Giovanni Aldega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiovanni Aldega
Biografia
Naixement26 febrer 1815 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1862 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Monte San Giovanni Campano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d395bb28-3c5d-405e-a9ce-02231cba8d60 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Aldega (Roma, 26 de febrer de 1815 Monte San Giovanni Campano, 27 d'abril de 1862) fou un compositor i organista nascut italià. Va ser estudiant de Baini, F. Grazioli, F. Cenciarelli i uns altres. Va ser nomenat membre d'organista de l'Acadèmia de Santa Cecília 23 de novembre de 1831 i compositor soci del 8 de novembre de 1844. En nom de l'Acadèmia, de la qual també era "guardià" (vicepresident) per als organistes de 1843, va compondre una Messa di requiem per als funerals de Gregori XVI (1846), i un Te Deum per a gran orquestra i cor (1847), dedicat a Pius IX. Des de l'1 de gener del 1857 fins a la seva mort, va ser director de la Cappella Liberiana in S. Maria Maggiore. També va ser un mestre i organista a l'església de Sant Ignasi, Santa Maria Magdalena i Santa Maria de Montserrat, membre de l'Acadèmia Filharmònica Romana, la Companyia Tiberina, la Accademia dei Quiriti. Entre els seus alumnes s'hi comptava Giovanni Sgambati.[1]

Sofreix d'una greu neurastènia que va degenerar en bogeria. Es va suïcidar a Monte San Giovanni Campano, on havia anat per a una actuació musical el 27 d'abril del 1862. Aldega va ser molt prestigiós a Roma, va escriure molt temps de la música sacra, incloent-hi, a més de les esmentades obres, un Stabat Mater per orquestra, també va escriure motets, salms, himnes, cant, etc.[2]

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1330. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Pironti, Alberto. Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 2 (en italià). Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1960.