Giovanni Battista Crescenzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Battista Crescenzi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1577 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1635 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid (1617–1635)
Roma (1604–1617) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battista Crescenzi (Roma, 17 de gener de 1577 - Madrid, 17 de març de 1635), marquès de la Torre, conegut a Espanya com a Juan Bautista Crescenci o Juan Bautista Crescenzi, va ser un pintor i arquitecte italià del Barroc primerenc, actiu a Roma i establert a la cort espanyola des de 1617, on va ajudar a decorar el Panteó de Reis a L'Escorial.

Els Crescenzi eren una antiga i prominent família romana. El seu germà era cardenal. Giovanni es va casar amb Anna Massima i el seu fill, Alessandro Agostino, va prendre la carrera eclesiàstica, i fou nomenat cardenal en 1675. Diversos membres de la família van ser també cardenals.[1]

Va estudiar pintura amb Cristoforo Roncalli. Crescenzi va aconseguir rellevància com a artista durant el pontificat del papa Pau V, i fou Superintendent d'Obres a la Capella Paulina de la Basílica de Santa Maria Major a Roma, supervisant també els projectes artístics encarregats pel papa.

En 1617 va atendre la crida del rei Felip III i va acudir a Madrid. Des de 1620, la seva tasca fonamental va tenir lloc a El Escorial, on va projectar i va decorar el Panteó de Reis. Va ser el successor de Felip III, Felip IV, qui li va atorgar, en reconeixement a la seva tasca com a artista, el marquesat de la Torre i el va nomenar cavaller de Santiago. Va ocupar també el càrrec de superintendent de la Junta d'Obres i Boscos. Com a pintor es va especialitzar en la realització de flors.

Com superintendent de les obres reals, el paper de Crescenzi va ser molt rellevant en el projecte del Buen Retiro.[2] Durant un temps, també li va ser atribuïda la Presó de la Cort de Madrid (actual Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]