Giovanni Battista Pergolesi
  |
||
|---|---|---|
 |
||
| Estil: | Barroc | |
| Naixença: | 4 de gener de 1710 Jesi, Itàlia |
|
| Defunció: | 16 de març de 1736 (als 26 anys) Pozzuoli, Itàlia |
|
|
Obres destacades |
||
|
||
Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.
El seu intermenzzo La serva padrona va arribar a París l'any 1752, i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'opera seria francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.
Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi.
Obres[modifica | modifica el codi]
Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seua opera seria Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona, (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.
Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731) , Lo frate 'nnamorato (1732), considerada la seua òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.
Pergolesi també va compondre música sacra, incloent-hi la Missa di San Emidio (1732), que posteriorment va ampliar i es va anomenar Missa Romana (1734). Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.
L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent-hi a Johann Sebastian Bach, que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden, BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent-hi una sonata i un concert per a violí.
Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pergolesi |
- (italià) Fondazione Pergolesi Spontini
