Giovanni Battista Pittoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiovanni Battista Pittoni
Giambattista Pittoni, portrait from Longhi 1762, cropped.jpg
modifica
Biografia
Naixement6 juny 1687 modifica
Venècia (Itàlia) modifica
Mort6 novembre 1767 modifica (80 anys)
Venècia (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentVenècia
església de San Giacomo dall'Orio modifica
Activitat
OcupacióPintor, catedràtic i rector modifica
MovimentBarroc i rococó modifica
ProfessorsFrancesco Pittoni (en) Tradueix i Antonio Balestra modifica
AlumnesCesare Ligari i Anton Kern modifica
Influències
Obra
Obres destacables
Giovanni Battista Pittoni, El Sacrifici de Polixena


Giovanni Battista Pittoni (Venècia, 20 de juny de 1687 - 17 de novembre de 1767) va ser un pintor italià. Va destacar com a autor de temes religiosos, històrics i mitològics. Encara que mai va sortir d'Itàlia, va treballar per a les corts sueca, austríaca i alemana.

Biografia[modifica]

Provinent d'una família de pintors, va aprendre art amb el seu oncle Francesco Pittoni, amb el qual va realitzar en 1716 el quadre Samsó i Dalila (Collezione Querini, Pordenone).

Al començament de la seva carrera el seu estil està influït encara pel barroc, que anirà abandonant gradualment: a Martiri de Sant Tomàs (Església de Sant Stae, Venècia) i Diana i Acteó (Museu de Vicenza) s'entreveuen i als principals caràcters de la seva pintura: riquesa de color, lliure distribució de les formes, un extrem rigor en la definició dels detalls i un sentit refinat de la composició, propis ja del rococó europeu.

Obres[modifica]

Vista del Brenta, prop Dolo , al Museu Metropolità d'Art a Nova York.


Amb influència de Sebastiano Ricci i de Giovanni Battista Tiepolo, per la plasticitat formal i frescor del color, realitza Sant Pere, Sant Pau i Pius V adorant a la Verge (Església de Santa Corona, Vicenza) i el Jurament d'Aníbal (Pinacoteca de Brera, Milà). En el decenni 1730-1740 realitza les seves obres mestres, com La Nativitat (Accademia dei Concordi, Rovigo) i la Continència d'Escipió (Louvre, París).

Les seves obres més madures assenyalen un cert retorn als valors del passat, com el Martiri de Santa Esteria (catedral de Bèrgam), l'Al·legoria de les Ciències i les Arts (Collezione Marzotto, Valdagno), El saqueig de Craso al Temple de Jerusalem (1473) i L'Anunciació (1757, Galeria de l'Acadèmia de Venècia). Entre 1658 i 1661 va ser president de l'Acadèmia de Venècia.

Museus[modifica]

Entre els museus en què s'exposa Pittoni: Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva una Sagrada Família seva; Galeria dels Uffizi, Florència; Museu del Louvre, París; Museu Metropolità d'Art, a la ciutat de Nova York; Pinacoteca de Brera, Milà, National Gallery (Londres), Londres, Gran Bretanya; Getty Center, Los Angeles; Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, Los Angeles; Hermitage, Sant Petersburg; Southampton City Art Gallery, Gran Bretanya; Fitzwilliam Museum Pharos, Cambridge, Gran Bretanya; Museu d'Art de São Paulo, Brasil; Museu Pushkin, Moscou; Museu Ashmolean a la Universitat d'Oxford, Gran Bretanya; Galeria de l'Acadèmia de Venècia; Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Alemanya; Museu Gemäldegalerie, Berlín; Galeria Nacional de Victoria, Austràlia; Museu Ashmolean d'Art, Oxford; Museu Berggruen, Berlín; Museu de Belles Arts de Bordeus, França;Courtauld Institute of Art, Londres, Gran Bretanya; Museu d'Art de Cleveland, San Diego, Califòrnia; Biblioteca Ambrosiana, Milà; Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid; Minneapolis Institute of Art, Minnesota.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pittoni