Giovanni Sgambati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Sgambati
Giovanni Sgambati.JPG
Retrat de Giovanni Sgambati
Naixement 18 de maig de 1843
Roma - Laci
Mort 14 de desembre de 1914(1914-12-14) (als 71 anys)
Roma - Laci
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Compositor i pianista
Gènere simfonia
Estil Romanticisme
Instrument piano
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Sgambati (Roma, 18 de maig de 1843 - 14 de desembre de 1914) fou un compositor i pianista italià.[1][2]

Des dels cinc anys es revelà com a concertista, com a director d'orquestra i compositor. Liszt s'interessà tant pel jove artista, que decidí completar la seva educació musical durant la seva estada a Roma. El 1856 estrenà amb èxit un quartet per a instruments d'arc i el mateix any dirigí a Roma la Simfonia Dante, de Liszt. També donà a conèixer a Itàlia Schumann, Brahms i altres compositors alemanys. El 1866 junt amb Ettore Pinelli fundà a Roma una Associació de música di camera.[3]

El 1877 fou nomenat professor del Liceu Musical de Roma, on tingué entre altres alumnes a Francesco Bajardi,[4] Dante Alderighi,[5] Ivanov,[6] Tosti, Ernesto Consolo,[7] Ezio Camussi,[8] Giuseppe Ferrata[9] i Enrico Toselli. Wagner apreciava molt a Sgambati i féu publicar moltes de les seves obres a Alemanya.

Les seves composicions principals són:

  • dos Quintets;
  • un Concert, per a piano;
  • dues Simfonies;
  • una Messa da Requiem, op. 38 (1895-1901)
  • un Epitalami simfònic;
  • un Te Deum;
  • un Adadio solemne, per a orquestra;
  • La Sirena, per a mezzosoprano i orquestra;
  • una Obertura, per a un festival, i nombroses composicions per a piano i melodies vocals.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Sgambati Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Giovanni Sgambati». La Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sgambati, Giovanni». A: Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 55, pàg. 939. ISBN 84-239-4555-3. 
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 1016 (ISBN 84-239-4544-8)
  4. Costarelli, G. (red). Gran Enciclopédia de la Música Clásica (en castellà). vol. I. Grupo Springer/Sarpe, 1980, p. 84. ISBN 84-7291-226-4. 
  5. Gran Enciclopédia de la Música Clásica, 1980, p. 86.
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2287 (ISBN 84-239-4582-0)
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 624 (ISBN 84-239-4531-6)
  8. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 963 (ISBN 84-239-4572-3)
  9. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 186 (ISBN 84-239-4575-8)