Giovanni Battista Pittoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Battista Pittoni
Giambattista Pittoni, portrait by Bartolomeo Nazari.jpg
Naixement 6 de juny de 1687
Venècia
Mort 6 de novembre de 1767 (80 anys)
Venècia
Ocupació pintor, professor, founder i rector
Obres notables Polyxena before Achilles' Tomb, Bacchus and Ariadne i Christ Giving the Keys to Paradise to St. Peter
Modifica dades a Wikidata
Giovanni Battista Pittoni, El Sacrifici de Polixena

Giovanni Battista Pittoni (Venècia, 20 de juny de 1687 - 17 de novembre de 1767) va ser un pintor italià. Va destacar com a autor de temes religiosos, històrics i mitològics. Encara que mai va sortir d'Itàlia, va treballar per a les corts sueca, austríaca i alemana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Provinent d'una família de pintors, va aprendre art amb el seu oncle Francesco Pittoni, amb el qual va realitzar en 1716 el quadre Samsó i Dalila (Collezione Querini, Pordenone).

Al començament de la seva carrera el seu estil està influït encara pel barroc, que anirà abandonant gradualment: a Martiri de Sant Tomàs (Església de Sant Stae, Venècia) i Diana i Acteó (Museu de Vicenza) s'entreveuen i als principals caràcters de la seva pintura: riquesa de color, lliure distribució de les formes, un extrem rigor en la definició dels detalls i un sentit refinat de la composició, propis ja del rococó europeu.

Obres[modifica | modifica el codi]

Vista del Brenta, prop Dolo , al Museu Metropolità d'Art a Nova York.

Amb influència de Sebastiano Ricci i de Giovanni Battista Tiepolo, per la plasticitat formal i frescor del color, realitza Sant Pere, Sant Pau i Pius V adorant a la Verge (Església de Santa Corona, Vicenza) i el Jurament d'Aníbal (Pinacoteca de Brera, Milà). En el decenni 1730-1740 realitza les seves obres mestres, com La Nativitat (Accademia dei Concordi, Rovigo) i la Continència d'Escipió (Louvre, París).

Les seves obres més madures assenyalen un cert retorn als valors del passat, com el Martiri de Santa Esteria (catedral de Bèrgam), l'Al·legoria de les Ciències i les Arts (Collezione Marzotto, Valdagno), El saqueig de Craso al Temple de Jerusalem (1473) i L'Anunciació (1757, Galeria de l'Acadèmia de Venècia). Entre 1658 i 1661 va ser president de l'Acadèmia de Venècia.

Museus[modifica | modifica el codi]

Entre els museus en què s'exposa Pittoni: Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva una Sagrada Família seva; Galeria dels Uffizi, Florència; Museu del Louvre, París; Museu Metropolità d'Art, a la ciutat de Nova York; Pinacoteca de Brera, Milà, National Gallery (Londres), Londres, Gran Bretanya; Getty Center, Los Angeles; Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, Los Angeles; Hermitage, Sant Petersburg; Southampton City Art Gallery, Gran Bretanya; Fitzwilliam Museum Pharos, Cambridge, Gran Bretanya; Museu d'Art de São Paulo, Brasil; Museu Pushkin, Moscou; Museu Ashmolean a la Universitat d'Oxford, Gran Bretanya; Galeria de l'Acadèmia de Venècia; Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Alemanya; Museu Gemäldegalerie, Berlín; Galeria Nacional de Victoria, Austràlia; Museu Ashmolean d'Art, Oxford; Museu Berggruen, Berlín; Museu de Belles Arts de Bordeus, França;Courtauld Institute of Art, Londres, Gran Bretanya; Museu d'Art de Cleveland, San Diego, Califòrnia; Biblioteca Ambrosiana, Milà; Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid; Minneapolis Institute of Art, Minnesota.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pittoni Modifica l'enllaç a Wikidata