Giovanni Battista Pergolesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Battista Pergolesi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giovanni Battista Draghi Modifica el valor a Wikidata
4 gener 1710 Modifica el valor a Wikidata
Jesi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1736 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Pozzuoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciócompositor, organista, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1731 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Durante i Gaetano Greco Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0673694 Allocine: 37334 Allmovie: p218220 IBDB: 5722
Spotify: 08ewVs9B2qQZ2Gy3xfTFyo iTunes: 4326587 Last fm: Giovanni+Battista+Pergolesi Musicbrainz: 7640225e-5758-40e2-a37b-971c2a7994b0 Lieder.net: 5312Songkick: 541131 Discogs: 734491 IMSLP: Category:Pergolesi,_Giovanni_Battista Allmusic: mn0001169112 Find a Grave: 67072392 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa.

Biografia[modifica]

Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.

El seu intermenzzo La serva padrona va arribar a París l'any 1752, i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'opera seria francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.

Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi.

Obres[modifica]

Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seua opera seria Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona, (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.

Edició de La Serva Padrona

Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731), Lo frate 'nnamorato (1732), considerada la seua òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.

Pergolesi també va compondre música sacra, incloent-hi la Missa di San Emidio (1732), que posteriorment va ampliar i es va anomenar Missa Romana (1734). Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.

L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent-hi a Johann Sebastian Bach, que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden, BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent-hi una sonata i un concert per a violí.

Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pergolesi