Giorgio Napolitano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiorgio Napolitano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri protestant de Roma Modifica el valor a Wikidata
  XI President d'Itàlia
15 de maig de 2006 – 14 de gener de 2015
  Ministre de l'Interior
17 de maig de 1996 – 21 d'octubre de 1998
  President de la Cambra dels Diputats
3 de juny de 1992 – 14 d'abril de 1994
Dades personals
ReligióIrreligió Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II
Liceo classico statale Umberto I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPCI (1945-1991)
PDS (1991-1998)
DS (1998-2007)
PD (des de 2007)
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClio Bittoni (1959–2023) Modifica el valor a Wikidata
FillsGiulio Napolitano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2884206 TMDB.org: 1305113
Find a Grave: 259972866 Modifica el valor a Wikidata

Giorgio Napolitano (Nàpols, 29 de juny de 1925 - Roma, 22 de setembre de 2023) fou un polític italià, 11è president de la República Italiana entre 2006 i 2015, primer i únic a ser reelegit per al càrrec i el president més longeu de la història del país.[1] A causa de la seva dilatada carrera en la primera línia de la política italiana, és sovint sobrenomenat pels seus crítics com a Re Giorgio, «Rei Giorgio».[2]

Membre durant dècades del Partit Comunista Italià (PCI), més tard s'uní al Partit Democràtic de l'Esquerra, el successor moderat postcomunista del PCI. Com a membre del Partit Comunista Italià va ser un destacat membre del corrent meliorista del partit, identificat com l'«ala dreta» del PCI per les seves posicions més moderades respecte a la resta del partit. Escollit per primera vegada com a diputat el 1953, Napolitano va ser un assidu des de llavors de la vida parlamentària, fins a convertir-se en president de la Cambra dels Diputats el 1992, càrrec que exercí fins al 1994. Va ser ministre de l'Interior entre 1996 i 1998 durant la presidència de Romano Prodi.

Napolitano fou nomenat senador vitalici el 2005 pel llavors president, Carlo Azeglio Ciampi. El maig de 2006 va ser triat pel parlament com a president d'Itàlia, convertint-se així en el primer i únic (ex)militant comunista en accedir al càrrec. Durant el seu primer mandat va supervisar el govern de centreesquerra liderat per Prodi i el govern de centredreta liderat per Silvio Berlusconi. El novembre de 2011, quan Berlusconi va dimitir com a primer ministre enmig de forts problemes econòmics i financers, Napolitano va convidar l'excomissari italià de la Unió Europea, Mario Monti, a formar un «gabinet de professionals no electes», un govern tecnòcrata.

L'abril de 2013, quan expirà el seu període presidencial, Napolitano va acceptar a contracor presentar-se de nou, i fou escollit novament com a president amb un ampli suport dels partits majoritaris, superant la proposta de gran coalició presentada pel primer ministre Enrico Letta, que va dimitir el febrer de 2014.[3] Napolitano va encarregar llavors al socialdemòcrata Matteo Renzi, successor de Letta, formar un nou govern. Va dimitir del càrrec el gener de 2015, sense haver transcorregut amb prou feines la meitat del seu segon mandat.[4]

Referències[modifica]

  1. «Los partidos tradicionales reeligen a Napolitano presidente de Italia» (en castellà). El País, 20 abril d013.
  2. «From Ceremonial Figure to Italy’s Quiet Power Broker» (en anglès). The New York Times, 02-12-2011.
  3. Agències «Napolitano, reelegit president d'Itàlia». 20 d'abril de 2013. El Punt Avui.cat [Roma], 20-04-2013 [Consulta: 20 abril 2013].
  4. «Napolitano dimiteix com a president d'Itàlia». Ara, 15-01-2015.



Càrrecs públics
Precedit per:
Oscar Luigi Scalfaro
President de la Cambra de Diputats Italiana
19921994
Succeït per:
Irene Pivetti
Precedit per:
Giovanni Rinaldo Coronas
Ministre de l'Interior
19961998
Succeït per:
Rosa Russo Jervolino
Precedit per:
Carlo Azeglio Ciampi
President d'Itàlia
Itàlia

20062015
Succeït per:
Sergio Mattarella

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgio Napolitano