Gioconda Belli

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGioconda Belli
GiocondaBelli.jpeg
Dades biogràfiques
Naixement 9 de desembre de 1948 (68 anys)
Managua
Activitat professional
Ocupació Poeta, periodista, diarista, escriptora i activista
Obra
Obres destacades Q5826131
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: GiocondaBelliP
Modifica dades a Wikidata

Gioconda Belli (Managua, Nicaragua, 9 de desembre de 1948) és una poetessa, revolucionària i novel·lista nicaragüenca.

Dades biogràfiques[modifica]

Gioconda va ser la segona de cinc germans: Humberto, Eduardo, Lucía i Lavinia, i va cursar la primària al Col·legi de l'Asunción a Managua i la secundària al Real Col·legi de Santa Isabel a Madrid, Espanya, el 1965. Després d'obtenir un diploma en Publicitat i Periodisme a Filadèlfia, Estats Units, va tornar a Managua.

El 1967 va contreure matrimoni. La seva primera filla, Maryam, va néixer el 1969 seguida per Melissa (1973). Del seu segon matrimoni va néixer Camilo (1978). Es va casar per tercera vegada el 1987 amb Charles Castaldi amb qui ha tingut una filla, Adriana (1993). Des de 1990, Gioconda reparteix  el seu temps entre els Estats Units i Nicaragua.

Lluitadora antisomocista[modifica]

Es va oposar a la dictadura del general Anastasio Somoza Debayle. Des de 1970, any en què va començar a escriure els seus poemes i com molts intel·lectuals de la seva generació, es va integrar a les files del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), en aquest moment una organització clandestina i perseguida i que tenia com a objectiu el derrocament del règim somocista.

Va ser correu clandestí, va transportar armes, va viatjar per Europa i Amèrica Llatina obtenint recursos i divulgant la lluita sandinista. Va arribar a ser membre de la Comissió Polític-Diplomàtica del FSLN.

Vida literària[modifica]

Etapa 1970 - 1979[modifica]

Els seus poemes van aparèixer per primera vegada en el setmanari cultural La Premsa Literària del diari La Premsa del seu país. La seva poesia, considerada revolucionària en la seva manera d'abordar el cos i sensualitat femenina, va causar gran revolada. El seu llibre "Sobre la grama" li va valer el 1972, el premi de poesia més prestigiós del país en aquests anys, el Mariano Fiallos Gil de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNEIXIN). El 1978 al costat de Claribel Alegria, va obtenir el prestigiós Premi Casa de les Américas en el gènere poesia pel seu llibre "Línia de Foc", obra que va escriure mentre es trobava vivint exiliada a Mèxic a causa del seu activisme revolucionari i que reflecteix el seu sentir sobre la situació política de Nicaragua. En aquesta ocasió és convidada, també, a participar-hi com a jurat, per la qual cosa va viatjar a Cuba per ser lectora dels llibres nominats al costat de Julio Cortázar.[1]

Etapa 1980 - 1990[modifica]

Després del triomf de la Revolució Nicaragüenca el 19 de juliol de 1979 va ocupar diversos càrrecs dins del govern sandinista. El 1984 va ser representant sandinista davant el Consell Nacional de Partits Polítics i portaveu del FSLN a la campanya electoral d'aquest any. Belli va deixar tots els càrrecs oficials el 1986 per dedicar-se a escriure la seva primera novel·la. Va ser directiva de la Unió d'Escriptors i va ser una de les fundadores del suplement literari Ventana del diari Barricada.

Entre 1982 i 1987, va publicar tres llibres de poesia: "Trons i Arc de Sant Martí", "Amor Insurrecte" i "De la costella d'Eva". Aquests llibres o seleccions dels mateixos s'han publicat a Mèxic, Espanya, Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Itàlia i Estats Units d'Amèrica.

El 1987 va publicar "El Taller de les Papallones", un conte per a nens que es va editar també en alemany, holandès i italià. Amb aquesta obra va obtenir el Premi Luchs (Lluita) del Setmanari alemany Die Zeit en 1992.

El 1988, Belli va publicar la seva primera novel·la "La Dona Habitada", que va ser molt aclamada per la crítica i va aconseguir a Europa i Amèrica Llatina, grans tirajes i nombroses edicions. A Alemanya –on el tiraje va arribar a un milió d'exemplars i aconsegueix més de vint edicions- la novel·la va obtenir el Premi dels Bibliotecaris, Editors i Llibreters d'Alemanya a la Novel·la Política de l'Any (1989). Aquest any l'autora va rebre també el Premi Anna Seghers. Des de la seva publicació, la novel·la ha estat traduïda a onze idiomes i ha tingut gran èxit editorial a Espanya i Itàlia. Als Estats Units, Warner Books la va publicar sota el nom "The Inhabited Woman".

Etapa 1990 a l'actualitat[modifica]

Gioconda Belli al costat de l'escriptor xilè Ramón Díaz Eterovic, el 1989.
Gioconda Belli, Fira del llibre de Leipzig 2016

El 1990, es va publicar la segona novel·la, "Sofia dels Presagis", el 1996, "Waslala", ambdues traduïdes a diversos idiomes. Al gener de 2001 va aparèixer a Plaza Janés, el seu llibre "El País sota la meva pell", un testimoniatge -memòria dels seus anys en el sandinisme-, va ser publicat, simultàniament, en alemany, holandès i italià. Es va publicar als Estats Units a la tardor del 2002 sota el segell editorial Knopf i a Anglaterra, per l'Editorial Bloomsbury de Londres. Hi ha una edició en anglès de 2002 titulada The country under my skin: A Memory of Love and War.

