Giro d'Itàlia de 1998
| |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 81. Giro d'Itàlia | ||
| Etapes | 23 | ||
| Dates | 16 de maig – 7 de juny de 1998 | ||
| Distància | 3.811 km | ||
| Països | |||
| Sortida | Niça | ||
| Arribada | Milà | ||
| Equips | 18 | ||
| Inscrits | 162 | ||
| Finalitzen | 94 | ||
| Velocitat mitjana | 38,57 km/h | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor | |||
| Segon | |||
| Tercer | |||
| Punts | |||
| Muntanya | |||
| Metes volants | |||
| Equip | |||
| ◀1997 | 1999▶ | ||
| Documentació | |||
El 81è Giro d'Itàlia va disputar-se entre el 16 de maig i el 7 de juny de 1998 amb una distància de 3811 km i constava d'un pròleg i 22 etapes amb inici a Niça i final a Milà.
Van participar 162 ciclistes de 18 equips amb 9 corredors cadascun dels quals van aconseguir finalitzar la prova 94 ciclistes.
El vencedor de la prova va ser l'italià Marco Pantani que va cobrir el Giro en 98h 48’ 32’’ a una velocitat mitjana de 38,569 km/h.[1]
Equips participants
[modifica]Els 18 equips que van prendre part a la cursa foren:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Etapes
[modifica]El recorregut va ser presentat pel director de la cursa Carmine Castellano el 22 de novembre de 1997 a Milà. Constava de tres etapes contrarellotge, tots elles individuals. Va haver-hi onze etapes d'alta muntanya, de les quals quatre acabaven a la cima: l'etapa 11, a San Marino; l'etapa 14, a Piancavallo; l'etapa 18, a Passo di Pampeago; i l'etapa 19, a Pas di Montecampione. Els organitzadors van decidir no incloure dies de descans. En comparació amb la cursa de l'any passat, la prova va ser 82 km més curta. Després d'una absència de cinc anys, la RAI va transmetre l'esdeveniment, reemplaçant a Reti Televisive ITAne (RTI) que havia retransmès la cursa des del 1993.[2]
Va haver-hi un total de set etapes que començaren fora d'Itàlia. El Giro va iniciar-se amb un pròleg al voltant de la ciutat francesa de Niça, que també va servir com l'inici de la primera etapa de la prova. L'etapa 11 va finalitzar a San Marino i la dotzena etapa també va començar al mateix punt. La vintena etapa va acabar a Mendrisio. L'etapa 21 va començar a Mendrisio i finalitzà a Lugano, que també va ser l'inici per a l'etapa 22.
| Etapa | Data | Recorregut | Km | Vencedor de l'etapa | Líder de la classificació general |
| Pròleg | 16 de maig | Niza | 7 (CRI) | Alex Zülle | Alex Zülle |
| 1.ª | 17 de maig | Niza - Cuneo | 162 | Mariano Piccoli | Alex Zülle |
| 2.ª | 18 de maig | Alba - Imperia | 160 | Angel Edo | Alex Zülle |
| 3.ª | 19 de maig | Rapallo - Forte dei Marmi | 196 | Nicola Minali | Serhiy Honchar |
| 4.ª | 20 de maig | Viareggio - Monte Argentario | 239 | Nicola Miceli | Serhiy Honchar |
| 5.ª | 21 de maig | Orbetello - Frascati | 206 | Mario Cipollini | Michele Bartoli |
| 6.ª | 22 de maig | Maddaloni - Lago di Laceno | 160 | Alex Zülle | Alex Zülle |
| 7.ª | 23 de maig | Montella - Matera | 235 | Mario Cipollini | Alex Zülle |
| 8.ª | 24 de maig | Matera - Lecce | 191 | Mario Cipollini | Alex Zülle |
| 9.ª | 25 de maig | Foggia - Vasto | 169 | Glenn Magnusson | Alex Zülle |
| 10.ª | 26 de maig | Vasto - Macerata | 212 | Mario Cipollini | Alex Zülle |
| 11.ª | 27 de maig | Macerata - San Marino | 214 | Andrea Noé | Alex Zülle |
| 12.ª | 28 de maig | San Marino - Carpi | 202 | Laurent Roux | Laurent Roux |
| 13.ª | 29 de maig | Carpi - Schio | 166 | Michele Bartoli | Andrea Noé |
| 14.ª | 30 de maig | Schio - Piancavallo | 165 | Marco Pantani | Alex Zülle |
| 15.ª | 31 de maig | Trieste | 40 (CRI) | Alex Zülle | Alex Zülle |
| 16.ª | 1 de juny | Udine - Asiago | 236 | Fabiano Fontanelli | Alex Zülle |
| 17.ª | 2 de juny | Asiago - Selva | 215 | Giuseppe Guerini | Marco Pantani |
| 18.ª | 3 de juny | Selva - Alpe di Pampeago | 115 | Pável Tonkov | Marco Pantani |
| 19.ª | 4 de juny | Cavalese - Plan di Montecampione | 243 | Marco Pantani | Marco Pantani |
