Vés al contingut

Giuliano Sarti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuliano Sarti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Castello d'Argile (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1952–1953 A.S.D. Centese 1913
1954–1963 ACF Fiorentina 220(0)
1963–1968 FC Inter de Milà 147(0)
1968–1969 Juventus FC 10(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1959–1967   Itàlia 8(5)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– AS Lucchese Modifica el valor a Wikidata
UEFA: 36663 Modifica el valor a Wikidata

Giuliano Sarti (Castello d'Argile, 2 d'octubre de 1933 - Roma, 5 de juny de 2017) va ser un futbolista professional italià, que jugava en la posició de porter. Al llarg de la seva reeixida carrera, va jugar per a diversos clubs italians, tot i que és recordat principalment pel seu èxit amb la Fiorentina i com a porter de l'equip del "Grande Inter" dels anys 60 que va conquerir Itàlia i Europa.

Carrera de club

[modifica]

Sarti és recordat principalment per les seves reeixides etapes a la Fiorentina i l'Internazionale, clubs amb els quals va guanyar diversos trofeus nacionals i internacionals. Després de començar la seva carrera a les divisions inferiors amb temporades al Centese (1952–53) i al Bondenese (1953–54), va fitxar pel Fiorentina el 1954, on aviat va aconseguir un lloc a l'onze titular de l'equip malgrat la competència de Leonardo Costagliola inicialment, i més tard d'Enrico Albertosi. Durant la seva etapa al club (1954–63), va guanyar la Sèrie A, la Coppa Italia i la Recopa d'Europa.[1][2][3] Amb la Fiorentina va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1957,[4] que el seu equip va perdre 2-0 contra el Reial Madrid.

Sarti (ajupit, segon per la dreta) amb la scudettata de la Fiorentina a la temporada 1955–56

Sarti és especialment reconegut pel seu paper com a porter titular a l'exitosíssim equip " Grande Inter " dels anys 60 sota la direcció d'Helenio Herrera. Es va unir al club el 1963, i durant la seva etapa a l'equip, va formar una llegendària parella amb els laterals Burgnich i Facchetti, així com amb el defensa lliure Armando Picchi, en la tenaç defensa catenaccio de l'Inter que va ajudar l'equip a conquerir el futbol italià, europeu i mundial. Durant les seves cinc temporades amb el club, va guanyar dos títols de la Sèrie A, dues Copes d'Europa i dues Copes Intercontinentals. Va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1964, que l'Inter va guanyar contra el Reial Madrid per 3 a 1 al Praterstadion de Viena, la primera victòria del club en la competició.[5] També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1965, que l'Inter va guanyar contra el SL Benfica per 1 a 0 a San Siro, la segona victòria consecutiva de l'Inter en la competició.[6] El 1967 va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa, que l'Inter va perdre contra el Celtic FC per 2 a 1 a l'Estádio Nacional de Lisboa.[7]

Després de deixar l'Inter el 1968, va passar la temporada 1968-69 amb la Juventus com a suplent de Roberto Anzolin. Posteriorment, es va incorporar a l'Unione Valdinievole la temporada següent, on va romandre fins a la seva jubilació el 1973.[1][2]

Carrera internacional

[modifica]

Sarti també va representar Itàlia vuit vegades al llarg de la seva carrera entre 1959 i 1967, tot i que mai va ser convocat per a un torneig important amb Itàlia a causa de la competència de diversos altres porters italians destacats de l'època.[8] Va debutar amb la selecció el 29 de novembre de 1959, en un empat a casa contra Hongria per 1-1.[9]

Estil de joc

[modifica]

Els experts consideren Sarti com un dels porters italians més grans i reeixits, tant de la seva generació,[8] com de tots els temps.[10] Un porter constant i fiable conegut per les seves habilitats per aturar xuts,[8] també era molt apreciat per la seva compostura, personalitat i forta mentalitat, així com pel seu sentit posicional a la porteria, que li permetia fer aturades eficients en lloc d'espectaculars que es basaven més en l'atletisme.[11][12]

Sarti (esquerra) amb la Juventus a la temporada 1968–69, en un descans d'entrenament amb el seu company d'equip Roberto Anzolin.

