Giulio Bertola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiulio Bertola
Bertola.jpg
Giulio Bertola
Biografia
Naixement 30 d'abril de 1921
Murano
Mort 30 de novembre de 2008(2008-11-30) (als 87 anys)
Milà
Lloc d'enterrament cementiri monumental de Milà
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat
Ocupació director d'orquestra i de cor.
Ocupador Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Giulio Bertola (Murano, 30 d'abril de 1921 – Milà, 30 de novembre de 2008) fou un director d'orquestra i de cor italià.

Després d'aconseguir el títol de composició en el Conservatori de Venècia, passà a treballar, de 1947 a 1952, al teatre de La Fenice. Posteriorment es dedicà a la direcció del cor en diverses entitats, entre elles el Massimo de Palerm, l'Arena de Verona. la (RAI) de Milà i més tard (1978). Aquest mateix anys 1978 Francesco Siciliani, director artístic de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma, el volgué com a director principal dels cors. Bertola prepara el cor de la temporada de concerts i la temporada de Cambra de l'Acadèmia a través d'un repertori capaç d'expressar les qualitats adquirides: el Glòria, de Monteverdi i obres corals de mestres del segle XX com Les Noces de Stravinski o les Cançons a Guiomar de Nono; de l'Hymne per a soprano, cor i orgue de Felix Mendelssohn a Lauda per a la nativitat del Senyor d'Ottorino Respighi. En 1984 va ser nomenat Acadèmic de Santa Cecília.

Al juliol de 1983, va sortir de Roma i va tornar a Milà per entrar al teatre de La Scala com a director del cor, que rep el testimoni de Romano Gandolfi, estimat col·lega i amic. Però la seva entrada al teatre de Milà ja havia succeït feia uns mesos quan va ser convidat a preparar els 110 artistes del cor en el concert-homenatge dirigit per Riccardo Muti amb motiu de la visita del Papa Joan Pau II. En aquests anys col·laborà en moltes produccions transmeses per ràdio i televisió i enregistraments discogràfics.

El cor de la Scala, sota la seva direcció, es va involucrar amb el repertori d'òpera en concerts a Itàlia i a l'estranger i va participar en la gira de La Scala de Canadà, Alemanya, França, Corea del Sud durant els Jocs Olímpics de Seül 1988, i al Japó. El 1991, la relació amb La Scala va acabar. El 1993 Bertola va tornar a Venècia per uns mesos per dirigir el Cor de La Fenice de Venècia, acabant la seva carrera on va començar.

És autor d'una òpera, dues suites per a orquestra i diverses obres de cambra.

Va morir a Milà després d'una llarga malaltia en 2008, envoltat de la seva esposa Elisabella, amb qui va estar casat durant 57 anys, i els seus fills Manuela i Daniel.

Referències[modifica]