Giraffa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaGiraffa
Giraffe Mikumi National Park.jpg
Període
Miocè superior – recent[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaGiraffidae
Gènere Giraffa
Brisson, 1762
Tipus taxonòmic Cervus camelopardalis
Espècies
Distribució
Giraffa distribution.svg
Modifica dades a Wikidata

Giraffa és un gènere de mamífers artiodàctils africans, que actualment són els animals terrestres més alts existents i també els remugants més grans. Un estudi publicat el 2016 revelà que hi ha quatre espècies vivents de girafa en lloc de només una. Actualment, el gènere inclou onze d'espècies descrites a partir del ADN mitocondrial, de les quals set són extintes i l'espècie tipus n'és la Giraffa camelopardalis, que és l'única acceptada per la IUCN. L'espècie G. attica anteriorment era considerada part de Giraffa però fou reclassificada com a Bohlinia attica el 1929.[2]

Les principals característiques de les girafes són un coll i cames extremadament llargs, els seus ossicons i el seu distintiu patró de colors en el pèl. Es classifiquen dins la família dels giràfids, juntament amb l'altre únic parent viu, l'ocapi. La seva amplia extensió abasta des del Txad al nord fins a Sud-àfrica al sud, i des del Níger a l'oest fins a Somàlia a l'est. Les girafes habiten en sabanes i boscos poc frondosos. La seva dieta consisteix en fulles, fruits i flors d'arbres, principalment de la mimosòidia. Pasturen aquests aliments de les parts més altes d'aquestes plantes, on els altres animals no hi poden arribar. Poden ser depredades per lleons, lleopards, hienes tacades i per el gos salvatge africà. Les girafes viuen en ramats familiars de femelles i les seves cries o bé grups de mascles solters no emparentats entre ells. Els mascles estableixen jerarquies entre ells a través de lluites en les que utilitzen el coll com a arma (necking en anglès). El mascle que en surt vencedor pot aparellar-se amb les femelles, les quals crien la descendència per si soles.

Les girafes han cridat l'atenció històricament a diferents cultures, tant antigues com actuals, per la seva peculiar aparença, i han sigut sovint representades en pintures, llibres i dibuixos. Es troba classificada a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com a espècie vulnerable a l'extinció i ha estat extinta localment de moltes regions del seu hàbitat original. Les girafes encara es poden trobar avui dia en nombrosos grups en parcs nacionals i reserves de caça però les estimacions del 2016 indiquen que hi han aproximadament 97.500 individus en llibertat, amb 1.144 individus més vivint en captivitat.

Etimologia[modifica]

El nom giraffa te els seus orígens en la paraula àrab zaräfah (زرافة),[3] paraula que potser fou prestada geri, que vol dir animals en Somali.[4] El nom àrab vol dir animal ràpid. Hi hagué moltes variants de la paraula en anglès mitjà, tals com jarraf, ziraph i gerfauntz.[3] La paraula giraffa, en italià, va sorgir el 1590.[3] La forma moderna actual prengué forma a partir del 1600 del francès: girafe.[3] El nom de l'espècie tipus, camelopardalis, prové del llatí,[5] que al seu torn prové del grec antic, fent referència a la seva forma de camell i al seu patró de colors semblant al lleopard.[6][7]

Taxonomia[modifica]

Les girafes actuals foren classificades per Carl von Linné el 1758. Linné assignà el nom Cervus cameloparalis. Morten Thrane Brünnich classificà el gènere Giraffa el 1772.[8]

La girafa és, juntament amb l'ocapi, una de les dues úniques espècies vivents de giràfid, de l'ordre dels artiodàctils. Aquesta família fou molt més extensa en el passat, amb més de deu gèneres fòssils descrits. Els parents més pròxims coneguts dels giràfids són els climacoceràtids. Aquests, juntament amb els antilocàprids, conformen la superfamília girafoïdeu. Aquests animals pogueren haver evolucionat de la família extinta paleomerícids, els quals foren possiblement els avantpassats dels cérvols.[9]

