Girolamo Crescentini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGirolamo Crescentini
Anonimo Girolamo Crescentini.JPG
Retrat anònim de Girolamo Crescentini
Biografia
Naixement2 febrer 1762 Modifica el valor a Wikidata
Urbania (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1846 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióCantant
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLorenzo Gibelli Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGustav Wilhelm Teschner i Adelaide Tosi Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 gener 1796Giulietta e Romeo (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 3e415c5a-2dca-4ad8-b3da-a418af52469b IMSLP: Category:Crescentini,_Girolamo Modifica el valor a Wikidata

Girolamo Crescentini (Urbania, Pesaro, 2 de febrer, 1762 - Nàpols, Campània, 24 d'abril, 1846) fou un cantant (sopranista) castrat, mestre de cant i compositor.

Començà l'estudi de la música als deu anys i després es traslladà a Bolonya amb objecte de perfeccionar-se presentant-se per primera vegada en públic el 1783. Cantà successivament a Liorna, Pàdua, Venècia, Torí i Londres, on la seva bella veu produí tal entusiasme, que va romandre setze mesos en el mateix teatre. Al retornar a Itàlia primer cantà en un teatre de Milà i després, per espai de dos anys, en el San Carlo de Nàpols.

Corregué les principals ciutats d'Itàlia i el 1804 es dirigí a Viena com a professor de cant de la família imperial, però havent-lo escoltat Napoleó l'any següent li causà tal impressió que el contractà, romanent a París des de 1806 fins a 1812. A París entre altres alumnes tingué a l'esposa del ballarí Albert la cantant Agustine Albert-Himm.[1]

Curiositats[modifica]

Es diu que una nit, durant la representació de l'òpera Giulietta e Romeo, de Zingarelli, el talent i la puríssima veu de Crescentini varen commoure tan profundament, al públic, que en una escena del tercer acte els espectadors no varen poder evitar que els seus ulls s'omplissin de llàgrimes, i Napoleó, no sabent com manifestar el seu agraïment al cantant, aquella mateixa nit l'anomenà cavaller de l'Orde de la Corona de Ferro. L'any 1812, havent notat certa alteració en la seva veu, es retirà de l'escena i es dedicà a l'ensenyança a Nàpols, on tingue molts alumnes entre ells a Emmanuele De Roxas, Guglielmo Cottrau,[2] Giuseppe Curci,[3] Angelo Catelani.[4] També fou un distingit compositor i deixà diverses composicions vocals, entre elles, una ària que intercalava a Giulietta e Romeo, un mètode de cant.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopedia Universal Espasa, Volum 4 , pàg. 122, any 1941.
  • *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 1327. (ISBN 84-239-4515-4)
  • Enciclopedia Universal Espasa, Volum 16 , pàg. 1204, any 1941.
  • *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12, pàg. 535. (ISBN 84-239-4512-X)
  • A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girolamo Crescentini