Giovanni Voyer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiovanni Voyer
Biografia
Naixement 28 octubre 1901
Benicarló
Mort 29 novembre 1976 (75 anys)
Lisboa (Portugal)
Activitat
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Tenor
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Giovanni Voyer, nom del tenor Jean Boyer (Benicarló, 28 d'octubre de 1901 – Lisboa, 29 de novembre de 1976), fou un tenor espanyol d'origen francès naturalitzat italià.

Després de finalitzar els estudis de cant a Milà, l'octubre de 1927 debutà en el Teatro Sociale d'Ostiglia, en la Madama Butterfly. Posteriorment treballà en teatres de més gran prestigi (en el teatre Verdi de Trieste, el 1929, i en el Teatro San Carlo de Nàpols, el 1930), fins que, el maig de 1933, féu la seva presentació en el Covent Garden, amb La damnation de Faust. El desembre del mateix any interpretà Nabucco en La Scala de Milà.

Tenor de veu robusta i vigorosa, de bell timbre, el seu repertori era molt vast i comprenia més de vuitanta partitures. Especialment estimades foren les seves interpretacions de les obres de Wagner (sobretot com Parsifal, Lohengrin i Tristan und Isolde) i de Strauss (durant molts anys fou l'únic tenor italià que havia encarnat l'emperador de Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra)). Donada la seva gran capacitat per afrontar en breu temps rols tant compromesos i de tota mena de tendències, fou molt sol·licitat pels teatres lírics per a importants representacions, com l'L'incoronazione di Poppea i Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi (Florència, 1937 i 1942), Guillermo de Aquitana (Siena, 1941), així comper a òperes d'un repertori inhabitual, com Nerone de Boito (Milà, 1939) i La vestale (Roma, 1942).

Voyer participà en nombroses estrenes mundials, entre els que es poden citar Re Hassan de Ghedini (Venècia, 1939), El rei Lear de Vito Frazzi (Florència, 1939), Los Horacios d'Ennio Porrino (Milà. 1941), La collina de Peragallo (Venècia, 1947) i Salambó de Franco Casavola (Roma, 1948).

També cal mencionar l'estrena a Itàlia de Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx, a Venècia, el 1947. De 1950 a 1954 fou professor de cant del Conservatoris de la Haia i d'Amsterdam, i des de 1954 fins a la seva mort fou catedràtic de cant en el Conservatori de Lisboa.

Bibliografia[modifica]