També va ser conegut per revolucionar el paper del porter a Itàlia, funcionant com a " porter escombrador ", a causa de la seva tendència a sortir de la seva línia per anticipar-se als davanters rivals, o a participar en la construcció de jugades sortint de la seva àrea per rebre o jugar la pilota als seus defensors.[3][13] En situacions d'un contra un, però, normalment preferia romandre més a prop de la seva línia i posicionar-se amb el cos constantment mirant cap al tirador, per tal d'augmentar la distància entre ell i el seu oponent, donant-li més temps per aturar la pilota; aquest estil de joc, que més tard Sarti va descriure com a "geomètric" en lloc de "reactiu", es va considerar inusual per a l'època, però molt efectiu.[14]

Després de la retirada

[modifica]

Sarti es va retirar del futbol professional el 1969, després d'una temporada amb la Juventus. Després de jubilar-se, també va treballar com a entrenador al Lucchese.[1][2]

Mort

[modifica]

Sarti va morir a Florència el 5 de juny de 2017, als 83 anys, després d'una malaltia sobtada.[15]

Palmarès

[modifica]

Club

[modifica]
Fiorentina[1]
Inter[1]

Individual

[modifica]
  • Saló de la Fama de l'ACF Fiorentina : 2013[16]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «Vi ricordate Sarti? Noi vi diciamo come vive» (en italià). Il Corriere dello Sport, 4 juny 2009. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 3 desembre 2014].
  2. 1 2 3 «SARTI, BURGNICH, FACCHETTI...» (en italià). pianeta-calcio.it. Arxivat de l'original el 12 setembre 2018. [Consulta: 3 desembre 2014].
  3. 1 2 «Giuliano Sarti» (en italià). Storie di Calcio. Arxivat de l'original el 23 setembre 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
  4. ↑ «Copa d'Europa de 1957». rsssf.org. [Consulta: 21 juny 2025].
  5. ↑ «Final de la Copa d'Europa de 1964». UEFA.com.
  6. ↑ «Final de la Copa d'Europa de 1965» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 13 juliol 2025].
  7. ↑ «Final de la Copa d'Europa de 1967» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 16 juliol 2025].
  8. 1 2 3 «Il kamikaze Ghezzi e le notti di Cesenatico» (en italià). La Repubblica, 14 febrer 2014. [Consulta: 19 agost 2016].
  9. ↑ «Nazionale in cifre: Sarti, Giuliano» (en italià). figc.it. FIGC. [Consulta: 20 abril 2015].
  10. ↑ IFFHS' Century Elections Arxivat 3 març 2009, a Wayback Machine. - www.rsssf.com - by Karel Stokkermans, RSSSF.
  11. ↑ Filippo Nassetti. «5 portieri scudettati per 50 anni di Inter, visti da Luciano Castellini» (en italià). Panorama.it, 8 gener 2016. Arxivat de l'original el 27 febrer 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
  12. ↑ «Giuliano Sarti» (en italià). Il Corriere della Sera. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
  13. ↑ Stefano Bedeschi. «Gli eroi in bianconero: Giuliano SARTI» (en italià). Tutto Juve, 2 octubre 2015. [Consulta: 6 març 2017].
  14. ↑ «Intervista a Sarti: "Yashin e Buffon sono i più grandi della storia"» (en italià). ilnumero1.it, 29 desembre 2013. [Consulta: 6 juny 2017].
  15. ↑ «Il calcio italiano piange Giuliano Sarti, portiere della Fiorentina e della grande Inter» (en italià). , 06-06-2017.
  16. ↑ «IV Hall of Fame Viola: Toldo, Chiarugi e non solo entrano nella galleria degli onori» (en italià). violanews.com, 8 desembre 2015. [Consulta: 30 agost 2016].

Enllaços externs

[modifica]
  • Giuliano Sarti a National-Football-Teams.com (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giuliano_Sarti&oldid=38879324»