L'allargament del coll sembla que començà en una etapa molt primerenca del llinatge de les girafes. Comparacions entre les girafes i els seus avantpassats més antics suggereixen que les vertebres properes al crani s'allargaren abans, seguides de les vertebres de més avall.[10] Un avantpassat de les girafes fou Canthumeryx, el qual ha estat datat diverses vegades, de fa 25-20 milions d'anys, així com fa 17-15 milions d'anys o 18-14. Se n'han trobat diversos fòssils a Líbia. Aquest animal era de mida mitjana, esvelt i de cos semblant a un antílop. Giraffokeryx aparegué fa aproximadament 15 milions d'anys al subcontinent Indi i s'assemblà a l'ocapi actual o a una girafa petita, amb un coll larg i uns ossicons semblants als actuals.[2] Giraffokeryx podria haver compartit clade amb altres giràfids més grans com Sivatherium i Bramatherium.[11]

El giràfid extint Samotherium (mig) en comparació amb l'ocapi (a sota) i la girafa. L'anatomia de Samotherium sembla mostrar una transició cap a un coll com el de la girafa.[12]


Evolució[modifica]

Ruminantia
Tragulina

Tragulidae Kantschil-drawing white background.jpg


Pecora

Antilocapridae Antilocapra white background.jpg



Giraffidae Giraffa camelopardalis Brockhaus white background.jpg




Cervidae The deer of all lands (1898) Hangul white background.png




Bovidae Birds and nature (1901) (14562088237) white background.jpg



Moschidae Moschus chrysogaster white background.jpg







Cladograma basat en un estudi del 2003 de Hassanin and Douzery.[13][14]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giraffa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Entrada «Giraffa» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. 2,0 2,1 Mitchell, G. i Skinner, J.D. 2003; "On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis" Transactions of the Royal Society of South Africa 58(1):51-73
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Giraffe». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 1 novembre 2011].
  4. Peust, C.. Dolgopolʹskiĭ, A.. Semito-Hamitic Festschrift for A.B. Dolgopolsky and H. Jungraithmayr. Reimer, 2009, p. 257–60. ISBN 3-496-02810-6. «Some Cushitic Etymologies» 
  5. «camelopardalis». A Latin Dictionary, Perseus Digital Library. [Consulta: 23 novembre 2011].
  6. «Definition of CAMELOPARD». Encyclopædia Britannica: Merriam-Webster. [Consulta: 3 setembre 2014].
  7. «Definition of camelopard». Dictionary of Medieval Terms and Phrases. [Consulta: 3 setembre 2014].
  8. Dagg, A. I. «Giraffa camelopardalis». Mammalian Species, 5, 5, 1971, pàg. 1–8. DOI: 10.2307/3503830. JSTOR: 3503830.
  9. Mitchell, G.; Skinner, J. D. «On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis». Transactions of the Royal Society of South Africa, 58, 2003, pàg. 51-73.
  10. Danowitz, M.; Vasilyev, A.; Kortlandt, V.; Solounias, V. «Fossil evidence and stages of elongation of the Giraffa camelopardalis neck». Royal Society Open Science, 2 150393, 07-10-2015.
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Danowitz2015
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Danowitz
  13. Hassanin, A.; Douzery, E. J. P. «Molecular and morphological phylogenies of Ruminantia and the alternative position of the Moschidae». Systematic Biology, 52, 2, 2003, pàg. 206–28. DOI: 10.1080/10635150390192726. PMID: 12746147.
  14. Wang, Q.; Yang, C. «The phylogeny of the Cetartiodactyla based on complete mitochondrial genomes». International Journal of Biology, 5, 3, 2013, pàg. 30–6. DOI: 10.5539/ijb.v5n3p30.[Enllaç no actiu]