Giuseppe Castiglione

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiuseppe Castiglione
Biografia
Naixement 19 juliol 1688
Milà (Itàlia)
Mort 17 juliol 1766 (77 anys)
Pequín (RP Xina)
Lloc d'enterrament Zhalan Cemetery Tradueix
  Pintor de cambra 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Pintor, missioner, dibuixant, gravador i arquitecte
Gènere Pintura d'història
Orde religiós Companyia de Jesús
Mecenes Qianlong
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata
Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione

Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pekín 17 de juliol de 1766),[1] capellà jesuïta, missioner a la Xina, pintor de la cor imperial de la dinastia Qing amb el nom xinès de Lang Shining.[2]

Biografia[modifica]

Fill de Pietro i Maria Vigone. L'any 1707 va entrar com a novici a la Companyia de Jesús a Gènova. Ben aviat va treballar com a pintor, amb obres a l'altar de Sant Ignasi, i molts quadres a l'oli en el refectori del col·legi.

Giuseppe volia ser missioner, i com a primera acció l'any 1710 el van enviar a Coimbra, Portugal, lloc des d'on el jesuïtes iniciaven les missions cap als països asiàtics.Va prolongar la seva estada a Coimbra durant quatre anys perquè va rebre dos encàrrecs: la pintura de la Capella de Sant Francesc de Borgia i mitjançant la reina Maria Anna d'Austria, els retrats dels seus fills Maria Barbara i Dom Pedro.[3] L'onze d'abril de 1714 va sortir cap a l'Extrem Orient i el 17 de setembre va arribar a Goa, a l'Índia, on s'hi està uns mesos. Després d'una estada a Macau i Canton va arribar a Pekín el 20 d'agost de 1715,[3] on s'instal·là a el Col·legi dels Portuguesos.

Durant 51 anys (1715-1766) va treballar com a pintor per tres emperadors de la dinastia Qing: Kangxi, Yongzheng i Qianlong.[3] D'alguna forma Castiglione seguia la tradició d'altres artistes italians que van anar a la Xina, com el pintor de Mòdena, Giovanni Gherardini (1655-1729) o Cristoforo Fiori.

Inicialment Castiglione va ser utilitzat per pintar retrats, cavalls, gossos, ocells i flors, i normalment els pintors locals eren els responsables dels elements paisatgístics, de l'aplicació del color i de la composició global. En la seva obra va aconseguir sintetitzar les tradicions i tècniques de la pintura europea amb els de la pintura xinesa.[4]

Com a arquitecte va col·laborar amb els jesuïtes francesos Jean-Denis Attiret i Michel Benoist en el disseny dels edificis i jardins de l'Antic Palau d'Estiu, originàriament anomenats Jardins Imperials, (un Versalles en miniatura)[5] que van ser destruïts pels britànics i francesos durant la Segona Guerra de l'Opii (1860).[4]


Malgrat que els emperadors Qing van prohibir l'activitat de les missions catòliques, no tenien cap inconvenient en utilitzar els coneixents científics i artístics dels jesuïtes. En aquest marc Castiglione va ocupar càrrecs públics i va acabar la seva carrera com a ministre principal de l'administració de les Residencies secundàries imperials.[2]

Retrat pintat per Castiglione de la Consort Chunhui, favorita de l'emperador Qianlong

A la mort de Castiglione, l'emperador Qianlong va escriure personalment una inscripció per la tomba d'aquest i el va promoure a Mandarí de segona classe.[1]

Televisió[modifica]

La productora KPS (Kuangchi Program Service)[6] dels estudis cinematogràfics dels jesuïtes a Taipei, Taiwan, han realitzat un documental (Giuseppe Castiglione in China, imperial painter, humble servant) sobre la vida i activitats de Castiglione a la Xina. L'estrena a la televisió estatal xinesa -CCTV-, va obtenir una audiència de més de 360 milions d'espectadors.[7]

Sotheby's[modifica]

El 7 d'octubre de 2015, el retrat de la Consort Chunhui, favorita de l'emperador Qianlong, va batre el rècord de la subhasta de Sotheby's a Hong Kong al ser adjudicat a un comprador anònim per 17,6 milions de dollars.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Loehr, George Robert. «Castiglione, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani. Volume 22, 1979. [Consulta: octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 Béguin, Gilles; Morel, Dominique. La Cité interdite des fils du Ciel (en francès). Gallimard, 1996. ISBN 978-2-07-053395-4.
  3. 3,0 3,1 3,2 Maioli Musillo, Marco. «Reconciling Two Careers:the Jesuit Memoir of Giuseppe Castiglione Lay Brother and Qing Imperial Painter» (en anglès), 2008. [Consulta: octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 Mcdowall, Carolyn. «Giuseppe Castiglione, Painter of 3 Chinese Emperors» (en anglès), 08-07-2012. [Consulta: octubre 2015].
  5. Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  6. «Un film sobre Giuseppe Castiglione» (en castellà), 07-04-2015. [Consulta: octubre 2015].
  7. «Giuseppe Castiglione» (en italià), 20-04-2015. [Consulta: octubre 2015].
  8. «Consort Chunhui's portrait by Italian painter breaks record of auction» (en anglès), 09-10-2015. [Consulta: octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Castiglione Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gouraud, Jean Louis. Giuseppe Castiglione dit Lang Shining (1688-1766). Favre Sa 2004. ISBN 978-2-828-90807-2
  2. Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle. Les Belles Lettres. Paris 2013. ISBN 978-2-251-41051-7
  3. Beurdeley, Cécile and Michel. Giuseppe Castiglione. A Jesuit Painter at the Court of the Chinese Emperors. Charles E. Tuttle Co. 1971. ISBN 978-0804809870
  4. Parazzoli, Michèle, Serstevens, T., Musillo,Marco. Giuseppe Castiglione:1668-1766. Peintre et architecte à la cour de Chine. Thalia Edition. ISBN 9782352780267