La seva novel·la "El pergamí de la seducció" li va merèixer el 2005 el Premi Pluma de Plata a la Fira del Llibre de Bilbao, Espanya.[2]

El 2006 amb el seu poemari "Foc sóc apartat i espasa posada lluny" va guanyar el Premi Internacional de Poesia Ciutat de Melilla en la seva XXVIII edició.[3]

La cantant catalana Carme Canyella grava un disc amb alguns dels seus poemes de maduresa en clau de jazz que s'edita a la primavera de 2008, de títol "Carme Canyella canta Gioconda Belli. Senzills Desitjos".

Al febrer del 2008 va publicar la seva novel·la "L'infinit en el palmell de la mà", que va ser mereixedora del Premi Biblioteca Breu de Novel·la 2008 de l'editorial espanyola Seix Barral i el Premi Sor Juana Inés de la Creu de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.

"El país de les Dones" (2010) parla d'un país governat per dones.[4] El llibre va ser titulat originalment amb el nom de "Cròniques de l'Esquerra Eròtica", basat en el Partit de l'Esquerra Eròtica que, a la novel·la, és el que funden un grup de dones a la fictícia Faguas i amb el qual arriben al poder. El nom Partit de l'Esquerra Eròtica es va utilitzar a Nicaragua als anys 80 per un grup de dones entre les quals estava Belli. L'anomenaven PIE, i va ser batejat així utilitzant el terme encunyat en el poemari de la poetessa guatemalenca Ana María Rodas: Poemes de l'Esquerra Eròtica, raó per la qual va haver de canviar el nom.

La seva novel·la La intensa calor de la lluna, va ser llançada a l'agost a Llatinoamèrica, i al setembre del 2014 a Espanya.

Obres publicades[modifica]

  • Sobre la grama (1972) - Poesia
  • Línia de foc (1978) - Poesia
  • Trons i arc de Sant Martí (1982) - Poesia
  • Amor insurrecte (1984) - Poesia (Antologia)
  • De la costella d'Eva (1986) - Poesia
  • La dona habitada (1988) - Novel·la
  • Poesia reunida (1989) - Poesia
  • Sofia dels presagis (1990) - Novel·la
  • L'ull de la dona (1991) - Poesia (Antologia)
  • Sortilegi contra el fred (1992)
  • El taller de les papallones (1994) - Conte infantil
  • Waslala (1996) - Novel·la
  • Apogeu (1997) - Poesia
  • El país sota la meva pell, memòries d'amor i de guerra (2001) - Autobiografia
  • El pergamí de la seducció (2005) - Novel·la
  • Foc sóc apartat i espasa posada lluny (2006) - Poesia
  • L'infinit en el palmell de la mà (2008) - Novel·la
  • El país de les dones (2010) - Novel·la
  • En l'avançada joventut (2013) - Poesia
  • La intensa calor de la lluna (2014) - Novel·la

Premis i reconeixements[modifica]

  • Sobre la Grama - Premi Mariano Fiallos Gil de Poesia de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, 1972
  • Línia de Foc - Premio Casa de les Américas de Poesia, 1978
  • La Dona Habitada - Premi Novel·la Política de l'Any dels Llibreters, Bibliotecaris i Editors d'Alemanya (Fundació Friedrich Ebert), 1989
  • La Dona Habitada - Premi Anna Seghers, 1989
  • El Taller de les Papallones - explico infantil Premi Luchs (Lluita) del Setmanari Die Zeit, 1992
  • La meva íntima multitud - Premi de Poesia Generació del 27, 2002
  • El País sota la meva pell - Finalista Los Angeles Times Book Prize, 2003
  • El pergamí de la seducció - Premi Ploma de Plata, 2005 (Fira del Llibre de Bilbao)
  • Foc sóc apartat i espasa posada lluny - Premi Internacional de Poesia Ciutat de Melilla, XXVIII Edició 2006
  • L'infinit en el palmell de la mà - Premi Biblioteca Breu de Novel·la, 2008
  • L'infinit en el palmell de la mà - Premi Sor Juana Inés de la Creu, 2008 (Fira Internacional del Llibre de Guadalajara)
  • El País de les Dones - Premi Hispanoamericà de Novel·la L'Altra Riba, VI Edició 2010
  • Medalla de Reconeixement del Teatre Nacional Rubén Darío per 25 anys de labor cultural
  • Membre de l'Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua
  • Membre de PEN Club Internacional
  • Ordre de les Arts i les Lletres en el grau de Cavaller que atorga el Ministeri de Cultura de França (2013)
  • Premi al Mèrit Literari Internacional Andrés Sabella (2014

Referències[modifica]

  1. «Revelaciones de la escritora Gioconda Belli» (en español), 20-10-2014. [Consulta: 13 abril 2015].
  2. «El pergamino de la seducción: Reina en cautiverio, ¿loca o apasionada?» (en español). [Consulta: 11 maig 2012].
  3. «Gioconda Belli gana el Premio Ciudad de Melilla» (en español). [Consulta: 10 maig 2012].
  4. «Gioconda Belli gana el Premio Hispanoamericano de Novela La otra orilla» (en español). [Consulta: 10 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]