Giuditta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióGiuditta

Judit decapitant Holofernes, Caravaggio (1599–1602), Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAchille Peri Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaMarco Marcelliano Marcello
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragèdia lírica Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 març 1860 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLa Scala Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu5 de novembre de 1862

Giuditta és una òpera, una tragèdia melodramàtica bíblica, en tres actes amb música del compositor Achille Peri sobre un llibret de l'escriptor Marco Marcelliano Marcello,[1] estrenada al teatre La Scala de Milà el 26 de març de 1860.

Context[modifica]

La obra tracta sobre el personatge bíblic Judit, quan el poble de Betúlia es troba assetjat per les tropes assíries de Nabucodonosor comandades per Holofernes, a qui Judit matarà per alliberar el seu poble dels assiris. L'estrena de l'òpera el 1860 queda immersa en els moviments polítics d'unificació italiana en la regió del Piemont i, per tant, de la construcció del modern Estat Italià. El poble milanès es va veure identificat en la lluita dels hebreus d'alliberació del setge assiri, donada la situació del nord d'Itàlia respecte a l'Imperi Austríac. El 20 d'abril de 1859, aquest Imperi havia presentat un ultimàtum al Piemont, provocant hostilitats. Uns mesos més tard, l'exèrcit aliat de França i el Piemont va aconseguir les victòries de Magenta (4 de juny) i Solferino (24 de juny), garantint la seguretat de Milà i de la Llombardia. En aquest contest s'explica que l'òpera tingués un èxit creixent, propiciat per la narrativa patriòtica del llibret, malgrat que l'acollida inicial després de l'estrena a La Scala no fos d'entusiasme.[2] L'obra va esdevenir possiblement la més coneguda del seu compositor.[3]

Es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 5 de novembre de 1862.[4] Dos dels cantants que van participar en l'estrena absoluta a Milà van participar també a la de Barcelona: Cesare Della-Costa i Sofia Vera-Lorini.

Personatges[modifica]

Paper Tessitura Estrena, 26 de març de 1860

(Dir.: Eugenio Cavallini)[5]

Eliachimo, summe sacerdot baix Cesare Della-Costa
Gionata, guerrer israelià tenor Emilio Pancani
Giuditta, viuda hebrea soprano Sofia Vera-Lorini
Oloferne, cap dels assiris baríton Giovanni Corsi
Abramia, dama de companyia de Giuditta Teresina Mistrali
Arzaele, esclava d'Oloferne Enrichetta Baillou
Eleazaro, habitant de Betúlia Luigi Alessandrini
Vagao, eunuc d'Oloferne Antonio Galletti
Gent de Betúlia, guerrers, eunucs, esclaus, harem d'Oloferne

Argument[modifica]

L'acció es desenvolupa a Betúlia i al campament assiri del general Olofernes. Època bíblica, una història que apareix al Llibre de Judit.

Acte 1[modifica]

Betúlia es troba assetjada pels assiris. Diverses veus demanen la rendició de la ciutat. Tanmateix, motivats per les exhortacions del gran sacerdot Eliachimo, tots juren lluitar fins a la mort. Giuditta anuncia que acaba de descobrir aigua. Eliachimo declara que el Cel l'ha destinada a realitzar una missió suprema. Giuditta promet lliurar la seva pàtria de l'enemic.

Més tard, Gionata, un jove guerrer, ofereix la seva protecció a Giuditta, mentre que la població demana la seva mort, després d'aprendre que l'aigua que va descobrir va ser enverinada. Quan Gionata li declara el seu amor, Giuditta el rebutja, proclamant que el seu únic desig és dedicar-se a Déu i a la seva pàtria. Giuditta convenç la gent de la seva innocència i els assegura que trobarà els mitjans per alliberar Betúlia.

Acte 2[modifica]

Giuditta arriba al campament assiri i demana al general Olofernes que deixi d'oprimir la seva gent. Ell, a canvi, li demana que es converteixi en reina al seu costat. Ella es compromet a lliurar-se a ell aquella mateixa nit. Eliachimo i Gionata, capturats prop del campament assiri, són portats encadenats davant d'Olofernes. Dolguts per la presència de Giuditta al costat del general, tots dos la rebutgen. Ella demana a Olofernes que alliberi a Eliachimo, però que li entregui a Gionata, perquè pugui castigar-lo per insultar-la. El general accepta.

Acte 3[modifica]

Durant les celebracions de les noses, que tenen lloc al pavelló d'Olofernes, Giuditta allibera a Gionata, que ha quedat encadenat en una part remota del campament, i promet fer tot per alliberar Betúlia. Quan Olofernes dorm a la seva alcova, Giuditta prega a Déu per què amb la seva força pugui realitzar la seva acció. Mentre que una tempesta es prepara a l'exterior, entra a l'alcova amb una espasa a la mà. En aquest moment precís, el campament assiri es submergeix en flames. Després de la tempesta, en un turó, Giuditta apareix portant el cap empalat d'Olofernes.

Referències[modifica]

  1. Marco Marcelliano Marcello (1820-1865) fou un compositor, llibretista i crític musical italià.
  2. Giorgi, Paolo “Quei più modesti applausi del teatro” - L'inedito epistolario del compositore Achille Peri (1812-1880) conservato presso la Biblioteca Panizzi di Reggio Emilia, pàg. 81.
  3. Rabasseda i Matas, Joaquim. (coord.) Narcís Figueras i Pep Vila. Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 650. ISBN 978-84-9883-327-0. 
  4. Llibre de representacions del Liceu 1847-1936, pàgina 45.
  5. Marcello, Marco. Giuditta (en italià). Milà: Tipogràfica Paolo Ripamonti Carpano, 1860. [Enllaç no actiu]