Giorgio Pasquali

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiorgio Pasquali
Biografia
Naixement29 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1952 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Belluno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura de l'Antiga Grècia, literatura llatina i filologia clàssica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pisa
Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg clàssic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversità degli Studi di Firenze
Scuola Normale Superiore de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesDino Pieraccioni, Fritz Bornmann, Henry Rudolph Immerwahr, Alessandro Ronconi, Franco Munari i Antonio La Penna Modifica el valor a Wikidata
Premis

Giorgio Pasquali (Roma, 29 d'abril de 1885Belluno, 9 de juliol de 1952) va ser un filòleg clàssic italià. L'obra de Pasquali ha estat important pel que fa a la redefinició de la filologia. Amb la fonamental Storia della tradizione e critica del testo (1934) va plantejar una nova forma de filologia que feia servir els criteris mecànics propis del mètode de Lachmann i part de les observacions de Joseph Bédier, les quals buscaven donar més importància i pes a la història de la transmissió manuscrita del text i a les fonts com a objectes individuals i històricament definits.

Va estudiar a la Universitat de Roma −tenint per professor a Girolamo Vitelli−, on es va graduar en Lletres amb una tesi sobre La comèdia mitològica i els seus precedents en la literatura grega. Va continuar els seus estudis a Basilea i a Göttingen entre 1908 i 1909. Va ser professor de gramàtica grega i llatina a Messina entre 1911 i 1912, a Göttingen de 1912 a 1915, i més endavant seria professor de literatura grega a Florència de 1915 a 1920. A partir de 1924, va passar a ser catedràtic de literatura grecollatina. El 1925 va signar el Manifesto degli intellettuali antifascisti, redactat per Benedetto Croce. Durant la dècada de 1930, va ser professor a la Scuola Normale Superiore de Pisa. El departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat de Florència porta el seu nom. El 3 d'abril de 1936 va ser elegit membre de la prestigiosa Accademia della Crusca.[1]

Referències[modifica]

  1. Cfr. la scheda su Giorgio Pasquali del sito dell'Accademia della Crusca[Enllaç no actiu] (italià) URL consultat el 28 d'octubre de 2012

Bibliografia[modifica]

  • G. Pasquali, Lingua nuova e antica, Florència, Le Monnier, 1985.
  • G. Pasquali, Scritti filologici: letteratura greca, letteratura latina, cultura contemporanea, recensioni, Florència, Olschki, 1986.
  • Giorgio Pasquali e la filologia classica del Novecento. Atti del Convegno (Firenze-Pisa, 2-3 desembre 1985), Florència, Olschki, 1988.
  • G. Pasquali, Storia della tradizione e critica del testo, Florència, Le Lettere, 1988 (I ed. 1934).
  • G. Pasquali, Pagine stravaganti di un filologo, Florència, Le Lettere, 1994 (I ed. 1933).
  • G. Pasquali, Pagine stravaganti vecchie e nuove, pagine meno stravaganti, Florència, Le Lettere, 1994 (I ed. 1935).
  • G. Pasquali, Filologia e storia, Florència, Le Monnier, 1998.

Enllaços externs[modifica]