Giotto (sonda)
  | |||||||||||||||||
| Tipus de missió | comet probe (en)  , satèl·lit artificial del Sol i derelict satellite (en) | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | European Space Operations Centre | ||||||||||||||||
| NSSDCA ID | 1985-056A | ||||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 15875 | ||||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||||
| Fabricant | British Aerospace LABEN (en) Officine Galileo (en) | ||||||||||||||||
| Massa | 960 kg | ||||||||||||||||
| Dimensions | 1,85 ( ) m model de satèl·lit: 1,1 (  ) m nau espacial: 2,85 ( ) m | ||||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Ariane 1 | ||||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||||
| Desactivat | 23 juliol 1992 | ||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||
Objectius
| |||||||||||||||||
La Giotto va ser una missió no tripulada de l'Agència Espacial Europea, que va estudiar el cometa de Halley. Llançada el 2 de juliol de 1985, a bord d'un cohete Ariane 1, la Giotto va fer tres voltes a la Terra, i tot seguit es va projectar cap a una òrbita interplanetaria.[1][2][3]
Després de vuit mesos, al març de 1986, la sonda va detectar ions d'hidrògen procedents del Halley, encara a milions de quilòmetres. L'endemà, el 13 de març de 1986, la sonda es trobà amb la cua de pols del cometa Halley, del qual passà a 596 km de distància. La Giotto també estudiava el cometa Grigg-Skjellerup, al qual va arribar a apropar-se a uns 200 quilòmetres.[2][1]
La nau va rebre aquest nom en honor del pintor medieval italià Giotto di Bondone, el qual va pintar en els frescos de la Capella dels Scrovegni, a Pàdua, l'Adoració dels Reis Mags amb el cometa guiant els monarques per primera vegada en la història de la humanitat.[2]
Originalment s'havia previst una missió conjunta entre la NASA i l'ESA, però la NASA se'n va retirar per raons pressupostàries el 1980, a només sis anys de l'arribada del cometa.[4] Per poder concebre i enviar a temps una missió, l'ESA va reutilitzar el disseny d'una sonda destinada a estudiar les partícules atrapades al camp magnètic de la Terra[4] i la va enviar, coordinada amb sondes japoneses i soviètiques, en el que es va conèixer com l'Armada Halley.
La sonda Giotto pesava uns 600 kg i era cilíndrica, de 1,84 metres de diàmetre i 1,6 metres d'altura, amb un escut en una base i una antena parabòlica i un trípode per a instruments a l'altra.[4]
L'escut era un element clau perquè la sonda estaria dins del núvol de pols i gasos despresos del cometa, movent-se a una velocitat relativa d'uns 68 km/s.[4] Donat que un escut d'una sola peça per protegir contra impactes a aquesta velocitat (fins i tot de partícules molt petites) seria insuficient, es va dissenyar un escut format per dues peces (després conegut com escut Whipple).[4] La primera peça era relativament fina i no podia aturar els impactes però sí causar que es vaporitzessin les partícules; la segona absorbiria el xoc del núvol de gas i les estelles del primer escut. El conjunt de l'escut pesava menys de 50 kg.[4] Durant les quatre hores de l'encontre es van enregistrar més de 12.000 impactes amb partícules, una de les quals, més gran, va desestabilitzar la rotació de la sonda i li va fer perdre el contacte amb la Terra durant mitja hora, fins que va poder tornar-se a orientar.[4]
.jpg)
L'encontre amb el Halley va deixar fora de servei al voltant de la meitat dels instruments de la Giotto, incloent la càmera de televisió, però tot i així va ser possible aprofitar una aproximació a la Terra per redirigir-la al cometa Grigg-Skjellerup, al qual va arribar el 1992.[4]
Giotto va proporcionar la primera evidència que donava suport a la hipòtesi de la "Bola de neu bruta" de Fred Lawrence Whipple per a la construcció de cometes, que va postular que els cometes són objectes gelats escalfats pel Sol quan s'acosten al Sistema Solar interior, fent que el gel de la superfícies es sublimi i que els dolls de material volàtil esclatin cap a l'exterior creant el coma.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 «El breve encuentro de la Giotto» (en anglès). ESA. European Space Agency. [Consulta: 5 juny 2025].
- 1 2 3 Revista Sapiens v.º 190, pàg. 22
- ↑ «Giotto | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juny 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Giotto y el cometa». A: Astronomia. Orbis-Fabri, 1992, p. Sistema solar, pag. 39.
- ↑ McGraw−Hill AccessScience: Halley's Comet (en anglès).
Enllaços externs
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
