Giulio della Rovere
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Giulio era el segon fill de Francesco Maria I della Rovere i Leonor Gonzaga i el germà més petit de Guidobaldo II Della Rovere, Duc d'Urbino.[1]
El 1538, quan el seu pare va morir, Giulio va heretar el Ducat de Sora, del qual va ser sobirà fins a 1578, any en què va ser nomenat arquebisbe de Ravenna i d'Urbino. En el tron ducal, el va succeir el seu nebot Francesco Maria II Della Rovere que ja era Duc d'Urbino.
Encara jove, Della Rovere va ser nomenat per al càrrec de cardenal i va ser oficialment entronitzat el 1548 amb només tretze anys.[2] No obstant això, més tard va tenir tre fills il·legítims:[3] Maria, Hipòlit (Ippolito), militar i Julià (Giuliano), eclesiàstic.[4] Tots van ser posteriorment legitimats, així com els seus fills, pel papa Pius V el 1572 i Hipòlit va ser fet marqués de San Lorenzo in Campo.
Referències[modifica]
- ↑ Verstegen, Ian. Patronage and dynasty: the rise of the della Rovere in Renaissance Italy (en anglès). Truman State University Press, 2007.
- ↑ Williams, George L. Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes' (en anglès). McFarland, 2004.
- ↑ Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Della Rovere di Savona (en italià), 1834.
- ↑ La filla més jove d'Hipòlit, Lucrécia Della Rovere es va casar amb Marcantonio Lante (1566 - 1643) entre els seus successors trobem Hipólito Lante Montefeltro Della Rovere