Giorgia Meloni
.jpg?lang=ca)
Giorgia Meloni (Roma, 15 de gener de 1977) és una periodista i política italiana, actual presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia des del 22 d'octubre de 2022, sent la primera dona en ocupar aquest càrrec.[1]
És la líder del partit nacional-conservador Germans d'Itàlia des del 2014[2] i del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus des del 2020. És diputada del Parlament d'Itàlia des del 2006. Va exercir com a Ministra de Joventut en el quart govern de Silvio Berlusconi (2008-2011) i va ser presidenta d'Azione Giovani primer i després de Giovane Italia, les seccions juvenils d'Aliança Nacional i del Poble de la Llibertat, respectivament.[3] El 2022 la revista Forbes la va incloure en la seva Llista de les 100 dones més poderoses del món al lloc número 7.[4]
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Giorgia Meloni va néixer a Roma el 15 de gener de 1977. El seu pare era de Sardenya i la seva mare era de Sicília; el seu pare, assessor fiscal, va abandonar la seva família quan Giorgia Meloni tenia onze anys. Va créixer al barri de Garbatella.
El 1992, amb 15 anys, es va unir al "Fronte della Gioventù", l'ala juvenil del Moviment Social Italià - Dreta Nacional (MSI-DN). En aquests anys va fundar la coordinació estudiantil Gli Antenati (Els avantpassats), que va participar en la protesta contra la reforma de l'educació pública impulsada per la ministra Rosa Russo Iervolino.[5] L'any 1996 es va convertir en la líder nacional d'Azione Studentesca, el moviment estudiantil de l'Aliança Nacional (AN), hereva de la dreta del MSI-DN, representant aquest moviment al Fòrum d'Associacions d'Estudiants establert pel Ministeri d'Educació italià. El mateix any, va obtenir un diploma a l'Institut Amerigo Vespucci.[6]
Durant aquests anys també va treballar com a mainadera, cambrera i cambrera al Piper Club, una de les discoteques més famoses de Roma. Va obtenir el títol de batxillerat en idiomes a l'Institut "Amerigo Vespucci" de Roma, amb la nota final de 60/60.
El 1998, després de guanyar les eleccions primàries, va ser escollida com a regidora de la província de Roma, ocupant aquest càrrec fins al 2002. L'any 2000 va ser escollida directora nacional i el 2004 va ser la primera dona presidenta d'Azione Giovani.
Posicions governamentals
[modifica]El 2006, es va convertir en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de diputats d'Itàlia i va començar a treballar com a periodista.[7] El 2008, va ser nomenada Ministra de Política Juvenil en el IV gabinet de Berlusconi, càrrec que va ocupar fins al 16 de novembre de 2011. Va ser la ministra més jove en la història de la República Italiana.[8]
El 2009, el seu partit Poble de la Llibertat (PdL) es va fusionar amb Forza Itàlia (FI) i ella es va fer càrrec de la presidència de la secció de joves del partit unificat, anomenada Giovane Itàlia.[8]
El novembre de 2012, va anunciar el seu intent d'impugnar el lideratge del partit Poble de la Llibertat contra Angelino Alfano, en contrast amb el suport del partit al gabinet de Mario Monti. Després de la cancel·lació de les primàries, es va associar amb els seus companys parlamentaris Ignazio La Russa i Guido Crosetto per a una política anti-Monti, sol·licitant la renovació dins del partit i sent també crítica amb el lideratge de Silvio Berlusconi.
Fundació de Germans d'Itàlia
[modifica]
El 29 de novembre de 2012, el PDL va cancel·lar les primàries anunciades el 24 d'octubre per decidir el lideratge del partit, a les que Meloni tenia la intenció de desafiar Berlusconi, i el 16 de desembre de 2012, va abandonar el partit per convertir-se en membre fundadora, amb Guido Crosetto, Ignazio La Russa i altres membres provinents d'AN, PdL i MSI d'un nou moviment polític anomenat Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (FdI-CDN), un nom pres de les paraules de l'Himne Nacional Italià.[9] En les Eleccions legislatives italianes de 2013, el seu partit obtingué el 2,0 % i 9 escons.
El març de 2014 va guanyar les eleccions primàries del seu partit i es va convertir en presidenta.
