, "Commute", June 12, 2009, p. 07. Arxivat October 9, 2011[Date mismatch], a Wayback Machine. Capacity is defined as all passengers having a seat or a strap or door railing to hold on to.
  2. «銀座線に新型車両1000系を導入» (pdf) (en japanese). News release. Tokyo Metro, 17-02-2011. [Consulta: 18 febrer 2011].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia Ginza