Giovanni Salviati

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiovanni Salviati
Giovanni Salviati.jpg
Retrat de Pier Francesco Foschi modifica
Biografia
Naixement24 març 1490 modifica
Florència (Itàlia) modifica
Mort28 octubre 1553 modifica (63 anys)
Ravenna (Itàlia) modifica
Cardenal-bisbe bisbat suburbicari d'Albano
1543 (Gregorià) – 1544 (Gregorià)
← Antonio PucciPau IV →
Administrador apostòlic
20 juliol 1530 – 15 març 1532
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
1r juliol 1517 (Gregorià) –
Bisbe catòlic
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic i diplomàtic modifica
Proclamació cardenalícia1 de juliol de 1517
per Lleó X
Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano
Altres ocupacionsCardenal bisbe d'Albano (1543-1544)
Cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto (1544-1546)
Cardenal bisbe de Porto e Santa Rufina (1546-1553)
Participà en
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
1534 (Gregorià)Conclave de 1534
1523 (Gregorià)conclave de 1523
28 desembre 1521Conclave de 1521-22 modifica
Família
ParesJacopo Salviati (en) Tradueix modificaLucrècia de Mèdici modifica
GermansBernardo Salviati (en) Tradueix, Maria Salviati, Francesca Salviati (en) Tradueix i Alamanno Salviati (en) Tradueix modifica

Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià. Fill de Jacopo Salviati i Lucrècia de Mèdici, era el nebot per part de la seva mare del Papa Lleó X. I també era l'oncle del Gran Duc de Toscana, Cosme I i el cardenal Alessandro de Mèdici, qui més tard seria Papa amb el nom de Lleó XI. Fou amic de Maquiavel. L'artista Francesco de' Rossi va prendre el nom de Salviati, ja que Giovanni era el seu patró. I va encarregar composicions a Jacques du Pont.

Va ser nomenat cardenal pel seu oncle Lleó X el 1517 i bisbe de Ferrara el 1520. Quan el seu cosí va esdevenir Papa (Climent VII), va entrar al seu servei estant a càrrec d'algunes ambaixades. Va anar a Espanya i després a França el 1526 per reforçar el Tractat de la Lliga de Cognac (o Lliga Santa) contra el mateix Carles V, a iniciativa del Papa oposant-se als seus dominis excessius. A la mort del papa Climent VII va ser un dels candidats papables en el Conclave de 1534, però no va ser elegit per l'oposició de Carles V. Posteriorment, el Papa Pau III el va nomenar bisbe d'Albano i Sabina (1543) i després bisbe de Porto (1549). El seu germà Bernardo també fou cardenal, i confident de Caterina de Mèdici.


Precedit per:
Francisco de Remolins
Bisbe
Arquebisbe de Fermo

1518 - 1520
Succeït per:
Niccolò Gaddi
Precedit per:
Ippolito d'Este
Bisbe
Arquebisbe de Ferrara

1520 - 1550
Succeït per:
Luigi d'Este
Precedit per:
Giovanni Matteo Sartori
Bisbe
Administrador apostòlic de Santa Severina

15 de novembre de 1531 - 14 de juny de 1535
Succeït per:
Giulio Sartori
Precedit per:
Innocenci Cybo
Bisbe
Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano

13 de novembre de 1517 - 8 de gener de 1543
Succeït per:
Giacomo Savelli
Precedit per:
Antonio Pucci
Bisbe
Cardenal bisbe d'Albano

{{{anys}}}
Succeït per:
Gian Pietro Carafa
1543 - 1544