| 20.ª | 5 de juny | Darfo Boario Terme - Mendrisio | 143 | Gian-Matteo Fagnini | Marco Pantani |
| 21.ª | 6 de juny | Mendrisio - Lugano | 34 (CRI) | Serhiy Honchar | Marco Pantani |
| 22ª | 7 de juny | Lugano - Milán | 101 | Gian-Matteo Fagnini | Marco Pantani |
Classificacions
[modifica]Classificació general - Maglia rosa
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació dels punts - Maglia ciclamino
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació de la muntanya - Maglia verda
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació de l'intergiro - Maglia blava
[modifica]| Classificació del intergiro | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Classificació per equips per temps
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació per equips per punts
[modifica]| Classificació per equips per punts | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Evolució de les classificacions
[modifica]
Per a la classificació de punts, que es premiava amb una samarreta morada (o ciclamino) al seu líder, als ciclistes se'ls van atorgar punts per acabar una etapa entre els primers 15; també es podien guanyar punts addicionals en esprints intermedis. El mallot verd s'atorgava al líder de classificació de la muntanya. En aquest rànquing, els punts es guanyaven en aconseguir el cim d'una muntanya per davant d'altres ciclistes. Cada ascens es va classificar com de primera, segona o tercera categoria, amb més punts disponibles pels cims de major categoria. El Cim Coppi, el punt més alt de la cursa, va atorgar més punts que les de primera categoria. El Cim Coppi en aquest Giro fou el Passo Sella i el primer a coronar-lo va ser l'italià Marco Pantani. La classificació de l'intergiro estava protagonitzada per un mallot blau. El càlcul per l'intergiro era similar al de la classificació general, en cada etapa hi ha un punt intermedi en el qual els corredors passen per un punt i es deté el seu temps. A mesura que avança la cursa, es compila el seu temps i la persona amb el temps més baix és el líder de la classificació del intergiro i porta un mallot blau. Encara que no es va atorgar cap mallot, també va haver-hi una classificació per als equips, en la qual es van sumar els temps d'arribada dels millors tres ciclistes per equip; l'equip líder va ser el que va tenir el menor temps total.
La següent taula mostra l'evolució de les diferents classificacions:
| Etapa (Vencedor) |
Clasificació general |
Clasificació per punts |
Clasificació de la muntanya |
Clasificació per equips |
|---|---|---|---|---|
| Pròleg Alex Zülle |
Alex Zülle | no otorgat | no otorgat | Mapei |
| 1.ª Mariano Piccoli |
Mariano Piccoli | Marzio Bruseghin | ||
| 2.ª Ángel Edo | ||||
| 3.ª Nicola Minali |
Serhiy Honchar | Paolo Bettini | ||
| 4.ª Nicola Miceli | ||||
| 5.ª Mario Cipollini |
Michele Bartoli | Michele Bartoli | Alex Zülle | |
| 6.ª Alex Zülle |
Alex Zülle | Paolo Bettini | Team Polti | |
| 7.ª Mario Cipollini | ||||
| 8.ª} Mario Cipollini | ||||
| 9.ª Glenn Magnusson | ||||
| 10.ª Mario Cipollini | ||||
| 11.ª Andrea Noé | ||||
| 12.ª Laurent Roux |
Laurent Roux | |||
| 13.ª Michele Bartoli |
Andrea Noè | |||
| 14.ª Marco Pantani |
Alex Zülle | Marco Pantani | ||
| 15.ª Alex Zülle |
Mapei | |||
| 16.ª Fabiano Fontanelli |
Team Polti | |||
| 17.ª Giuseppe Guerini |
Marco Pantani | Mariano Piccoli | Mercatone Uno | |
| 18.ª Pavel Tonkov | ||||
| 19.ª Marco Pantani |
Mapei | |||
| 20.ª Gian Matteo Fagnini | ||||
| 21.ª Serhiy Honchar | ||||
| 22ª Gian Matteo Fagnini | ||||
| Final | Marco Pantani | Mariano Piccoli | Marco Pantani | Mapei |
Referències
[modifica]- ↑ «1998 Giro d'Italia: The apotheosis of Marco Pantani» (en anglès). cyclingnews, 05-05-2020. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «El 1998 finalmente marcó el regreso de la RAI al Giro» (en castellà). Giro d'Italia. [Consulta: 24 agost 2025].
