Girolamo Mei

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGirolamo Mei
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1519
Florència
Mort juliol 1594 (75 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Historiador, musicòleg i teòric de la música
Modifica dades a Wikidata

Girolamo Mei (Florència 27 de maig de 1519 - Roma entre maig i juliol de 1594)[1] va ser un historiador i escriptor italià, famòs per haver participat en les activitats de la "Camerata Florentina", amb aportacions basades en les seves investigacions sobre el cant i la música en l'antiga Grècia.

Biografia[modifica]

Va tenir formació de filòleg i filòsof, però sobretot és recordat pels seus treballs de musicologia.

Amic de Piero Vettori va col·laborar amb aquest i amb Bartolomeo Barbadori a fer la primera edició moderna (1545) de l'Electra d'Eurípides (413 aC) i a l'actualització filològica de les obres d'altres autors com, Èsquil, Tucídides, Claudi Ptolemeu i Apol·loni Rodi.[2]

Va col·laborar amb organismes governatius i culturals del règim del Duc Cosme I de Mèdici, com a membre dels "Duodoci buonuomini" i de l'Academia Florentina, però va mantenir una mala relació amb el Duc, i va arribar a ser desterrat fora de Florència els anys 1547 i 1548.[1]

A partir de 1545 va dedicar part del seu temps a l'estudi de la música i va ser el primer europeu després de Boeci a fer estudis teòrics sobre la música de l'antiga Grècia. Entre 1568 i 1573 va escriure el tractat: "De modis musicis antiquorum", on d'alguna forma contradeia les anteriors teories renaixentistes que pensaven que en les tragèdies gregues només hi havia la part cantada del cor. Mei va investigar de forma profunda a partir de la traducció de moltes obres d'autors grecs, i va descobrir que els actors també cantaven en determinats moments i que per tant la tragèdia grega es podia considerar com una obra cantada.[2] Les teories de Mai van influir en la resta de membres de la Camerata, especialment en Vincenzo Galilei amb el que va mantenir una important relació epistolar,[3] i van ser determinants en la formació del nou estil musical que es desenvolupà a Florència a finals del segle XVI[4]

Va morir a Roma i en el seu testament va deixar com a hereva a Cassandra Ridolfi, filla del banquer Giovanni Francesco Ridolfi[1]

L'any 1602 va ser editat a Venècia el seu treball: "Discorso sopra la musica antica et moderna".

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «[www.archivobardi.it Notizie sulla vita e sopra le Opere di Girolamo Mei]» (en italià). [Consulta: maig 2015].
  2. 2,0 2,1 Restani, Donatella «Girolamo Mei». Dizionario Biografico degli Italiani. Volum 73, 2009.
  3. «[www.filomusica.com Los precedentes de la opera barroca italiana]» (en castellà). [Consulta: maig 2015].
  4. Palisca, Claude V. Letters on Ancient and Modern Music to Vincenzo Galilei and Giovanni Bardi by Girolamo Mei (en anglès). A-R Editions, 1977. 

Bibliografia[modifica]

  1. Restani, Donatella. L'itinerario di Girolamo Mei dalla "Poetica" alla Musica. Ed. Olschki 1990. ISBN 978-882223744-6
  2. Carrara, Eliana. Il ciclo pittorico vasariano nel Salone del Cinquecento e il carteggio Mei-Borghini. Escuola Normale Pisa, 2007. ISBN 978887642225-6
  3. Moyer, Ann E. Florentine Studies in the Age of Cosimo I. University of Pennsylvania, 2003.