Va ser candidata a l'alcaldia de Roma el 2016, però va perdre. Ella i el seu partit van donar suport al "No" en el Referèndum constitucional d'Itàlia de 2016.
"Admiradora dels republicans de Donald Trump i del primer ministre hongarès Viktor Orbán, durant molt temps va ser deixebla de Gianfranco Fini, el polític que en els 90 va convertir el postfeixista Moviment Social Italià, MSI, en la conservadora Aliança Nacional".[10]
Primera ministra
[modifica]La coalició de centre-dreta va guanyar les eleccions legislatives italianes de 2022 i Meloni va formar un govern de coalició amb Germans d'Itàlia, Lliga per Salvini Premier, Forza Italia i Nosaltres Moderats.[11]
A finals de desembre de 2022, Meloni va anunciar que Elisabetta Casellati, ministra de reformes constitucionals, es reuniria amb els partits de l'oposició per iniciar oficialment la full de ruta cap a una reforma constitucional per enfortir els poders del primer ministre, fins i tot si el programa electoral de la coalició només incloïa l'elecció directa del president. El 3 de novembre de 2023, Meloni va presentar oficialment la reforma, que fou aprovada pel senat el 18 de juny de 2024, que preveu l'elecció directa del primer ministre per vot popular i una nova llei electoral que atorga el 55% dels escons parlamentaris a les dues cambres a la coalició que arribi primera a les eleccions generals.[12]
Giorgia Meloni va firmar un acord amb Edi Rama, el primer ministre d'Albània el 6 de novembre del 2023 pel què Rami va obtenir el compromís de Meloni de fer de mediadora en favor d'Albània en el procés de negociació per adherir-se a la Unió Europea, a canvi de la construcció de dos centres d'internament per a immigrants il·legals a Shëngjin i Gjadër,[13] que no es van poder posar en funcionament fins al març de 2025 quan es van fer canvis legislatius després que la justícia tombés anteriors trasllats.[14]
L'oposició va fracassar en intentar derogar el juny de 2025 mitjançant un referèndum quatre lleis sobre ocupació i una esmena a la llei sobre l'adquisició de la ciutadania italiana per a residents estrangers, en no arribar a la participació mínima del 50%,[15] i el govern de Meloni va fracassar en modificar aspectes del sistema judicial en el referèndum italià de 2026.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Meloni takes Italian far-right back to 1930s roots». [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Page on Meloni at Chamber of Deputies website (Italian).». Arxivat de l'original el 1 d'octubre de 2012. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9.
- ↑ «World's Most Powerful Women» (en anglès). Forbes. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ Bordel Gil, Jaime «¿Quién es Giorgia Meloni?». ctxt.es, 17 juliol 2021 [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Biografia del ministro Giorgia Meloni». Governo Italiano. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Ricerca nell'albo». Ordine dei Giornalisti del Lazio. [Consulta: 13 agost 2021].
- 1 2 «Giorgia Meloni - Ultime notizie su Giorgia Meloni». Argomenti del Sole 24 Ore, 5 novembre 2017 [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ Dalmazio Casini, Francesco. «Fratelli d’Italia: breve storia della scommessa vinta di Giorgia Meloni» (en italià). Aliseo, 26 setembre 2022. [Consulta: 10 agost 2025].
- ↑ Catania, Gabriele «Giorgia Meloni, la nueva líder de la ultraderecha en Italia: fan de Trump, euroescéptica y cauta con la pandemia». elDiario.es, 22 setembre 2020 [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Il governo Meloni giura oggi al Quirinale» (en italià). RAI, 21 octubre 2022. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2022. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «El Senado da luz verde a la reforma constitucional de Meloni para la elección directa del primer ministro entre protestas» (en castellà). RTVE, 18 juny 2024. [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ Sidera Gallart, Alba. «Les ombres de Meloni en la gestió migratòria». El Punt Avui, 18 març 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ «Meloni torna a intentar-ho: arriben a Albània 40 migrants amb ordres de repatriació». Ara, 11 abril 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ «L'alta abstenció al referèndum sobre ciutadania a Itàlia fa que no sigui vinculant». Ara, 9 juny 2025. [Consulta: 9 juny 2025].
- ↑ Melguizo, Soraya. «Meloni inicia una purga després de la derrota en el referèndum constitucional». Ara, 25 març 2026. [Consulta: 28 març 2026].
