Giuseppe De Notaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGiuseppe De Notaris
Acta Horti berg. - 1905 - tafl. 136. - Giuseppe De Notaris.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 18 d'abril de 1805
Milà
Mort 22 de gener de 1877 (71 anys)
Roma
Ciutadania Imperi Austríac
Regne d'Itàlia
Activitat professional
Ocupació pteridòleg, briòleg, botànic i micòleg
Obra
IPNI abrev. L'abreviació d'autor estàndard De Not. s'utilitza sovint per a referenciar aquesta persona en cites de nom botànic
Modifica dades a Wikidata

Giuseppe De Notaris (Milà, 18 d'abril de 1805- Roma, 22 de gener de 1877) va ser un metge i botànic italià. Es va doctorar en medicina a la Universitat de Pavia i immediatament després es dedicà a la botànica, especialment a l'estudi de les criptògames. El seu estudi sobre les falgueres[1] i altres obres seves[2] van fer que obtingués un càrrec a la Universitat de Torí i al Jardí Botànic del Valentino. L'any 1838 treballà al Syllabus muscorum[3]

El 1843 passà a la Universitat de Gènova com professor de botànica i director del Jardí botànic de Gènova.

El 1858 fundà a Gènova la primera societat de caràcter estrictament botànic d'Itàlia, Società Crittogamologica Italiana.

Finalment va tenir a Roma la càtedra de botànica.

Va ser senador del Regne d'Itàlia (1876). El seu Epilogo della briologia va obtenir un premi especial de l'Académie des Sciences francesa.[4]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giuseppe De Notaris, Muscologiae italicae spicilegium, auctore J. De Notaris. Mediolani : ex typis Felicis Rusconi, 1837
  2. Recensione su Nuovi Annali delle Scienze Naturali. Bologna : Pei tipi di Jacopo Marsigli, 1838, Anno I, tomo I, p. 295 (on-line)
  3. Giuseppe De Notaris, Syllabus muscorum in Italia et in insulis circumstantibus hucusque cognitorum, auctore J. De Notaris. Taurini : ex typ. Canfari, 1838 (on-line)
  4. Giuseppe De Notaris, Epilogo della briologia italiana, del dottore G. De Notaris. Genova : co' tipi del R. I. de' sordo-muti, 1869
  5. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)