Giuseppe Baretti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiuseppe Baretti
Giuseppe Baretti.jpg
Giuseppe Baretti, per Joshua Reynolds
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'abril de 1719
Torí
Mort 5 de maig de 1789 (70 anys)
Londres
Activitat professional
Ocupació Lexicògraf, poeta, dramaturg, traductor, escriptor i crític literari
Nom de ploma Aristarco Scannabue
Modifica dades a Wikidata

Giuseppe Marc'Antonio Baretti (24 d'abril de 1719, Torí - 5 de maig de 1789, Londres) fou un escriptor, viatger i crític de la Il·lustració italiana.

Biografia[modifica]

Quan tenia setze anys es traslladà a Torí per treballar-hi en una casa comercial a Guastalla, mentre estudiava història i literatura sota la tutela de l'escriptor Carlo Cantoni.

La seva carrera literària comença amb la traducció de l'obra de Pierre Corneille. Fundà una de les primeres revistes de crítica literària de la Il·lustració italiana, La Frusta Letteraria.

Viatjà a Londres, on s'instal·là treballant com a secretari de la Royal Academy of Painting i es féu amic de Samuel Johnson, l'actor Garrik, Edmund Burke i el pintor Joshua Reynolds. El 1757 publica a Londres Italian Library, un catàleg d'autors i d'obres italianes, de vegades poc veraç: se li atribueix la invenció segons la qual Galileu pronuncià la famosa frase Eppur si muove.[1]

A Lettera famigliari agrupa les seves vivències dels viatges pel sud d'Espanya, Portugal i per França entre el 1761 i el 1765. A Anglaterra publicà A Journey from London to Genoa through England, Portugal, Spain and France (1770), que narra els dos viatges que féu a aquest país als anys 1760-1761 i entre el 1768-1769. També intentà publicar el Fray Gerundio de José Francisco de Isla, però el govern espanyol el convencé perquè en demorés la publicació.

Referències[modifica]

  1. La frase Eppur si muove apareix en una pintura dels anys 1640 del pintor espanyol Bartolomé Esteban Murillo (o d'un artista de la seva escola). La pintura representa Galileu a la presó, apuntant cap a la frase escrita a la paret de la cel·la.
    DRAKE, Stillman (1978): Galileo at work (pág. 356-357). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-16226-5