Vés al contingut

Giulietta Masina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiulietta Masina
Imatge
(1966) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giulia Anna Masina Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1921 Modifica el valor a Wikidata
San Giorgio di Piano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFellini tomb (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRoma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGuionatge televisiu i interpretació cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, guionista de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1991 Modifica el valor a Wikidata
GènereNeorealisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFederico Fellini (1943–1993) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0556399 FilmAffinity: 345951102 Allocine: 1055 Rottentomatoes: celebrity/giuletta-masina Allmovie: p46201 TMDB.org: 5402
Discogs: 3959234 Find a Grave: 6481 Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa a la façana de la casa al carrer Margutta a Roma, on van viure
Giulietta Masina i Federico Fellini.

Giulietta (Giulia Anna) Masina (San Giorgio di Piano, Bolonya, 22 de febrer del 1920[1] - Roma, Itàlia, 23 de març del 1994) va ser una actriu italiana.[2] Va ser l'esposa de Federico Fellini.

Biografia

[modifica]

Filla d'un pare violinista i professor de música, Gaetano Masina, i d'una mare mestra Angela Flavia Pasqualin, arribarà a Roma, per viure a casa d'una tia seva. Va estudiar al liceu de les Germanes Ursulines i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de la Sapienza. Durant el seu pas per la universitat, va conrear la seva passió per la interpretació i en el curs 1941 - 1942 va participar en molts espectacles de dansa, música i teatre universitari a l'Stadium Urbis, que després es convertiria en el Teatre Ateneu de Roma. El 1943 va entrar a formar part de la Companyia de Teatre Còmic Musical, on actuaria com a ballarina, cantant i actriu en diferents operetes i obres còmiques.

També comença a treballar a la ràdio, on es farà coneguda per l'èxit del serial radiofònic Terziglio, escrit per un jove Fellini. És l'enamorament sobtat: s'hi casa el 30 d'octubre del 1943.

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, reprèn el teatre universitari amb l'obra Angélica, escrita i dirigida per Leo Ferrero i coprotagonitzada per Marcello Mastroianni. L'obra Gli Innamorati, el 1951, serà la seva última incursió en el teatre.

El seu començament en el cinema té lloc el 1946 com a figurant a Paisà, de Roberto Rossellini. Després, Alberto Lattuada, el 1948, li confia el paper de la pobra prostituta de Senza pietà, pel qual obté un Nastro d'Argent al millor paper secundari femení. Un gran nombre de realitzadors italians (i d'altres nacionalitats) la faran treballar, començant pel seu marit, amb el qual rodarà set vegades. Els més famosos seran Comencini, Duvivier, Sordi, Forbes[3]

És segur que el seu paper de Gelsomina a La Strada el 1954 la dona a conèixer mundialment. És la dona i la musa de Fellini, que troba en ella el seu igual artístic. Les seves característiques la fan interpretar personatges ingenus que evolucionen en universos cruels; Masina és sovint anomenada la "Chaplin femenina".

Sobreviu a penes cinc mesos el seu marit, deixant de lluitar contra el càncer de pulmons que l'afectava. En el seu funeral, el trompetista Mauro Maur, «La Sua Tromba[4]» com ella l'anomenava, va interpretar la música de Nino Rota de la pel·lícula La Strada. Havia deixat una carta en la qual li demanava que toqués aquesta melodia.[5]

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

nota: els Ruban d'argent són els Premis de la crítica del cinema italià; els David di Donatello són els equivalents italians dels Premis Gaudí.

Referències

[modifica]
  1. Les Gens du Cinéma
  2. Abuin, Alberto. «La imprescindible Giulietta Masina». espinof, 22-02-2016. [Consulta: desembre 2019].
  3. Muñoz, Manuel «Giulietta Masina: "Me arrepiento de haber rechazado papeles por miedo a fracasar"». El País, 07-10-1985.
  4. La «seva trompeta ».
  5. El Funeral de Giulietta Masina

Enllaços externs

[modifica]