Giuditta Grisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiuditta Grisi
Guiditta Grisi.jpg
Biografia
Naixement 28 juliol 1805
Milà
Mort 1r maig 1840 (34 anys)
Robecco d'Oglio
Activitat
Ocupació Cantant, música i cantant d'òpera
Veu Mezzosoprano
Instrument Veu
Família
Germans Giulia Grisi
Parents Giuseppina Grassini (tia)
Carlotta Grisi (cosina prima)
Modifica les dades a Wikidata

Giuditta Grisi (Milà, 28 de juliol de 1805Cremona, 1 de maig de 1840) fou una mezzosoprano, germana de la soprano Giulia i cosina de Carlotta.

Estudià en el Conservatori de Milà (1822/24) i el 1826 debutà a Viena, en el rol de Faliero, de Bianca e Falliero de G. Rossini. L'empresari Lunari s'encarregà de presentar-la a Itàlia. Entre 1827 i 1828 actuà a Florència, Parma, Torí i Lucca, an la seva major part amb obres de Rossini (Le siège de Corinthe, Mosè in Egitto, Otello, La Cenerentola i Semiramide. Entre 1828/30 actuà en La Fenice de Venècia i a Triste, amb gran èxit, especialment en Il pirata i a I Capuleti e i Montecchi, d'aquesta manera començà la seva gran fama com exquisida intèrpret del repertori V. Bellini, fama que no és possible dissociar de la més probable hipòtesi d'una relació amorosa de la cantant amb el jove músic.

La Grisi, sembla, fou la primera de les tres <Giuditta> (Giuditta Pasta i Giuditta Turina a la qual restà especialment unit Bellini. Després d'enseguir nous èxits a Lucca, la cantant debutà a La Scala el 26 de desembre, en el paper de Romeo, a I Capuleti e i Montecchi. L'èxit fou total i tornà ser contractada a La Scala per la temporada següent, durant la qual també actuà en La Fenice de Venècia, com a protagonista d'Anna Bolena de G. Donizetti, i, el 1832, de La straniera. Aquest mateix any debutà a Londres i París, amb La straniera, I Capuleti e i Montecchi i La donna del lago. Les cròniques d'aquesta època relaten que aquestes representacions no es comptaren entre les afortunades de la cantant i fan referències explicites al prematur començament de la fase de declivi de la vocalitat de Giuditta Grisi, a causa de certs problemes en el registre agut. Aquesta hipòtesi es confirmada pels freqüents descensos de tonalitat que tingué de practicar per poder abordar òperes del seu repertori normal, així com Norma, que cantà el 1833.

Malgrat tot, i a pesar de la tèbia acollida londinenca i parisenca (on triomfava la seva germana Giulia), Giuditta Grisi tenia davant seu encara sis anys de carrera, durant els quals actuà a Madrid (1834), amb noves òperes, com Parisina d'Este, de Donizetti, Il crociato in Egitto, de G. Meyerbeer, Carlo di Borgogna de G. Pacini i Belisario de Donizetti. La tardor de 1834cantà, probablement per última vegada, en el teatre Valle, de Roma. Aquell any s'havia casat amb el comte Cristoforo Barni di Lodi, matrimoni que proporcionà una patina aristocràtica a la dona que, fonamentalment, conservà tots els defectes, extravagàncies, irascibilitat i vulgaritat de la comediant de la vella escola. També foren complicades les relacions de la cantant amb la seva germana Giulia

Des del punt de vista estrictament vocal, Guditta Grisi fou el típic exemple de cantant mezzosoprano que, després d'assolir el màxim rendiment en aquest registre, es va veure obligada a sotmetre a una dura prova la seva pròpia resistència amb el pas de la tessitura de soprano, amb el qual tingué moments afortunats, així com un inevitable i precoç final. Malgrat tenir moltes oportunitats per afirmar la seva considerable personalitat com a cantant i intèrpret, probablement nomes assolí la perfecció en el rol de Romeu, que des de tots els punts de vista, resultà ser el més adequat al temperament i als mitjans de la cantant, que morí molt jove amb només 35 anys.

Bibliografia[modifica]