Giulietta Simionato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGiulietta Simionato
Giulietta Simionato 1955.jpg
Naixement 12 de maig de 1910
Forlì
Mort 5 de maig de 2010(2010-05-05) (als 99 anys)
Roma
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació cantant i cantant d'òpera
Període en actiu 1930 - 1966
Activitat professional
Veu mezzosoprano

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Giulietta Simionato (Forlì, 12 de maig de 1910 - Roma, 5 de maig de 2010) fou una mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de l'òpera de postguerra.

La seua carrera es va estendre des dels anys 1930 fins al 1966. Simionato va ser molt admirada pel seu cant vibrant, amb un ampli repertori, sobreeixint en papers dramàtics i còmics, lírics i pesants.[1] Era demandada pels millors teatres d'òpera del món i treballava amb els directors musicals més importants de l'època. Va tenir especial empatia amb les dues sopranos més destacades i famoses de l'època, Maria Callas i Renata Tebaldi, i va ser admirada tant per col·legues com pel públic per la seua qualitat, sentit de l'humor i professionalitat.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Rovigo i Pàdua i va fer el seu debut operístic a Montagnana en 1928. Els primers quinze anys de la seua carrera van ser frustrants en no poder aconseguir més que petits papers, no obstant va començar a cridar l'atenció a finals dels anys 1940 i ja en el final de la seua carrera era considerada com una de les més respectades cantants de la seua generació. L'any 1936 va debutar en La Scala, on va actuar regularment fins al 1966. El 1947 va debutar al Gran Teatre del Liceu en les funcions d'Anna Bolena que commemoraven el centenari del teatre i recuperaven l'òpera de Donizetti per primer cop des del segle XIX. Al mateix teatre, la temporada 1950-1951 va actuar en cinc papers diferents amb gran èxit. El 1953 va debutar en la Royal Opera House, i també es va presentar regularment entre 1963 i 1965. El 1959 va debutar en el Metropolitan Opera de Nova York. També va cantar en el Festival d'Edimburg (1947), Òpera de San Francisco (1953), Teatre Nacional São Carlos (1954), Òpera Lírica de Chicago (1954-61), Òpera de l'Estat de Viena (des de 1956) i en el Festival de Salzburg.

Vaoirir a Roma a pocs dies de complir els 100 anys. A la seva mort era la presidenta de l'Associació Maria Callas.[3]

Repertori[modifica | modifica el codi]

L'extens repertori de Simionato[4] inclou Rosina en Il barbiere di Siviglia, i Cenerentola, Charlotte en Werther i Carmen. Va destacar en el repertori verdià com Amneris en Aïda, Eboli en Don Carlos i Azucena en Il trovatore, a més de Santuzza en Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. L'any 1962 va participar en l'estrena mundial en versió escènica de la cantata Atlàntida de Manuel de Falla i Ernesto Halffter a La Scala de Milà. També va fer diversos enregistraments en àudio i vídeo. Es va retirar l'any 1966 per a casar-se, tot i que ha continuat despertant admiració a través de la docència i diverses posicions gerencials.

Repertori operístic
Rol Títol Autor
Romeo Montecchi I Capuleti e i Montecchi Bellini
Adalgisa Norma Bellini
Margherita La dannazione di Faust Berlioz
Didone I Troiani Berlioz
Carmen Carmen Bizet
Neris Medea Cherubini
Princesa de Bouillon Adriana Lecouvreur Cilea
Fidalma Il matrimonio segreto Cimarosa
Curiazio Gli Orazi e i Curiazi Cimarosa
Regina Pirene Atlàntida (Falla) Falla
Giovanna Seymour Anna Bolena Donizetti
Leonora di Guzman La Favorita Donizetti
Contessa di Coigny Andrea Chénier Giordano
Orfeo Orfeo ed Euridice Gluck
Ifigenia Iphigénie en Aulide Gluck
Mamma Lucia
Santuzza
Cavalleria rusticana Mascagni
Carlotta Werther Massenet
Duclinea Don Chisciotte Massenet
Valentina Les Huguenots Meyerbeer
Cherubino Le nozze di Figaro Mozart
Dorabella Così fan tutte Mozart
Servilia La clemenza di Tito Mozart
Marina Borís Godunov Mússorgski
Marfa Khovànxtxina Mússorgski
Laura Adorno La Gioconda Ponchielli
La zia principessa Suor Angelica Puccini
Clarice La pietra del paragone Rossini
Tancredi Tancredi Rossini
Isabella L'Italiana in Algeri Rossini
Rosina Il barbiere di Siviglia Rossini
Angelina La Cenerentola Rossini
Arsace Semiramide Rossini
Sinaide Mosè Rossini
Isoliero Le comte Ory Rossini
Mignon Mignon Thomas
Fenena Nabucco Verdi
Maddalena Rigoletto Verdi
Azucena Il trovatore Verdi
Ulrica Un ballo in maschera Verdi
Preziosilla La forza del destino Verdi
Princesa d'Èboli Don Carlo Verdi
Amneris Aida Verdi
Mrs Quickly Falstaff Verdi

Discografia[modifica | modifica el codi]

Enregistraments en estudi[modifica | modifica el codi]

Enregistraments en directe[modifica | modifica el codi]

Vídeos[modifica | modifica el codi]

  • Le nozze di Figaro (Cherubino), amb Giuseppe Taddei, Antonio Cassinelli, Orietta Moscucci, Alda Noni, dir. Vittorio Gui - Tòquio 1956 ed. Gala
  • Carmen (selez., in ital.), con Mario Del Monaco, Gabriella Tucci, Scipio Colombo, dir. Nino Verchi - Tòquio 1959
  • Cavalleria rusticana, amb Angelo Lo Forese, Attilio D'Orazi, dir. Giuseppe Morelli - Tòquio 1961 ed. VAI
  • Aida, amb Gabriella Tucci, Mario Del Monaco, Aldo Protti, Paolo Washington, dir. Franco Capuana - Tòquio 1961 ed. VAI
  • Aida (atti 1, 2, 3), amb Leyla Gencer, Gastone Limarilli, Giangiacomo Guelfi, Bonaldo Giaiotti, dir. Tullio Serafin - Verona 1963 ed. Charles Handelman
  • Il trovatore, amb Bruno Prevedi, Gwyneth Jones, Peter Glossop, dir. Carlo Maria Giulini, dir.escena Luchino Visconti - Londres 1964 ed. Opera Lovers

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Badenes Masó, Gonzalo. Voces (Ritmo 1987-2000). 2005 (en castellà). Universitat de València. ISBN 84-370-6255-1. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Una de las grandes» (en (castellà)). La Vanguardia - Roger Alier, 07-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2016].
  2. «Giulietta Simionato - Una storia infinita» (en (italià)), 2007. [Consulta: 22 juliol 2016].
  3. «Mor la mezzosoprano Giulietta Simionato als 99 anys». El Periódico, 05-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2016].
  4. «Operadis-Opera» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2016].