Giotto (sonda)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialGiotto
Giotto spacecraft.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
OperadorEuropean Space Agency logo.svg   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1985-056A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT15875 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Massa
960 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència196 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data2 juliol 1985, 11:23 UTC
LlocELA-1, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 1 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Desactivat23 juliol 1992 Modifica el valor a Wikidata

La Giotto va ser una missió no tripulada de l'Agència Espacial Europea, que va estudiar el cometa Halley. El 13 de març de 1986 la Giotto es va aproximar a 596 km. La Giotto també va estudiar el cometa Grigg-Skjellerup, al que va arribar a apropar-se a uns 200 quilòmetres. En total van ser 2 cometes els que va estudiar. La nau va rebre aquest nom en honor del pintor medieval italià Giotto di Bondone, el qual va pintar en els frescos de la Capella dels Scrovegni, a Pàdua l'Adoració dels Reis Mags amb el cometa guiant els monarques per primera vegada en la historia de la humanitat.[1]

Originalment s'havia previst una missió conjunta entre la NASA i l'ESA però la NASA se'n va retirar per raons pressupostàries el 1980, amb només sis anys per l'arribada del cometa.[2] Per poder concebre i enviar a temps una missió, l'ESA va reutilitzar el disseny d'una sonda destinada a estudiar les partícules atrapades al camp magnètic de la Terra[2] i la va enviar, coordinada amb sondes japoneses i soviètiques en el que es va conèixer com l'Armada Halley.

La sonda Giotto pesava uns 600 kg i era cilíndrica, de 1,84 metres de diàmetre i 1,6 metres d'altura, amb un escut en una base i una antena parabòlica i un trípode per instruments a l'altra.[2]

L'escut era un element clau perquè la sonda estaria dins del núvol de pols i gasos despresos del cometa, movent-se a una velocitat relativa d'uns 68 km/s.[2] Donat que un escut d'una sola peça per protegir contra impactes a aquesta velocitat (fins i tot de partícules molt petites) es va dissenyar un escut format per dues peces (després conegut com escut Whipple).[2] La primera peça era relativament fina i no podia aturar els impactes però sí causar que es vaporitzessin les partícules; la segona absorbiria el xoc del núvol de gas i les estelles del primer escut. El conjunt de l'escut pesava menys de 50 kg.[2] Durant les quatre hores de l'encontre es van enregistrar més de 12.000 impactes amb partícules, una de les quals, més gran, va desestabilitzar la rotació de la sonda i va li fer perdre el contacte amb la Terra durant mitja hora, fins que va poder tornar-se a orientar.[2]

L'encontre amb el Halley va deixar fora de servei al voltant de la meitat dels instruments de la Giotto, incloent la càmera de televisió, però tot i així va ser possible aprofitar una aproximació a la Terra per redirigir-la al cometa Grigg-Skjellerup, al que va arribar el 1992.[2]

Referències[modifica]

  1. Revista Sapiens v.º 190, pàg. 22
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Giotto y el cometa». A: Astronomia. Orbis-Fabri, 1992, p. Sistema solar, pag. 39. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giotto