Giorgio Napolitano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giorgio Napolitano
Presidente Napolitano.jpg
XI President d'Itàlia
15 de maig de 2006 – 14 de gener de 2015
Ministre de l'Interior
17 de maig de 1996 – 21 d'octubre de 1998
President de la Cambra dels Diputats
3 de juny de 1992 – 14 d'abril de 1994
Dades biogràfiques
Naixement 29 de juny de 1925 (1925-06-29) (90 anys)
Italy (1861-1946) Nàpols (Itàlia)
Nacionalitat Italiana
Ocupació Polític
Partit polític PCI (1945-1991)
PDS (1991-1998)
DS (1998-2007)
PD (des de 2007)
Cònjuge Clio Maria Bittoni
Signatura

Giorgio Napolitano (Nàpols, 29 de juny de 1925) és un polític italià, 11è president de la República Italiana entre 2006 i 2015, primer i únic a ser reelegit per al càrrec i el president més longeu de la història del país.[1] A causa de la seva dilatada carrera en la primera línia de la política italiana, és sovint sobrenomenat pels seus crítics com a Re Giorgio, «Rei Giorgio».[2]

Membre durant dècades del Partit Comunista Italià (PCI), més tard s'uní al Partit Democràtic de l'Esquerra, el successor moderat postcomunista del PCI. Com a membre del Partit Comunista Italià va ser un destacat membre del corrent meliorista del partit, identificat com l'«ala dreta» del PCI per les seves posicions més moderades respecte a la resta del partit. Escollit per primera vegada com a diputat el 1953, Napolitano va ser un assidu des de llavors de la vida parlamentària, fins a convertir-se en president de la Cambra dels Diputats el 1992, càrrec que exercí fins al 1994. Va ser ministre de l'Interior entre 1996 i 1998 durant la presidència de Romano Prodi.

Napolitano fou nomenat senador vitalici el 2005 pel llavors president, Carlo Azeglio Ciampi. El maig de 2006 va ser triat pel parlament com a president d'Itàlia, convertint-se així en el primer i únic (ex)militant comunista en accedir al càrrec. Durant el seu primer mandat va supervisar el govern de centreesquerra liderat per Prodi i el govern de centredreta liderat per Silvio Berlusconi. El novembre de 2011, quan Berlusconi va dimitir com a primer ministre enmig de forts problemes econòmics i financers, Napolitano va convidar l'excomissari italià de la Unió Europea, Mario Monti, a formar un «gabinet de professionals no triats», un govern tecnòcrata.

L'abril de 2013, quan expirà el seu període presidencial, Napolitano va acceptar a contracor presentar-se de nou, i fou escollit novament com a president amb un ampli suport dels partits majoritaris, superant la proposta de gran coalició presentada pel primer ministre Enrico Letta, que va dimitir el febrer de 2014.[3] Napolitano va encarregar llavors al socialdemòcrata Matteo Renzi, successor de Letta, formar un nou govern. Va dimitir del càrrec el gener de 2015, sense haver transcorregut amb prou feines la meitat del seu segon mandat.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Los partidos tradicionales reeligen a Napolitano presidente de Italia» (en castellà). El País, 20 abril d013.
  2. «From Ceremonial Figure to Italy’s Quiet Power Broker» (en anglès). The New York Times, 2 desembre 2011.
  3. Agències. «Napolitano, reelegit president d'Itàlia». 20 d'abril de 2013. El Punt Avui.cat [Roma], 20 d'abril de 2013 [Consulta: 20 d'abril de 2013].
  4. «Napolitano dimiteix com a president d'Itàlia». Ara, 15 gener 2015.



Càrrecs públics
Precedit per:
Oscar Luigi Scalfaro
President de la Cambra de Diputats Italiana
19921994
Succeït per:
Irene Pivetti
Precedit per:
Giovanni Rinaldo Coronas
Ministre de l'Interior
19961998
Succeït per:
Rosa Russo Jervolino
Precedit per:
Carlo Azeglio Ciampi
President d'Itàlia
Itàlia

20062015
Succeït per:
Sergio Mattarella


Enlaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgio Napolitano Modifica l'enllaç a Wikidata