Giro d'Itàlia de 1989
| |||
.jpg) | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 72. Giro d'Itàlia | ||
| Etapes | 23 | ||
| Dates | 21 de maig – 11 de juny de 1989 | ||
| Distància | 3.418 km | ||
| Països |  Itàlia Suïssa | ||
| Sortida | Taormina | ||
| Arribada | Florència | ||
| Equips | 22 | ||
| Velocitat mitjana | 36,554 km/h | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor |  Laurent Fignon (Super U-Raleigh-Fiat) | ||
| Segon | Flavio Giupponi (Malvor-Sidi) | ||
| Tercer |  Andrew Hampsten (7 Eleven-American Airlines) | ||
| Punts | Giovanni Fidanza (Chateau d'Ax-Salotti) | ||
| Muntanya |  Luis Alberto Herrera Herrera (Café de Colombia) | ||
| Joves |  Vladímir Pulnikov (Alfa Lum-STM) | ||
| Metes volants | .svg){kind=small} Jure Pavlič (Carrera Jeans-Vagabond) | ||
| Equip | Fagor-MBK | ||
| ◀1988 | 1990▶ | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
La 72a edició del Giro d'Itàlia es va disputar entre el 21 de maig i l'11 de juny de 1989, amb un recorregut de 22 etapes i 3418 quilòmetres, que es van recórrer a una velocitat mitjana de 36,552 km/h.
Durant els primers dies, el mallot rosa va passar per mans del neerlandès Jean Paul Van Poppel, el portuguès Acacio Da Silva i l'italià Silvano Contini, per a acabar en poder de Erik Breukink. Encara que Breukink no va resultar un líder sòlid, i va perdre massa temps en les etapes de muntanya, la qual cosa el va relegar a la quart lloc final.
Qui sí que es va mostrar molt sòlid va ser el francès Laurent Fignon, guanyador final del Giro,[1] per davant de Flavio Giupponi i el vencedor de l'any anterior, Andrew Hampsten.[2]
Equips participants
[modifica]
Etapes
[modifica]
Classificacions
[modifica]
.svg){kind=small}
| |||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació intergiro | |||
|---|---|---|---|
| Ciclista | Equip | Temps | |
| 1r | Jure Pavlič | Carrera | 49 h 50 min 00 s |
| 2n | Laurent Fignon | Super O-Raleigh-Fiat | + 4 min 07 s |
| 3r | Claude Cricquelion | Hitachi-Zonca | + 4 min 24 s |
| ||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ «Fignon afianzó su liderato en el Giro» (en castellà). El País, 11-06-1989. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «A Golpe de Fignon» (en castellà). Mundo Deportivo, 12-06-1989. [Consulta: 30 agost 2025].
1909 • 1910 • 1911 • 1912 • 1913 • 1914 • 1915 • 1916 • 1917 • 1918 • 1919 • 1920 • 1921 • 1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025
 Mallot negre (maglia nera) •  Intergiro (maglia azzurra) • Classificació de la combinada (maglia azzurra) | |||||||||
