Giulia Grisi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiulia Grisi
Giulia grisi donna anna.JPG
Biografia
Naixement 22 maig 1811
Milà
Mort 29 novembre 1869 (58 anys)
Berlín
Causa de mort Pneumònia
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Residència Villa Salviati Tradueix
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera
Gènere artístic Música clàssica
Tipus de veu Soprano
Família
Cònjuge Mario da Candia
Fills Cecilia Maria de Candia Tradueix
Germans Giuditta Grisi
Parents Giuseppina Grassini (tia)
Modifica les dades a Wikidata
Giulia Grisi com a Semiramide

Giulia Grisi (Milà, 28 de juliol de 1811Berlín, 29 de novembre de 1869) fou una soprano italiana.

Era filla d'un oficial italià de l'exèrcit de Napoleó Bonaparte. Va venir al món en el si d'una família especialment dotada per a la música. La seua tia materna, Giuseppina Grassini (17731850) va ser una destaca cantant d'òpera. Sa mare també va ser cantant, i la seua germana major, Giuditta i la seua cosina Carlotta van ser també dues cantants de gran talent.

Des de petita Giulia va estudiar música, i va fer el seu debut en el paper d'Emma, de l'òpera Zelmira de Rossini, a Bolonya l'any 1828. Rossini i Bellini van fixar-se en ella, i a Milà va participar en l'estrena de Norma amb el paper d'Adalgisa, fent-se càrrec del paper principal la cèlebre Giuditta Pasta. El 1829, cantà en La Pergola de Florència amb Ricciardo e Zoraide, de G. Rossini, en presencia de l'autor el qual li va predir una carrera excepcional. Després de cantar Otello i Semiramide en ciutats poc importants, el 1831 debutà en La Scala, amb l'òpera L 'Ullà di Bassora, de F. Strepponi, i fou elegida com a primera intèrpret d'Adalgisa a Norma i en Ugo, conte di Parigi de G. Donizetti. Malgrat tot,trencà el contracte que l'unia a La Scala per un període de 10 anys, abandonà Itàlia i es reuní amb Grassini i amb la seva germana Giuditta a París. Va debutar a París l'any el 16 d'octubre de 1832 com Semiramide en l'òpera homònima de Rossini, i va obtenir un gran èxit en el Teatre dels Italians.

En aquest teatre hi va romandre com a prima donna fins al 1864, i es dedicà quasi exclusivament al repertori de Rossini, Donizetti i Bellini. Així mateix participà en l'històric estrena de I puritani. Posteriorment l'any 1834 va fer la seua aparició a Londres com Ninetta en La gazza ladra i a Sant Petersburg i va incloure en el seu repertori obres de W. A. Mozart, S. Mercadante, G. Meyerbeer i G. Verdi. A Sant Petersburg va debutar el 1850 i aconseguí un èxit sols comparable al assolit per la Frezzolini. Malgrat tot, fou precisament a Sant Petersburg on s'apreciaren els primers signes del seu ocàs, durant la temporada 1851/52.

El 1854, després d'un concert a Nova York, Giulia Grisi inaugurà l'Academy of Music de Washington, amb Norma, òpera inclosa en el seu repertori, en qualitat de protagonista, des de feia diversos anys. La cantant perllongà la seva carrera fins al 1861, amb una obstinació que li procura alguns estrepitosos fracassos. El 1866 tractà de tornar als escenaris, a Londres, amb Lucrezia Borgia, intent que li valgué la total desaprovació d'una crítica i un públic que l'havien adorat. A pesar d'això, Giulia Grissi no deixà la seva carrera i desenvolupà la seva activitat artística pràcticament fins a la seva mort, que tingué lloc a Berlín a conseqüència d'una pulmonia, després d'un concert en el que havia actuat amb la P. Viardot i quan es disposava a reunir-se amb el seu marit, Mario, a Sant Petersburg. La cantant, junt a Mario, Albani i F. Graziani, havien participat un any abans en l'execució del Stabat Mater, de Rossini, en la catedral de Florència, amb motiu de la mort del seu autor. Giulia s'havia casat amb el vescomte Gérad de Malcy, i, en segones núpcies, amb el tenor Giovanni Matteo da Candi (Mario), amb el que actuà en la fase declinant de la seva carrera.

El nom i l'art de Giulia Grisi pertanyen a la mitologia de les grans cantants dels segle XIX que, per procedir d'un arquetipus únic, poden ser fàcilment assimilades entre si. Encara que, a diferència de les altres grans, desenvolupà una llarga carrera, al llarg d'un període que li va permetre passar del bel canto pur de Rossini i Bellini a les exigències dramàtiques i expressives del Falcon de Meyerbeer i del matisat vocalisme de Verdi. Malgrat tot, són molt dispars les crítiques vers el període més qualificat de la carrera de la cantant (París i Londres). Heinrich Panofka va reconèixer en Giulia la noblesa l'estil tràgic i la expressivitat de la M. Malibran i G. Pasta, i inclús li reservà una opinió prioritària des del punt de vista tècnic.

Pel contrari, Bellini (que l'havia considerat de naturalesa un xic freda en el rol d'Adalgisa, a Norma, i que la lloà després d'escoltar-la a I puritani, quan l'escoltà a Londres amb Anna Bolena i en el paper de Norma, declarà que la considerava perfecta per al gènere simple i innocent, però inadequada per a interpretar caràcters elevats. Totalment oposat al criteri de Bellini és el de T. Gautier, el qual, precisament pel seu rol a Norma, reconegué en Giulia la rara facultat de ser tant gran intèrpret tràgica com cantant i li atribuí passió i sublim violència.

La seua veu era la d'una brillant soprano dramàtica, i va saber mantenir l'estatus de prima donna durant trenta anys. Era també una fina actriu. A Londres, junt als cantants Luigi Lablache, G. B. Rubini, Antonio Tamburini, Adelina Patti i Giovanni Matteo Mario, conegut com a Mario de Candia, va protagonitzar l'època daurada de l'òpera italiana a Anglaterra.

Vida intima[modifica]

L'any 1854 va fer una gira amb Giovanni Matteo Mario pels Estats Units d'Amèrica. Va casar-se amb el Comte Gérard de Melcy l'any 1836. Posteriorment va sol·licitar-li el divorci, però ell li'l va refusar. Finalment, a Londres, Giulia va poder casar-se amb l'amor de la seua vida, el famós tenor Mario de Candia, que posseïa el títol de Marquès de Candia. Van tenir cinc filles i un fill. El matrimoni va mantenir casa a París i a Londres, i passaven l'estiu al palau familiar de Mario a Sardenya (Palazzo de Candia). Una de les filles del matrimoni, Cecilia Maria de Candia, esdevingué una reconeguda escriptora i es va casar amb Lord Pearse.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giulia Grisi Modifica l'enllaç a Wikidata