Giuseppe Bertello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiuseppe Bertello

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Foglizzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPresident de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà29 de juny de 1966
per Albino Mensa
Consagració28 de novembre de 1987
per Agostino Casaroli
Proclamació cardenalícia18 de febrer de 2012
per Benet XVI
Cardenal Diaca de Santi Vito, Modesto e Crescenzia
Altres ocupacionsPro-Nunci Apostòlic a Benin (1987–1991)
Pro-Nunci Apostòlic a Ghana (1987–1991)
Pro-Nunci Apostòlic a Togo (1987–1991)
Nunci Apostòlic a Ruanda (1991–1995)
Nunci Apostòlic davant les Nacions Unides a Ginebra (1995–2000)
Nunci Apostòlic a Mèxic (2000–2007)
Nunci Apostòlic a Itàlia (2007–2011)
Nunci Apostòlic San Marino (2007–2011)
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis

narrabo nomen tuum

Giuseppe Bertello (nascut l'1 d'octubre de 1942) és un prelat catòlic i cardenal. Des de l'1 d'octubre de 2011 serveix com a vuitè President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà i President del Govern de l'estat de la Ciutat del Vaticà.[1]

Biografia[modifica]

Bertello va ser ordenat prevere el 29 de juny de 1966. Tenia una llicenciatura en teologia pastoral i un doctorat en dret canònic. Va estudiar a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, on estudià diplomàcia.

Servei diplomàtic[modifica]

Ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1971, i fins al 1973 treballà a la nunciatura al Sudan, que també exercia com a delegació apostòlica per la regió del mar Roig. Entre 1973 i 1976 va ser secretari a la nunciatura de Turquia, esdevenint Capellà de Sa Santedat el 9 de febrer de 1976. va ser secretari de la nunciatura a Veneçuela entre 1976 i 1981, i serví amb rang d'auditor l'oficina de l'Organització de les Nacions Unides a Ginebra entre 1981 i 1987. El 1987 encapçalà la delegació d'observadors de la Santa Seu a la Conferència de Ministres d'Exteriors del Moviment de Països No Alineats celebrada a Pyongyang, Corea del Nord, on va ser el primer prevere catòlic que va poder visitar la petita comunitat catòlica del país, aïllada des de la Guerra de Corea.

El 17 d'octubre de 1987, el Papa Joan Pau II el nomenà arquebisbe titular d'Urbs Salvia i el nomenà nunci apostòlic a Ghana, Togo i Benin. Va ser consagrat bisbe pel cardenal secretari d'Estat Agostino Casaroli, amb els bisbes Albino Mensa i Luigi Bettazzi com a co-consagradors. El 12 de gener de 1991 va ser enviat a Ruanda, on el 1994 va veure la fase més dramàtica de la guerra entre els hutus i els tutsis.

Al març de 1995, Joan Pau II el destinà a les Nacions Unides, ocupant el càrrec d'Observador Permanent de la Santa Seu davant de l'Organització de les Nacions Unides a Ginebra des de 1997. Des d'aquest càrrec, Bertello negocià l'ingrés de la Santa Seu com a observador permanent a l'Organització Mundial de Comerç, sent el primer representant.

El 27 de desembre del 2000 el Papa li confià una nova tasca, la de nunci apostòlic a Mèxic. El 30 de juliol de 2002 va rebre el Papa en arribar a la visita apostòlica que realitzà al país per la canonització de Juan Diego Cuauhtlatoatzin. El 2007, Bertello va ser nomenat pel prestigiós càrrec de nunci apostòlic a Itàlia i San Marino pel Papa Benet XVI.

Treball curial[modifica]

El 3 de setembre de 2011, el Papa Benet XVI nomenà l'arquebisbe Bertello President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà i President de la Governació de la Ciutat del Vaticà, càrrec que assumí l'1 d'octubre de 2011, el seu 69 aniversari.

El 6 de gener de 2012, el Papa Benet anuncià que l'arquebisbe Bertello i 21 més serien creats cardenals en un consistori a celebrar el 18 de febrer següent. Va ser creat Cardenal diaca de Santi Vito, Modesto e Crescenzia. El 21 d'abril, el cardenal Bertello va ser nomenat, per a l'usual termini quinquennal,[2] membre de la congregació per a l'Evangelització dels Pobles, de la pels Bisbes i del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau.

El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat amb un grup de cardenals pel Papa Francesc, exactament un mes després de la seva elecció com a Papa, per aconsellar-lo i per estudiar un pla de revisió de Constitució Apostòlica de la Cúria Romana Pastor Bonus. Els altres cardenals són el xilè Francisco Javier Errázuriz Ossa, l'indi Oswald Gracias, l'alemany Reinhard Marx, el congolès Laurent Monsengwo Pasinya, l'australià George Pell, l'estatunidenc Sean O'Malley i l'hondureny Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga. El bisbe Marcello Semeraro actua com a secretari del grup. La primera reunió es programà per l'1 i 3 d'octubre de 2013. Sa Santedat, però, està habitualment en contacte amb els cardenals.

Honors[modifica]

Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Gran Creu de Cavaller de l'orde al Mèrit de la República Italiana – 4 d'octubre de 2008[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Bertello


Precedit per:
José Roberto López Londoño
Bisbe
Bisbe titular d'Urbisaglia
(títol personal d'arquebisbe)

17 d'octubre de 1987 - 18 de febrer de 2012
Succeït per:
Georg Gänswein
Precedit per:
Giuseppe Ferraioli
Ciutat del Vaticà
Nunci Apostòlic a Benin, Ghana i Togo

17 d'octubre de 1987 - 12 de gener de 1991
Succeït per:
André Dupuy
Precedit per:
Giovanni Battista Morandini
Ciutat del Vaticà
Nunci Apostòlic a Ruanda

12 de gener de 1991 - Març de 1995
Succeït per:
Juliusz Janusz
Precedit per:
Paul Fouad Tabet
Ciutat del Vaticà
Observador Permanent davant de l'Organització de les Nacions Unides a Ginebra

Març de 1995 - 27 de desembre de 2000
Succeït per:
Diarmuid Martin
Precedit per:
---
Ciutat del Vaticà
Observador Permanent davant de l'Organització Mundial de Comerç

19 d'agost de 1997 - 27 de desembre de 2000
Succeït per:
Diarmuid Martin
Precedit per:
Leonardo Sandri
Ciutat del Vaticà
Nunci apostòlic a Mèxic

27 de desembre de 2000 - 11 de gener de 2007
Succeït per:
Christophe Pierre
Precedit per:
Paolo Romeo
Ciutat del Vaticà
Nunci apostòlic a Itàlia i San Marino

19 de desembre de 2006 - 1º d'octubre de 2011
Succeït per:
Adriano Bernardini
Precedit per:
Giovanni Lajolo
Santa Seu
Presidente de la Governació de la Ciutat del Vaticà

des de l'1 d'octubre de 2011
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Giovanni Lajolo
Santa Seu
President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà

des de l'1 d'octubre de 2011
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Umberto Betti
Escut del cardenal Giuseppe Bertello
Cardenal diaca de Santi Vito, Modesto e Crescenzia

des del 18 de febrer de 2012
Succeït per:
al càrrec