Giovanni Poleni
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 agost 1683 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 15 novembre 1761 (78 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Causa de mort | Síndrome d'esgotament professional (Aneurisma de l'aorta ) |
| Sepultura | Basilica del Carmine (Padova) (en)  (1809–) saint James chapel (en) (–1809) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, astronomia, matemàtiques, meteorologia, construcció naval, filosofia experimental i hidrologia |
| Ocupació | físic, astrònom, meteoròleg, enginyer, matemàtic, professor d'universitat, hidròleg |
| Ocupador | Universitat de Pàdua República de Venècia |
| Membre de | Acadèmia Francesa de les Ciències (1739–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1724–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1715–) Royal Society (Membre de la Royal Society) (1710–) |
| Influències | |
| Altres | |
| Títol | Marquès (1686–) |
Premis
| |
Giovanni Poleni va ser un matemàtic, físic i astrònom italià del segle xviii.
Vida[modifica]
Poleni era fill de Jacopo Poleni, marquès del Sacre Imperi Romanogermànic, títol que va heretar. Des de ben jove va demostrar grans capacitats intel·lectuals; després de graduar-se en filosofia i teologia, va exercir el dret, però aviat es va començar a inclinar per les ciències i les matemàtiques que havia aprés sota l'ensenyament del seu pare.
El 1709 es va casar amb Orsola Roberti (de la noble família de Bassano del Grappa) i al mateix temps va ser nomenat professor d'astronomia de la Universitat de Pàdua on romandrà fins a la seva mort. A la universitat va exercir successivament com a professor d'astronomia (1709), de física (1715) i de matemàtiques a partir de 1719 en què va deixar aquesta plaça Nicolaus Bernoulli I.
El 1738 va inaugurar a la universitat el seu teatre de filosofia experimental, lloc on a més de donar les seves classes, portava a terme les demostracions experimentals de les teories científiques.[1] Poleni va dotar aquest laboratori de nombrosos instruments comprats per tota Europa, fins a convertir-lo en un model del laboratori modern.[2]
La seva fama com enginyer, va arribar a ser tan gran que el papa Benet XIV el va cridar a Roma el 1748 per a diagnosticar els problemes d'estabilitat de la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà que, finalment va ser reparada per l'arquitecte Luigi Vanvitelli sota les directrius teòriques de Poleni, en el que sembla el primer cas d'utilització de la corba catenària a l'arquitectura.[3]
Poleni va ser nomenat fellow de la Royal Society el 1710 i membre de les acadèmies de ciències de Berlín i de París el 1715 i el 1739 respectivament.
Obra[modifica]
El seu primer llibre (Miscellanea: de barometris et thermometris; de machina quadam arithmetica; de sectionibus conicis in horologiis solaribus describendis; Pàdua, 1709) era una col·lecció d'articles sobre física, en el qual es descrivia una calculadora de rodets que era plenament operativa. Sembla que el mateix Poleni la va fer construir, però no se'n conserva cap exemplar de l'època, tot i que se n'han fet reconstruccions operatives modernes.[4]
El 1717 publica De motu aquae mixto libri duo, un tractat sobre hidràulica i hidrodinàmica, que l'any següent ampliarà amb els seus experiments en el llibre De castellis per quae derivantur aquae fluviorum habentibus latera convergentia.
El 1741 publica Institutionum philosophiae mechanicae specimen, un recull d'experiments científics.
El 1748, fruit dels seus treballs a la basílica de Sant Pere, publica Memorie istoriche della gran cupola del Tempio Vaticano.
A partir de 1747 va començar a fer experiments sobre l'electricitat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bertucci, pàgina 274.
- ↑ Talas, pàgina 49 i 58-59.
- ↑ Schlimme, Hermann «Construction Knowledge in Comparison: Architects, Mathematicians and Natural Philosophers Discuss the Damage of St. Peter's Dome in 1743». International Congress on Construction, 2006. Arxivat de l'original el 2021-08-30 [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ Hénin, pàgines 204 i següents.
Bibliografia[modifica]
- Bertucci, Paola. «Therapeutic Attractions: Early Applications of Electricity to the Art of Healing». A: Harry Whitaker, C. U. M. Smith, Stanley Finger (editors). Brain, Mind and Medicine (en (anglès)). Springer, 2007, p. 271-283. ISBN 978-0-387-70967-3.
- Hangan, Théodor; Murea, Cornel; Sari, Tewfik «Poleni curves on surfaces of constant curvature» (en (anglès)). Rendiconti del Seminario Matematico, Vol. 67, 2009, pàg. 59-76. ISSN: 0373-1243.
- Hénin, Silvio. «Early Italian Computing Machines and Their Inventors». A: Arthur Tatnall (editor). Reflections on the History of Computing (en (anglès)). Springer, 2012, p. 204-230. ISBN 978-3-642-33898-4.
- Soppelsa, Maria Luisa. Giovanni Poleni: idraulico, matematico, architetto, filologo, (1683-1761) (en (italià)). Pàdua: Accademia patavina di scienze lettere ed arti, 1986.
- Talas, Sofia. «New Light on the Cabinet of Physics of Padua». A: Jim Bannett i Sofia Talas (eds.). Cabinets of Experimental Philosophy in Eighteenth-Century Europe (en (anglès)). Leiden: Brill, 2013. ISBN 978-90-04-25296-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Poleni |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Poleni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Boley, Bruno A. «Poleni, Giovanni», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 3 novembre 2014)